VilaWeb.cat
theoreia | Els Rastres del Sentit | divendres, 17 de novembre de 2006 | 09:03h
        Quan encarem la tasca polimorfa de la creació lírica, hem de decidir que fem amb la tradició, immensa i variada, de la poesia popular. La seua saba xucla dins les arrels de la terra i acostuma a reproduir davant les nostres oïdes un paradigma humà antic de primera magnitud, suficient en si mateix i arrodonit per una llarguíssima cadena de generacions de memòria oral. La poesia popular acostuma a definir i projectar els ritmes de la vida material, en termes d’al·lusions directes i denotatives que prou sovint ultrapassen la dada concreta i s’endinsen en el terreny evanescent de la ductilitat més fràgil, de la percepció més intel·ligent i de la factura més lleugera; altres voltes, la poesia popular es recrea en el sentit comú per a marcar les fites semiòtiques d’un món rural on tot es diu amb la sinceritat de l’aigua clara. No podem ignorar-la i n’hem de fer la síntesi de cara al segle XXI.

        En termes sociològics, la poesia popular respon a un ambient comunitari, compacte i sòlid, que va perdent entitat i es clivella com una magrana que ha arribat al seu estadi final de maduresa davant la globalització fragmentadora, davant l’influx de la vida urbana que arriba a tots els racons del territori amb els seus estils de vida dispersants així com davant la multiculturalitat centrifugadora que desplaça els nuclis de vitalitat social des de la unicitat envers allò múltiple i contradictori. És important sobretot el punt de vista de l’autor artesanal, anònim i/o col·lectiu, que possibilita la gràcia rotunda de la poesia popular: és un punt de vista que desenvolupa tots els dispositius funcionals per a explicar la vida en el present immediat, en la llarga duració d’un temps continu on la cançó bàsica és recitada per a parafrasejar les accions habituals i les atípiques: la poesia popular serveix de resum cantat que capta i eleva les singularitats previsibles.

        Dins l’àmbit de la llengua catalana, disposem de poetes actuals com Enric Casasses, Dolors Miquel i altres que teixeixen el fil de la seua veu poètica original, tractant de posar en producció els trets acostumats del paradigma popular. Amb això s’obté una poesia altament comunicativa que retrata amb una lleialtat, potent i juganera, els ítems expressius de la vida contemporània post industrial, sustentada en uns trets macrosocials complexos i en estat de formulació parcial així com en incontables micro-cosmos d’intimitat post-neuròtica en deriva aleatòria, activament rizomàtics. Probablement, de totes les virtuts que conté el paradigma de la poesia popular, la seua comunicabilitat transparent que estableix una estreta relació autor-lector/oient així com el seu bon humor grotesc que simula l’espontaneïtat més pre-lletrada i que activa les funcions connativa i fàctica del llenguatge en un món desconnectat internament per desapegaments són, tots dos, els puntals substantius amb què pot contribuir a enriquir una lírica post-moderna en constant crisi, transcendint amb gran entusiasme el risc del pensament circularment silenciós així com la temptació dels individualismes creatius, excessivament auto-referencials, que s’encallen en la freda melanconia cerebral dels murmuris que rocen els límits de la intempèrie existencial. Per tot això, la vella poesia popular, sempre vigorosa, pot fecundar amb embranzida qualsevol veu literària que aspire a ser personal i catàrtica, dins el marc de l’arbre civilitzatori que eixampla les seues arrels fortes en els estrats pragmàtics i demostratius de la terra humida i proteïnica d’una renovada llengua prístina.


Accés de l'autor

Nom d'usuari
Clau
Recorda'm

Categories

Últims 40 canvis

Notícies VilaWeb

CÓC RÀPID Carme-Laura Gil, l'opinió catosfèrica dinàmica i polièdrica

COMENTARIS DINS ANOTACIONS RIZOMÀTIQUES

THE NEW YORK REVIEW OF BOOKS

Arxiu

« Maig 2012 »
dl dt dc dj dv ds dg
 123456
78910111213
14151617181920
21222324252627
28293031   
RSS 2.0 RSS Comentaris
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats