El
dijous passat els alumnes del curs de Periodisme Digital de
La
veritat és que va ser molt interessant. Només pel fet de conèixer en persona la
gent amb la qual ens hem estat comunicant via correu electrònic durant mesos,
ja és important una trobada com aquesta, ja que et fa veure i entendre les
coses amb diferents perspectives. Ens uneix el fet de tenir un interès comú per
la xarxa i el món digital, però no és menys important el vessant humà a l’hora
d’interpretar tot aquest “mundillo”.
Resumidament,
vem tenir una conversa amb David Sancha -professor de
Algunes de les notes que vaig
prendre, són les següents (per raons de confidencialitat
empresarial, crec oportú no esmentar alguns aspectes o, si més no, deixar-los
oberts): [SEGUEIX
a “vull llegir la resta de l’article”].
- Seccions d’interès: Del milió de pàgines visitades diàriament a El Periódico Digital (EPD) (que no visites úniques!), només un 35% van dirigides a les seccions de notícies, mentres un 65% busquen informació a la resta de seccions. Això em fa pensar que, potser, la idea que sembla tenir el diari AVUI de cara al nou diari digital que neixerà a finals d’abril no vagi del tot desencaminada.
- El nou perfil de periodista ha de tocar totes les tecles, ja no es pot basar únicament en anar a cercar la informació, la foto o redactar un teletip o una notícia. El nou periodista digital ha de saber redactar, sí, però també buscar informació fiable dins i fora de la xarxa, ha de saber fer funcionar diferents programes informàtics com ara el Dreamweaver, el Photoshop, el Flash, etc... el gestor de continguts del diari en qüestió (normalment, cada diari té el seu propi), ha de saber fer tot això i molt més, per tant, crec que la formació contínua també és molt important en aquesta professió.
- Una altra característica a destacar és la inmediatesa. Aquesta característica del periodisme del segle XXI marca molt el funcionament i els resultats que en sorgeixen. Cal actuar ràpid, a ser possible cal ser el primer, però això no pot fer oblidar la fiabilitat de la informació, ja que -sobretot en el món digital-, una informació no fiable pot marcar el perfil del mitjà. És important corregir els errors amb la mateixa velocitat que poden haver nascut.
- En un període molt curt de temps -setmanes- EPD introduïrà una nova secció d’informació -per mi de les més importants- que farà confluir dos dels requisits imprescindibles en el periodisme d’avui en dia: l’opinió i la interactivitat amb el lector. Quan ho tinguem davant en valorarem el resultat, de moment a esperar...
- El gestor de continguts que utilitza EPD -cada diari té el seu propi gestor de continguts, normalment- és força tancat en el seu funcionament, però alhora, aquesta característica el fa molt fàcil d’utilitzar, i li permet molta rapidesa en la publicació, gràcies a les plantilles predissenyades. [Un cas curiós que es va comentar, és l’utilitzat pel digital de 20 Minutos, ja que van utilitzar un gestor de continguts de codi lliure i l’han adaptat al seu diari. 20 Minutos en format paper és un diari -a parer meu- mediocre, però en format digital està força avançat (una cosa similar passa amb El Mundo Digital). És molt recomanable el bloc del seu director, Arsenio Escolar].
- Les dues edicions -que no versions, segons els agrada dir a EPD-, en castellà (web) i català (web), tenen un funcionament de publicació gairebé instantani, ara bé, el procés de creació es fa en castellà i, acte seguit, és traduït al català. Entre una i altra edició, poden passar uns pocs minuts de diferència.
- Les fonts d’informació de EPD, a diferència de l’edició en paper, normalment procedeixen de teletips. Aquest fet -a parer meu- pot ajudar a actualitzar amb gran velocitat la informació del digital, però li treu una mica de credibilitat i d’interès. Segurament es pot extrapolar aquest fet a la majoria de mitjans digitals.
- Multimèdia: EPD no està en primera línia en la informació multimèdia, tot i que s’estan començant a posar les piles. Un exemple, els vídeos que està penjant actualment provenen de fonts externes, com pot ser You Tube. Tenir un servei propi d’informació multimèdia és molt complicat i costós econòmicament, ara bé, per altra banda, comporta un plus de credibilitat. Per això, Vilaweb TV és un exemple a seguir, tot i que aporta poca informació -de moment-, al ser informació pròpia, la fa una IPTV d’allò més interessant. Altres mitjans, com poden ser El País Digital o El Mundo Digital, extreuen els seus vídeos d’Agències com ara Atlas o EFE.
- Estadístiques de visites: EPD, com la majoria de diaris digitals, observa detingudament i el màxim de fiable possible, les estadístiques de visites, per tal d’adequar els continguts i format del diari al públic potencial. En aquest aspecte, no entraré massa a comentar el què ens van explicar, cadascú té els seus mecanismes, i no em sembla addient, però algunes coses a destacar poden ser: Les visites cauen en picat els caps de setmana, podríem dir que el lector de premsa digital és bàsicament un lector d’oficina -amb tots els matisos que calgui-. I, és així, tenint en compte que entre setmana les visites tenen punts àlgids en moments com poden ser l’entrada al lloc de treball (8h-9h), abans d’anar a dinar (13h-14h), a primera hora de la tarda (16h-17h) i al vespre (20h-21h).
- [Dos
diaris molt importants,
- Estadístiques lingüístiques: En format paper, actualment El Periódico es troba en els següents percentatges: 53% edició castellana vs 47% edició catalana. Aquest empat tècnic, es dispara fins als extrems en el EPD: 80% edició en castellà i 20% edició en català. Això és així, bàsicament, pels lectors que EPD té a la resta de l’Estat espanyol i a Amèrica del Sud.
