El 3 de març se celebra a l'ex vila de Gràcia (Barcelona) la festa de sant Medir. Avui s'acompleix el CLXXV aniversari del primer romiatge, degut a un guariment "miraculós"
El 1829 un santcugateng fincat a Gràcia es trobava d'allò més malament. Se li acudí d'anar a pregar i a demanar per la seva millora a l'Ermita de sant Medir (terme de Sant Cugat) que encara és dempeus al vessant nord de la Serra de Collserola; prometé al sant que, si el guaria, cada any aniria a homenatjar-lo i és així que el 1830, completament restablert, en Josep Vidal Granés damunt del cavall, amb dolços a les alforges i tocant ara el timbal, ara el sac de gemecs i acompanyat de familiars, amics i vëins, féu el primer acompliment de la seva prometença. Aquest forner, que tenia la fleca a la cantonada del Carrer Gran de Gràcia amb el Carrer de Sant Marc (l'edifici s'aterrà no fa pas gaires anys) morí el 1857, tanmateix la tradició ha continuat viva i puixant fins avui, amb un gran nombre de colles que augmenta d'un any a l'altre. La primera, l'Antiga de Sant Medir (encara existeix), es constituí 10 anys deprés de mort l'iniciador de la tradició. Són milers els quilos de caramels que les colles reparteixen al matí, però molts més al capvespre que és quan hi ha més gernació esperant al pas del romers. L'origen de la devoció al pagès Medir [Emèrit] cal cercar-lo al segle IV de la nostra era quan el governador de Barcelona, Dacià, perseguia als cristians. El bisbe de la ciutat, Sever, fugint es topà amb Medir que sembrava faves al seu tros i li demanà que, si passaven els seus perseguidors i l'inquirien per ell els digués que sí, que havia passat precisament mentre sembrava les faves. Quan moments després els soldats preguntaren a Medir, aquest respongué exactament el que li havia indicat Sever, però l'allisaren de valent al pobre pagès: les faves que acabava de sembrar eren totes florides! Medir i Sever foren executats al Castell d'Octavià; la festa de sant Sever se celebra al novembre (quan se sembren les faves), però el poble ha preferit primar la seva devoció al pagès Medir (quan es cullen les faves).
Homenatge als maulets valencians de nació catalana que junt amb el general Basset defensaren la capital de Catalunya fins al darrer alè l'Onze de setembre del 1714
Informació esbiaixada? sí. Discurs sectari? sí. Aleshores, si és com la resta de mitjans, per què m'interessa? Dóna veu als més desvalguts, als sense-poder; això ho valoro. I és útil per a contrastar
