L'any 1984 s'introduïa, lentament, la llengua catalana a les escoles de la Franja com a assignatura optativa. Era l'any de la famosa Declaració de Mequinensa, en què 17 alcaldes de la Franja reconeixien la unitat de la llengua i demanen una certa presència pública de la llengua. Vint i escaig d'anys després, el català continua sent una assignatura optativa tot i que el nombre d'alumnes que la fan ha crescut espectacularment. Ara bé, a part de l'assignatura poca cosa més s'ha fet: alguns centres fan alguna matèria en català, activitats d'incentivació de la llengua i s'han editat conjuntament amb la Generalitat de Catalunya algun materials didàctic en català nord-occidental.
La sensació, però, és que s'ha tocat sostre i que cal un revulsiu per a l'ensenyament de la llengua, un revulsiu que passa, òbviament, per una llei de llengües que l'impulsi. El panorama no és, de tota manera, gaire engrescador, per això l'Assocciació Cultural del Matarranya i altres entitats organitzen una interessant jornada per plantejar la situació actual (especialment als representants del govern d'Aragó).
Seguint el que ens expliquen els organitzadors de la jornada, cal dir que a la Franja es parteix d’un panorama continuista sense Llei de Llengües. Per això des de la pròpia Franja es considera que la situació pot continuar així durant d’un període de temps indeterminat. Ara bé, el to realista dels organitzadors els fa dir que, encara que, contràriament a allò que es preveu, s’aprovés la Llei de Llengües dins d’un termini curt, el més que probable és que no es proposessin polítiques educatives clares d'ensenyament del català (i en català) amb l’objectiu, i aquí citem literalment la convocatòria, “d’alfabetitzar, en català i castellà, la població escolar”. És en aquest context que es presenta aquesta Jornada “Català a l’ensenyament sense la llei de llengües?: Franja 2007/08”. El que es pretén és crear una plataforma per a debatre solucions pràctiques i reals per introduir l’ensenyament en català a la Franja, aprofitant les escletxes legals com la del currículum educatiu aragonès:
Dada la realidad lingüística de Aragón, en las zonas de habla aragonesa y catalana es necesario potenciar el aprendizaje de las lenguas propias a lo largo de toda la etapa, a través de proyectos lingüísticos que elaborarán los centros educativos.
Per tant, es vol reunir en un marc de debat i de reflexió els tres principals actors que poden treballar en aquesta línia i obrir la porta a l’ensenyament en català. D’una banda, l’associacionisme, que actua com a impulsor del fòrum de debat i vertebrador dels projectes d’innovació. De l’altra, la comunitat educativa, que viu el dia a dia de l’ensenyament i pot dissenyar polítiques més properes a la realitat quotidiana. Aquesta comunitat educativa ha d’impulsar la innovació als centres educatius. I finalment, els actors polítics, que han d’acollir les iniciatives nascudes de la societat civil, per tal de, com diuen els organitzadors “resoldre i esquivar els debats lingüístics estèrils de la societat aragonesa” (nosaltres estem segurs que la por a una davallada de vots del PSOE a Aragó si s’aprovés una llei a favor de la llengua catalana –atiada, és clar, pel PP– és un dels elements que ha fet que la llei s’hagi endarrerit un dia sí i un altre també: l’anticatalanitat ben molt, moltíssim, a Saragossa i rodalies). En definitiva, l’objectiu de la Jornada és la creació d’un àmbit bàsic de treball a partir del qual els tres principals actors implicats aconsegueixin consensuar projectes factibles per al curs 2008/2009, en què el català tingui un paper vertebrador de l’ensenyament (un objectiu difícil però pel qual cal treballar). La Jornada compta amb la participació de persones d'especial rellevància en la vida pública pel que fa a la implantació del català a l'ensenyament de la Franja, com l'ex-Conseller del Govern d'Aragó José Bada, o acadèmics especialistes en aquest camp. També ens explicaran les experiències que han portat a terme per incloure el català a l'ensenyament, des de diferents parts del territori lingüístic (destaquem la presència de la Bressola de Catalunya Nord i de la Federació Escola Valenciana, entitats que han lluitat i lluiten per mantenir l’ensenyament en català en zones on certament la situació política tampoc no és especialment favorable). La jornada comptarà amb unes importants taules rodones del professorat per tal de debatre les experiències portades a terme a la Franja. Finalment, a la vila de Queretes se celebrarà juntament amb la resta d'entitats de la Iniciativa Cultural de la Franja el I Premi Franja: Llengua i territori, en reconeixement a les principals iniciatives per treballar a favor del català i el territori de la Franja.
