El Punt publica avui que l'equip de govern de Badalona ha adquirit 50 compromisos públics pel present mandat municipal. Entre aquests hi ha la revisió de dos controvertits plans urbanístics: el de l'Illa Fradera i el de Canyet. Del primer no en parlaré perquè en sóc part i em sembla que no toca, però sí que m'agradaria dir algunes coses sobre el planejament de Canyet.
En primer lloc, em penso que és de justícia felicitar el govern municipal perquè ha estat capaç d'adquirir un seguit de compromisos que ha de materialitzar en aquest mandat, malgrat que ens facin una mica de trampa perquè algunes de les coses que han de resoldre vénen de mandats passats, per tant, estem fent classes de recuperació dels deures penjats. Sigui com vulgui, ara tenim una relació de feines per fer i d'aquí a quatre anys podrem valorar si han fet el que ens han promès i, també, la qualitat en l'execució del compromís. Hi ha força temes per comentar, i alguns els deixo per anotacions posteriors a aquesta bitàcola, com la redefinició dels centres cívics -portem redefinint-los des que els vam crear...-; però aprofito l'ocasió per comentar una qüestió de les rellevants, que és la revisió dels acords amb els promotors privats per construir per sobre de la pota nord. Aquell acord va ser àmpliament discutit i no disposo dels elements de coneixement suficients per avaluar el marge de maniobra que té l'Ajuntament, perquè desconec les vinculacions jurídiques i administratives dels acords adoptats. En qualsevol cas, només apuntar que en la mesura del possible el govern municipal ha de garantir que els acords amb els promotors i les necessitats econòmiques del consistori no malmeten l'entorn paisatgístic de la vall de Canyet. Aquest indret de la Serralada de Marina és un dels últims espais singulars que resten a la ciutat. Mantenir-lo en un cert estat de virginitat urbanístic -és una manera de dir-ho- és una obligació municipal. Canyet no és un espai per créixer, no és una reserva de sòl. Canyet és un tros d'història viva del passat de la ciutat i un indret que presenta unes singularitats que no té cap altra ciutat de la conurbació metropolitana, amb la seva barreja de masies i camps. És evident que s'ha d'actuar sobre el territori per reordenar-lo, eliminar les zones de matolls, posar en marxa un pla de reforestació, donar vida a masies que corren el perill de restar abandonades, millorar la connexió de la ciutat amb Sant Jeroni de la Murtra i protegir un indret que està abandonat, recuperar la zona de Ca l'Alemany.... La llista de deures pendents a Canyet supera amb escreix la feina de quatre anys, no hi ha recursos públics per atendre la inversió necessària i la pressió dels interessos immobiliaris és altíssima. El panorama, doncs, no és alentador pels esperits bucòlics, però ens penedirem si comencem a entregar talls i parcel·les, per petites que siguin, a la inversió privada. No s'ha de construir per sobre de la B-20. Hem d'entendre, d'una vegada per totes, que Canyet té el valor que té per si mateix, pel conjunt de les peces del trencaclosques; malmetren una és iniciar un camí que no té retorn.
Aquest tema és un dels que des de la CUP vàrem remarcar més donat el perill que suposava, però donat que quan vàrem aconseguir reunir tota la informació ja era pràcticament pre-campanya i que la premsa anava atavalada, no se'ns va fer gaire cas. Com que aquest tema el conec de primera mà, et puc fer cuatre apunts sobre aquest, i si vols més informació ja saps on trobar-me. Això ja ve de lluny, ja que els terrenys que es volien urbanitzar a Canyet estaven inclosos en l'esborrany del Pla de Protecció i Millora de la Serralada de Marina, però curiosament, aquests van quedar fora en el redactat final. Es tractaria d'una parcel·la bastant gran, que en total permetria edificar 30.000 m2 d'habitatge, dels quals 12.000 serien per Grandland, 9.000 per Finques Omega i 9.000 més per l'ajuntament, que hi construiria habitatge públic. Com veiem, és un 30% de l'habitatge. Nosaltres només vàrem disposar de la documentació d'un dels contractes, segons el qual l'Ajuntament rebria de Grandland uns 80.000 m2 que serien per la construcció dels carrers (que pagarien entre les empreses i l'ajuntament, tot i que no de manera equitativa ja que l'ajuntament pagava més del 30%) i la resta seria zona verda. Però segons la informació que va donar el llavors Regidor de Serveis Territorials, Josep Duran, a La Vanguardia, l'Ajuntament obtindria més de 200.000m2, amb el que es plantejava el dubte (traslladat al ple ordinari de la ciutat del més d'abril) de com podia ser que Fincas Omega aportés més de 110.000m2 si només rebia 9.000m2, mentre que Grandland n'aportava 80.000 i tenia 12.000m2, però la pregunta no va rebre resposta. A més, vàrem poder saber que totes les parcel·les del costat havien estat comprades per empreses immobiliaries, algunes relacionades amb gent coneguda de Badalona, amb el que l'equació era evident: construïm això i nem pujant. A més, ens van arribar queixes d'alguna gent que havia venut les terres d'aquella zona a un privat i que, finalment, havien anat a parar a immobiliàries. Què sabien aquesta gent? Fins on he pogut saber, el tema havia quedat paral·litzat tot i que els convenis s'havien de ratificar al juliol. Sembla ser que el consistori ha arribat a un acord amb els constructors per ampliar el termini sense sancions davant la pressió de l'associació de veïns de Canyet i la petita col·laboració que vàrem poder brindar. Bé, i també, està clar, per la pressió de les eleccions...
