oi |
dimarts, 12 d'abril de 2005 | 12:11h
Escolto de cap a cap
El congrés dels solitaris d'en Jaume Sisa, el segon disc amb noves cançons després del seu feliç renaixement fa cap a cinc anys.
[...]No m'entretindré ara a fer-ne l'elogi. Potser vaig trobar molt més brillants algunes peces de
Visca la llibertat, bé que globalment el disc d'ara, tan poblat per personatges de la galeria galàctica del rei dels boletaires, m'ha semblat més rodó, i ja enteneu que nop faig una broma fàcil. Val la pena seguir-lo una de les vegades amb la descripció de detall que en va fer fa una setmana Donat Putx a
La Vanguardia.
No em sé estar de copiar la lletra d'una de les cançons, un autoretrat senzill i fondo:
Un noi del barri
Sóc solidari amb la passió
i de la mandra treballador.
Bon patriota de cap nació
i partidari de l'abstracció.
Busco el silenci si hi ha soroll,
si fa bon dia surto al balcó.
Respiro dintre d'una cançó
alimentant la imaginació.
Un noi del barri amb la il·lusió
d'una guitarra i un altre jo.
Un esperit de contradicció.
No en facis cas, no, dels cantautors.
És tan difícil quan ho vols tot
aconseguir-ho sense dolor.
Sentir-se lliure, no tenir por.
Si algú t'estima tot va millor.
Fa temps que em volta d'escriure un article relacionant "L'home dibuixat" de Sisa i "L'home estàtic" de Pau Riba, dues cançons de capçalera, totes dues de finals dels seixanta, el 68 o el 69, fins i tot amb una altra d'una mica anterior amb algun punt d'enllaç, "L'home del carrer" del Quico Pi de la Serra. Aquests solitaris d'ara potser m'hi ajudaran.
No em sé estar de copiar la lletra d'una de les cançons, un autoretrat senzill i fondo:
Un noi del barri
Sóc solidari amb la passió
i de la mandra treballador.
Bon patriota de cap nació
i partidari de l'abstracció.
Busco el silenci si hi ha soroll,
si fa bon dia surto al balcó.
Respiro dintre d'una cançó
alimentant la imaginació.
Un noi del barri amb la il·lusió
d'una guitarra i un altre jo.
Un esperit de contradicció.
No en facis cas, no, dels cantautors.
És tan difícil quan ho vols tot
aconseguir-ho sense dolor.
Sentir-se lliure, no tenir por.
Si algú t'estima tot va millor.
Fa temps que em volta d'escriure un article relacionant "L'home dibuixat" de Sisa i "L'home estàtic" de Pau Riba, dues cançons de capçalera, totes dues de finals dels seixanta, el 68 o el 69, fins i tot amb una altra d'una mica anterior amb algun punt d'enllaç, "L'home del carrer" del Quico Pi de la Serra. Aquests solitaris d'ara potser m'hi ajudaran.
