Ara fa un mes que l'Acadèmia Valenciana de la Llengua va emetre el dictamen que segons diuen que diu afirma la unitat de la llengua compartida (com partida: com ara badada, amb escletxes, fenedures, esberlada, fraccionada, seccionada...). Ara fa un mes gairebé tothom va considerar el dictamen positiu. I gairebé tothom va oblidar -potser conscientment- que la funció de l'AVL és inventar-se i impulsar una normativa diferenciada del català -distintiva ara, però distinta amb el pas del temps-, és a dir divergent de l'actual estàndar comú. D'això se'n diu galleguitzar el català del País Valencià, i si algú no s'ho creu que pregunte als reintegracionistes gallecs que li explicaran de quin mal lingüístic hem de morir, ells que n'agonitzen. El nom de la llengua com partida no s'hi va esmentar en aquell celebrat dictamen. Qui paga mana, i qui obri la boca li tallen el nas, sobretot si en obrir la boca va i resulta que és catalana, la llengua. [continua...]
Però allò que no es va atrevir a afirmar l'AVL perquè qui té el cul llogat no seu quan vol, ho ha hagut de dir, de nou, el Tribunal de Justícia Valencià. I ha tornat a contradir la irredempt burrera del PP: el País Valencià parla català li diga com li diga l'Estatuto de Autonomia de la Comunidad Valenciana. Així les coses, cal preguntar-se per què l'AVL no s'autodissol per vergonya pròpia d'alguns dels seus components per quota política. Mantenir l'AVL és continuar afegint llenya al foc de l'esperpent; mantenir-se malgrat tots els desficacis i les bufetades ja són ganes de no abaixar-se del burro. Serà per diners? "Diners? El burro en té tres!".
Si Felip V i Alfonso Rus representen la devastació de l’espai viscut, l’aniquilació de la memòria col•lectiva, ací volem recuperar la història viscuda, la història quotidiana de Xàtiva a través del testimoni viu dels socarrats i socarrades que estimen la ciutat.
Blog del cantant més famós del carrer Hostals, Portal de sant Miquel, Illeta de sant Miquel, sant Ramon, la Mercè, Sant Jaume, Argenteria, Na Pinyola, Pouets, sant Roc, Font Trencada, Febra, la plaça la Bassa, de l'Espanyoleto i més enllà, molt i molt més enllà
Salutacions des del sud profund.