Si ahir tenia encara alguna sospita que l'acord pel nou govern no s'acabés duent a terme, avui ja és una realitat i, per tant, no cal parlar-ne més. Aquest migdia en Montilla donarà els detalls, tot i que els mitjans ja han anat avançant qui seran bona part dels consellers i conselleres. Montilla parlarà avui, però la declaració programàtica i simbòlica ja la va fer Carod diumenge. Montilla gestionarà la comunicació del nou govern, però Carod en va donar l'ànima diumenge. El que passarà aquests propers quatre anys no és el que explicarà avui Montilla, sinó el que va explicar diumenge Carod, i això pot ser un indici de com aniran les coses entre president i vicepresident.
El líder republicà va recordar, en primer lloc (i aquest és un missatge dirigit a tots els partidaris d'un acord ERC-CiU) que, a banda d'ERC, no ha trobat ningú disposat a anar més enllà de l'estatut en aquesta legislatura. Si un partit independentista que només té 21 diputats no té suport extern per fer el pas, cal seguir esperant fins que tingui prou suport o fins que l'altre partit canviï de parer i es pugui fer l'aliança que porti més enllà del marc estatutari. Un cop acceptat això ve quan per a uns compta més el suposat nacionalisme de CiU que les suposades esquerres de Montilla. Segurament tot és força relatiu, però si en l'eix nacional no es pot avançar perquè un partit que es diu nacionalista no està disposat a fer el pas (i això no passa per regalar la meitat de les conselleries), aleshores cal avançar en les polítiques d'esquerres, i dins d'aquestes, que ERC hi posi el segell sobiranista. Ara sabrem, com havia plantejat en Voltas, què pot fer un conseller sobiranista a Cultura. Però també sabrem quines dinàmiques es generen a Madrid i dins del PSC-PSOE amb la vicepresidència en mans de Carod. I amb en Puigcercós a Governació.
Només em queda una incògnita per resoldre, una incògnita que ho serà mentre duri la legislatura. Es mantindrà l'estratègia pseudokamikaze del PSC? Fa temps, el 21 de juny vaig escriure que semblava que els socialistes haguessin triat el pitjor candidat possible, que tot semblava fet expressament per clavar-se la gran trompada, com si es tractés d'aquell estol de pilots suïcides japonesos, però que en realitat el suïcidi era fals. El PSOE hauria assumit finalment que el PSC no serà mai força hegemònica a Catalunya i els estarien utilitzant per afavorir la continuïtat de l'hegemonia de CiU abans que una irrupció forta de l'independentisme d'ERC, és a dir, com a tropes de xoc per impedir l'avenç de la sobiranització del catalanisme. Aquesta hipòtesi hauria funcionat en les eleccions, perquè els cinc escons perduts valdrien la pena només pels dos que s'ha fet perdre a ERC i que ha guanyat CiU. Però l'operació segurament no ha sortit tan rodona. I és possible que ara mateix dins del PSC hi hagi qui no la veu tan clara. Però si l'estratègia pseudokamikaze persisteix, passaria per fer ben aviat unes declaracions incendiàries en la línia més pura del nacionalisme espanyol o qualsevol altra cosa que serveixi per fer que ERC se senti ben incòmoda al govern i que hagi de respondre amb una espiral de tensions o que se'n forci novament la sortida o una nova crisi de govern. Aquesta és una hipòtesi que cal no perdre de vista, però que per sobre de tota altra consideració demostraria la gran irresponsabilitat dels socialistes i els convertiria en una font d'inestabilitat. Insisteixo, però, que només és una hipòtesi.
A banda d'això, continuo convençut que ERC ha fet l'aposta que calia fer. És una aposta que ha rebut crítiques. Sé que tinc una opinió diferent de la de persones amb qui normalment estic d'acord en tot, com Víctor Alexandre o Vicent Partal. Sap greu, però no és greu. El que em sembla lamentable són les cassolades a les seus d'ERC. Evidentment, hi ha llibertat d'expressió i de manifestació, però em resulta molt més fàcil accedir a arguments i idees llegint un article que no pas veient aglomeracions de gent que crida consignes. En qualsevol cas, tindrem ocasió d'anar-ne parlant.