Informació sobre aquesta comarca de parla catalana que les circumstàncies històriques han convertit en un estat independent, i on el català és l'única llengua oficial
Informació sobre les comarques de parla catalana que actualment són a l'Aragó (Matarranya, Baix Cinca, Llitera, Baixa Ribagorça i part de les comarques de la Terra Alta, Ribera d'Ebre i Alta Ribagorça)
Informació sobre la realitat sociolingüísica d'altres pobles del món i informació sobre les llengües de la nova immigració que ha arribat als Països Catalans als anys darrers
Bloc sobre la ciutat catalana de Sardenya, fet des de Catalunya i des de l'Alguer amb la intenció fer conèixer les particularitats de la llengua i la cultura alguereses
Article publicat a la revista "Mataró report" amb motiu de la visita l'any 2004 d'un centre educatiu de la ciutat de l'Alguer a l'IES Damià Campeny de Mataró
Article publicat al portal català de Melbourne amb motiu de la signatura del conveni de col·laboració entre la Generalitat de Catalunya i el Municipi de l'Alguer el juliol de 2004
Article de Quim Gibert sobre la situació de la llengua a l'Alguer publicat el 2003 a la revista electrònica de l'ADAC (Ateneu d'Acció Cultural) de Girona
Podeu llegir-ne la notícia a http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=2361012. Es tracta d'un reportatge molt interessant del programa Arrels de Punt2-RTVV
En aquest bloc ebrenc, s'analitzen aspectes relacionats amb la llengua i la literatura catalanes principalment de les comarques centrals dels Països Catalans, però també del conjunt del país
La Càtedra de Multilingüisme Linguamón–UOC és fruit de l’acord subscrit entre la Casa de les Llengües i la Universitat Oberta de Catalunya el mes de novembre de 2006, amb la finalitat de cooperar en la promoció d’un concepte alhora sostenible, equitatiu i funcional de la diversitat lingüística.
CEL és una associació, que naix de la iniciativa d'un grup de filòlogues i filòlegs, oberta a totes les persones i entitats interessades en la llengua i la literatura.
L'àmbit d'actuació del CEL abraça les comarques centrals del Països Catalans
(Montsià, Baix Ebre, Ribera d'Ebre, Terra Alta, Matarranya, Ports i Maestrat).
Promoció exterior de la llengua i la cultura catalanes pormogut pels governs de Catalunya i Balears. L’IRL forma part de la Fundació Ramon Llull, fundació constituïda pel govern d'Andorra, l'Institut Ramon Llull, el Consell General dels Pirineus Orientals (Catalunya Nord), el municipi de l'Alguer i la Xarxa de ciutats valencianes, que té la seu a Andorra
Web feta per la Universitat Oberta de Catalunya i el Departament d'Educació que permet sentir (i llegir) bona part dels poemes de la literatura catalana que han estat musicats. Hi ha també recursos didàctiques per als docents
La XBS és el web que vol aglutinar tots els blocs sobiranistes de la Catosfera, per sobre d’ideologies (dretes-esquerres), d’objectius territorials (Principat - Països Catalans, etc...) i de partits polítics. La idea és aglutinar en un únic web tots els blocs de la gent que s’ha sentit identificada amb la campanya “Jo també vull un Estat propi”
Entitat constituïda la tardor de 2004 que pretén agrupar els valencians i valencianes residents al Principat de Catalunya i a tots aquells i aquelles que no sent valencians vulguen contribuir a la recuperació cultural i nacional del País Valencià. Entre els seus objectius hi ha el d'enfortir els lligams entre el País Valencià i el Principat de Catalunya tant a nivell cultural com social, polític i econòmic. Els diversos territoris dels Països Catalans han de tendir a articular-se en els diversos nivells, i la nostra entitat pretén fomentar aquesta articulació des de la base.
Article de Vilaweb el 25 de febrer de 2007 en què es descriu una altra demostració de la força i la vitalitat d'Escola Valenciana / Federació d'Associacions per la Llengua
Bloc on aquest servei de la Generalitat fa conèixer els materials didàctics que edita o que col·labora a editar, així com les propostes didàctiques que promociona.
Conclusions del Consell Assessor de la Llengua, creat pel Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya, que marca les pautes de com hauria de ser el projecte lingüística de l'escola catalana del segle XXI, de quina ha ser la formació inicial i continuada dels nostres mestres i professors, de com hem d'ensenyar la llengua i la literatura i de com hem de potenciar l'ús de la llengua entre els joves
Bloc de la cap de Servei de Llengües Modernes de la Univeristat de Girona, que reflexiona sobre la situació de la llengua catalana i d'altres llengües.
Organització espanyola que treballa per la conservació de la diversidat cultural mitjançant el suport a processos polítics, culturals, socials i econòmics propis dels pobles indígenes i les comunitats locals, i el reconeixement, exercici i aplicació efectiva dels seus drets.
Web de les Nacions sense Estat, de les minories nacionals i culturals, dels pobles autòctons, dels grups ètnics, dels territoris específics amb fort particularisme i amb tendències separatistes a Europa. Feta des de Bretanya amb una gran xarxa de corresponsals per tot el continent
Organització de la societat civil danesa que treballa a Amèrica i a Àfrica. A Bolívia, Equador i Perú treballa per donar suport a l'enfortiment dels moviments i de les organitzacions indígenes que estan treballant pel reconeixement i l'acompliment dels Drets Col·lectius Indígenes, per l'autogestio, pel territori i per l'educació.
