Hi ha un joc de la infantesa que, sempre que puc, intento transmetre als nens i nenes d'avui. Un joc humil per a gent petita i gran curiosa. El record és inseparable dels primers anys 40, tan llunyans, del segle passat; el seu nom té l'eco de l'horror viscut. És el joc " del pobre soldadet que va anar a la guerra ".
"Aquelles tardes d'hivern eren les més llargues viscudes, la foscor i la fred començaven de bon matí i mai no s'acabaven. Quan tornaven del col·legi els carrers eren només ombra, les petites bombetes il·luminaven pàl·lidament i esparsa el terra; arribaven a casa corrents, sense torbar-se. La mare esperava al balcó i en veure'ls sortia al replà del pis amb una espelma encesa per a guiar-los en pujar els graons de l'escala.
Havien de fer els deures, com cada tarda, a la taula de fusta de la petita cuina que els carbons ardents del fogó feien càlida ( a aquella hora la llum elèctrica era tallada i havien d'escriure amb la de dues espelmes i la de l'animeta del llum d'oli ). L'hora del berenar , a l'hivern, tenia l'olor de la llesca de pa torrada amb sobrassada o amb oli i sucre i era llavors quan jugaven al llarg diàleg que començava invariablement amb la pregunta "i al pobre soldadet que se'n va anar a la guerra, què li vas regalar?", i que prescrivia que a la resposta a les moltes preguntes insidioses que seguirien no es podia dir ni "sí" ni "no", ni "blanc" ni "negre", ni "or" ni plata".
Era el joc dels anys negres que, davant de preguntes punyents i interrogatoris inquietants, ensenyava els xiquets a usar la perífrasi, el sinònim i la resposta ambigua per a obviar les paraules prohibides."
Avui, quan els hiverns , per a molts, no són ni freds ni foscos ,el vell joc, despullat de la tristesa del temps, reté l'encant del descobriment del regateig dialèctic i de la recerca del significat amagat dels mots. I a algunes ens enamorà per sempre.
In goldlion belt 1997, DeCoster Egg Farms agreed replica burberry bags to pay $2 million in coach replicas fines to settle citations brought types of chain links jewelry in 1996 for health and burberry shoes for men safety violations at DeCoster's farm dior necklace in Turner, Maine. The nation's coach backpack labor secretary at the time, bvlgari ring Robert Reich, said conditions were discount burberry handbags as dangerous and oppressive as new belts any sweatshop. Reich's successor, Alexis gucci necklaces Herman, call
Pa amb oli i sucre
per la canalla.
I, per als avançats,
pa amb vi i sucre.
Cavall de cartró,
nina de cel·luloide,
un tren elèctric
que es fa esperar,
una bicicleta
que no arribarà.
La tinta, la goma, i el llapis.
La cuina econòmica
que cal ventar...
Ni blanc ni negre,
no pots parlar.
Els serenos i els vigilants
vetllen les claus
de les ciutats.
La llet amb carro
i l'escombriaire
també a cavall.
L'esmolet xiulant
convoca la màgia
de l'àcer brillant.
Castanyes calentes
i tramvia a dos rals.
Trunyelles amb llaços
i mitjons blancs.
La ràdio i sant Joan.
Una besada , Carme. Com el flautista de Hàmmelin convoques els records i les joguines i ens fas seguir-te per els camins que vols.
chanel handbags in Germany with knowledge of watch replica the issue.
"[Pope] John Paul II juicy
bracelet was the face of the iwc
pilot church's world mission, while Ratzinger cartier
tank a vis stayed in Rome, working the vivienne
necklace books, making rules as the replica
Couple Jewelry pope's enforcer," says Karl Josef Louis
Vuitton Jewelry Kuschel at the University of christian
dior jewellery Tubingen seminary in Germany. "Ratzinger Cartier
Jewelry has been appointin
Jo ja vaig néixer els anys cinquanta. Però sobretot a l'estiu, quan, lluny de Barcelona, en un poblet dels Pirineus, on no hi havia encara llum elèctrica, també havia jugat moltes vegades al "Pare carbasser..." que bàsicament és el mateix joc. Records d'infantesa, que cada vegada semblen més llunyans.
Jo havia sentit això del Pare Carbasser en expressions del tipus "Reclama-li al Pare Carbasser!" com dient que no n'hi havia res a fer, potser és un us impropi deslligat de l'origen del joc que dius però demostra que ve d'una tradició popular coneguda.
Pel que fa al joc que esmenta la Carme-Laura, a mi em sona molt sentir parlar de jocs d'aquesta mena amb paraules tabú (sí, no, blanc, negre,...) i segurament hi he arribat a jugar.
Potser els nens d'ara es deuen preguntar com s'ho feien per a jugar els infants d'abans quan no hi havia electricitat ni microxips ni res d'això...Quant de temps fa que no veig nenes saltant a la corda! (Nens jugant a futbol sí, això sembla que no es perd)