Espero que aquesta "petita" explicació t'hagi servit.
Sembla que a Vallermoso no es deuen haver assebentat d'aquest compromís del nou Govern perquè continuen ofertant la seva promoció immobiliaria a Canyet al seu lloc web (http://www.vallehermoso.es/vhpromociones/solar/102113/Can%20Canyet.jsp) i en un anunci a doble pàgina al Butlletí d'Informació Municipal Bétulo (número d'estiu) amb un anunci a tot color a doble pàgina.
Aquesta és una promoció aprovada per anteriors governs, i derivada del PGM. No té res a veure amb el conveni que aquest nou govern vol revisar i amb el compromís de fer un pla urbanístic que decideixi el nivell de protecció de canyet i la serralada.
Desgraciadament, el nivell de responsabilitat i cura d'ara no ha estat el mateix en els darrers anys...
Això ja ho sabia Ramon, però sempre és el mateix: que si això ho ha aprovat un altre govern i no té res a veure...
No cal llençar pilotes fora. Aquí del que es tracta és de créixer urbanísticament (o el que és el mateix, passant-se pel forro la sostenibilitat que està tant de moda) per sobre de la B-20.
Deixa't estar de compromisos, de nivell de protecció i de totes aquestes mandangues que només justifiquen el que acabarà passant. Això no és el que perceb la ciutadania, que veu una vegada més quina poca vista i sensibilitat tenen els qui els representen, que continuen anunciant plans d'acció per reparar allò que passarà, per exemple, amb Vallermoso (que és anterior, d'acord) i el que vindrà després.
Primer de tot gràcies a l’ Andreu perquè sembla que ha decidit seriosament posar sobre la taula els temes que han d’ interessar a una Ciutat que tingui respecte per si mateixa.
Desprès, a tots als altres els hi vull dir que les portes de la comissió de Canyet i el Centre d’ Estudis estan obertes a tothom. Els el que necessitem perquè la comissió tècnica que ha de definir el futur no sols de Canyet si no de Badalona, tingui u na resolució ràpida i respectuosa amb el patrimoni de tots, que hores d’ ara esta en una situació molt vulnerable.
Perquè ompliu els pulmons i l’ enteniment, us animo a que pugeu al turó d’ en Boscà i ho entreu tot. A ben segur que us emocionareu.
Esta previst continuar el treball, i fer un seguit de conferències, al temps que hem iniciat un estudi etnològic de la zona, supervisat per membres de l’ Universitat i professionals reconeguts.
Ah! I una cosa, l’ Alfambra ha de recordar les conclusions d’ aquelles jornades de 1997 que va promoure la FIOP ha on es deien coses molt interessants sobre la sostenibilitat. Ara ja ningú s’ en recorda.
Finalment. Compte amb la situació jurídica del Parc Natural ¡
El Punt publica avui que l'equip de govern de Badalona ha adquirit 50 compromisos públics pel present mandat municipal. Entre aquests hi ha la revisió de dos controvertits plans urbanístics: el de l'Illa Fradera i el de Canyet. Del primer no en parlaré perquè en sóc part i em sembla que no toca, però sí que m'agradaria dir algunes coses sobre el planejament de Canyet.