Aquesta organització danesa impulsa el respecte als drets humans dels pobles indígenes, el seu dret a l'autodeterminació, desenvolupament i integritat cultural així com al control dels seus territoris i recursos. Publica interessantíssims informes sobre la situació dels pobles indígenes del món, que es poden baixar en format PDF.
Article publicat a la revista "Mataró report", que explica la introducció de la llengua amaziga com a activitat extraescolar dels centres educatius de Catalunya el curs 2005-2006
Article de Vilaweb sobre les llengües de l'Estat francès amb motiu de la reforma constitucional que feia un reconeixement de les llengües dites regionals a la Constitució francesa.
Una de les webs més interessants sobre els Països Catalans i sobre les nacions sense estat. A part de temes sociolingüístics, també es tracten temes de drets humans i de medi ambient.
Dossier elaborat per Pere Mayans i Vicent Sanz amb ressenyes de llibres i de materials didàctic per treballar la sociolingüística a l'ensenyament secundari. 2001
Document difós pel Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya per fer conèxier la situació de les llengües als estats d'on prové l'alumant procedent de la nova immigració
Article a la revista electrònica "Catalan Language News" (Febrer, 2007) de l'Observatori de la Llengua sobre la realitat lingüística de l'Alguer, la ciutat catalna de Sardenya. Article pensat per a periodistes estrangers interessats en el cas català
Conferència a l'Ateneu Barcelonès amb motiu de la presentació del llibre d'Antoni Canu "En l'arc dels dies". La trobareu a l'apartat "Han escrit d'ell".
Informació sobre aquest llibre -pensat com a material didàctic per a alumnat de secundària- que permet conèixer la història social de la llengua catalana en els diversos territoris catalans: Catalunya Nord, Principat de Catalunya, Andorra, Franja de Ponent, País Valencià, Illes Balears i Pitiüses, el Carxe i l'Alguer
Article publicat a la revista electrònica "Tossal", on es comenten materials per treballar la diversitat lingüística a les aules d'ensenyament secundari i primari
Reproducció en àudio. Se celebrà a la Langile Ikastola d'Hernani, on s'explica a joves estudiants universitaris bascos (tots euskalduns!) i a alguns professors el tractament de les llengües al nostre sistema educatiu no universitari.
Reflexions a propòsit del que significa actualment parlar d'immersió lingüística. També hi trobareu la versió en castellà http://www.uoc.edu/portal/castellano/sala-de-premsa/actualitat/entrevistes/2011/pere_mayans.html i en anglès http://www.uoc.edu/portal/english/sala-de-premsa/actualitat/entrevistes/2011/pere_mayans.html
Article "La meitat dels alumnes de les aules d'acollida de primària parlen castellà" publicat el 26 de novembre de 2006 a Vilaweb per Eduard Batlle i que fa referència a un estudi sobre les aules d'acollida fet per Ignasi Vila, Josep M. Serra, Carina Siqués, Santiago Parera (Universitat de Girona) i Imma Canal i Pere Mayans (Departament d'Educació)
Presentació d'aquesta jornada organitzada pel Departament d'Educació i per Linguamín-Casa de les Llengües a la Biblioteca Ignasi Iglésias de Can Fabra (Barcelona, 6 de juny de 2009)
Entrevista publicada a la revista electrònica "Tossal" i a la "Revista d'Igualada", núm. 5 (setembre de 2000) amb el nom "De la Franja de Ponent a l'Anoia: Josep Galan i Francesc Ricart, dos franjolins d'Igualada".
Presentació digital exposada a la Jornada sobre l’Any Europeu del Diàleg Intercultural celebrada a Barcelona el 20 de novembre de 2008 (http://www.eapc.es/documents/2008/10867d.htm).
En aquesta web dedicada al poeta Antoni Canu, a l'apartat "Han escrit d'ell" trobareu el capítol del llibre CAT-llengua i societat dels Països Catalans (de Pere Mayans) dedicat a la ciutat catalana de Sardenya.
Article publicat a la revista electrònica "Catalan Language News" (September, 2006) de l'Observatori de la Llengua sobre el Programa d'Immersió Lingüística a Catalunya. Article pensat per a periodistes estrangers interessats en el cas català
Article publicat el diari "Avui" el 23 d'abril de 2004 amb motiu de la manifestació per la llengua. Signen l'article Bernat Joan, Joan-Lluís Lluís, Biel Majoral, Rosa Calafat, Gemma Pasqual, Francesc Ricart, Pere Cardús i Pere Mayans
Article en occità amb motiu de la X Dictada Occitana (gener de 2007) publicat al bloc La France vue d'en bas o lo Païs d'en Jacme, democràcia ! de Jacme Tolosa