Això ja ve de lluny, ja que els terrenys que es volien urbanitzar a Canyet estaven inclosos en l'esborrany del Pla de Protecció i Millora de la Serralada de Marina, però curiosament, aquests van quedar fora en el redactat final. Es tractaria d'una parcel·la bastant gran, que en total permetria edificar 30.000 m2 d'habitatge, dels quals 12.000 serien per Grandland, 9.000 per Finques Omega i 9.000 més per l'ajuntament, que hi construiria habitatge públic. Com veiem, és un 30% de l'habitatge. Nosaltres només vàrem disposar de la documentació d'un dels contractes, segons el qual l'Ajuntament rebria de Grandland uns 80.000 m2 que serien per la construcció dels carrers (que pagarien entre les empreses i l'ajuntament, tot i que no de manera equitativa ja que l'ajuntament pagava més del 30%) i la resta seria zona verda. Però segons la informació que va donar el llavors Regidor de Serveis Territorials, Josep Duran, a La Vanguardia, l'Ajuntament obtindria més de 200.000m2, amb el que es plantejava el dubte (traslladat al ple ordinari de la ciutat del més d'abril) de com podia ser que Fincas Omega aportés més de 110.000m2 si només rebia 9.000m2, mentre que Grandland n'aportava 80.000 i tenia 12.000m2, però la pregunta no va rebre resposta. A més, vàrem poder saber que totes les parcel·les del costat havien estat comprades per empreses immobiliaries, algunes relacionades amb gent coneguda de Badalona, amb el que l'equació era evident: construïm això i nem pujant. A més, ens van arribar queixes d'alguna gent que havia venut les terres d'aquella zona a un privat i que, finalment, havien anat a parar a immobiliàries. Què sabien aquesta gent? Fins on he pogut saber, el tema havia quedat paral·litzat tot i que els convenis s'havien de ratificar al juliol. Sembla ser que el consistori ha arribat a un acord amb els constructors per ampliar el termini sense sancions davant la pressió de l'associació de veïns de Canyet i la petita col·laboració que vàrem poder brindar. Bé, i també, està clar, per la pressió de les eleccions...
Espero que aquesta "petita" explicació t'hagi servit.
Salut!
Sembla que a Vallermoso no es deuen haver assebentat d'aquest compromís del nou Govern perquè continuen ofertant la seva promoció immobiliaria a Canyet al seu lloc web (http://www.vallehermoso.es/vhpromociones/solar/102113/Can%20Canyet.jsp) i en un anunci a doble pàgina al Butlletí d'Informació Municipal Bétulo (número d'estiu) amb un anunci a tot color a doble pàgina.
David
David,
Aquesta és una promoció aprovada per anteriors governs, i derivada del PGM. No té res a veure amb el conveni que aquest nou govern vol revisar i amb el compromís de fer un pla urbanístic que decideixi el nivell de protecció de canyet i la serralada.
Desgraciadament, el nivell de responsabilitat i cura d'ara no ha estat el mateix en els darrers anys...
Ramon
Això ja ho sabia Ramon, però sempre és el mateix: que si això ho ha aprovat un altre govern i no té res a veure...
No cal llençar pilotes fora. Aquí del que es tracta és de créixer urbanísticament (o el que és el mateix, passant-se pel forro la sostenibilitat que està tant de moda) per sobre de la B-20.
Deixa't estar de compromisos, de nivell de protecció i de totes aquestes mandangues que només justifiquen el que acabarà passant. Això no és el que perceb la ciutadania, que veu una vegada més quina poca vista i sensibilitat tenen els qui els representen, que continuen anunciant plans d'acció per reparar allò que passarà, per exemple, amb Vallermoso (que és anterior, d'acord) i el que vindrà després.
Gràcies, però, per les teves explicacions.
David
Primer de tot gràcies a l’ Andreu perquè sembla que ha decidit seriosament posar sobre la taula els temes que han d’ interessar a una Ciutat que tingui respecte per si mateixa.
Desprès, a tots als altres els hi vull dir que les portes de la comissió de Canyet i el Centre d’ Estudis estan obertes a tothom. Els el que necessitem perquè la comissió tècnica que ha de definir el futur no sols de Canyet si no de Badalona, tingui u na resolució ràpida i respectuosa amb el patrimoni de tots, que hores d’ ara esta en una situació molt vulnerable.
Perquè ompliu els pulmons i l’ enteniment, us animo a que pugeu al turó d’ en Boscà i ho entreu tot. A ben segur que us emocionareu.
Esta previst continuar el treball, i fer un seguit de conferències, al temps que hem iniciat un estudi etnològic de la zona, supervisat per membres de l’ Universitat i professionals reconeguts.
Ah! I una cosa, l’ Alfambra ha de recordar les conclusions d’ aquelles jornades de 1997 que va promoure la FIOP ha on es deien coses molt interessants sobre la sostenibilitat. Ara ja ningú s’ en recorda.
Finalment. Compte amb la situació jurídica del Parc Natural ¡
Ferran Bello (ferranbello.blogspot.com)
Ferran, ens eixes amb la mel a la boca...
Que anem amb "Compte amb la situació jurídica del Parc Natural ¡"
Podries concretar una mica més?