Només em queda una incògnita per resoldre, una incògnita que ho serà mentre duri la legislatura. Es mantindrà l'estratègia pseudokamikaze del PSC? Fa temps, el 21 de juny vaig escriure que semblava que els socialistes haguessin triat el pitjor candidat possible, que tot semblava fet expressament per clavar-se la gran trompada, com si es tractés d'aquell estol de pilots suïcides japonesos, però que en realitat el suïcidi era fals. El PSOE hauria assumit finalment que el PSC no serà mai força hegemònica a Catalunya i els estarien utilitzant per afavorir la continuïtat de l'hegemonia de CiU abans que una irrupció forta de l'independentisme d'ERC, és a dir, com a tropes de xoc per impedir l'avenç de la sobiranització del catalanisme. Aquesta hipòtesi hauria funcionat en les eleccions, perquè els cinc escons perduts valdrien la pena només pels dos que s'ha fet perdre a ERC i que ha guanyat CiU. Però l'operació segurament no ha sortit tan rodona. I és possible que ara mateix dins del PSC hi hagi qui no la veu tan clara. Però si l'estratègia pseudokamikaze persisteix, passaria per fer ben aviat unes declaracions incendiàries en la línia més pura del nacionalisme espanyol o qualsevol altra cosa que serveixi per fer que ERC se senti ben incòmoda al govern i que hagi de respondre amb una espiral de tensions o que se'n forci novament la sortida o una nova crisi de govern. Aquesta és una hipòtesi que cal no perdre de vista, però que per sobre de tota altra consideració demostraria la gran irresponsabilitat dels socialistes i els convertiria en una font d'inestabilitat. Insisteixo, però, que només és una hipòtesi.
A banda d'això, continuo convençut que ERC ha fet l'aposta que calia fer. És una aposta que ha rebut crítiques. Sé que tinc una opinió diferent de la de persones amb qui normalment estic d'acord en tot, com Víctor Alexandre o Vicent Partal. Sap greu, però no és greu. El que em sembla lamentable són les cassolades a les seus d'ERC. Evidentment, hi ha llibertat d'expressió i de manifestació, però em resulta molt més fàcil accedir a arguments i idees llegint un article que no pas veient aglomeracions de gent que crida consignes. En qualsevol cas, tindrem ocasió d'anar-ne parlant.
Quan semblava que s´havía aconseguit allargar la corda de l´estaca, van venir uns dient: "la corda és bruta, nosaltres la rentarem" ... i s´ha encongit.
Veig que cada cop llegeixes més articles d'opinió, de gent amb reconeguda vàlua, que discrepen de l'estratègia d'ERC.
Totes les revoltes tenen els seus himnes. Prenent l’entrevista que Xavier Sala i Martín va fer-li a La Vanguardia com a mostra de la mediocritat i ineptitud del nou president de la Generalitat, proposem que la revolta nacionalista contra l’estafa del govern tripartit tingui com a himne “El Virolai”, i que sigui cantat en tots els actes i mobilitzacions que es facin aquests dies.Jo demanaria, si resès, el que diu la lletra: "Rosa d’abril, Morena de la serra,
de Montserrat estel: il·lumineu la catalana terra, guieu-nos cap al Cel.", perquè si ens hem de refiar dels polítics... pobra pàtria!
M'encanten els teus articles, Xavier. Continua així!
ENDEVINALLA
- Pintors, aneu cap allà; n´hi ha uns que volen fer un casa.
- I què hem de fer ?
- De moment, nosa ..... després ja veurem ...
CiU volia la sociovergència, o sigui, ells poden pactar amb els socialistes i acords amb el psoe, si esquerra ho fa és botiflera, ells no han de definir els pactes postelectorals, si els altres no ho fan, és il·legitim.
De fet la realitat que projecta CiU és la de que ells són els patriotes reals, que ERC és una desviació infantil i el PSC un partit sucursalista depent del PSOE, aquesta visió s'ha de fer quadrar amb la realitat, peti qui peti, qui no ho veu així és un heretge fins al punt que l'acte sobirà del PSC el valoren a la pràctica, negativament.
CiU té un problema, que és que veu sempre a ERC com una sucursal radicalitzada, com unes joventuts, o dieu-ni com volgueu. La realitat no és així, resulta que hi ha una esquerra independentista amb un espai propi.
Això vol dir senzillament, que ERC té una estratègia propia que ha d'aplicar, sabent com pensen i actuen les altres forces. I això és el que fa.
Les municipals són relativament d'aquí a poc, només falten uns mesos. La nova entesa, que ara no se li ha de dir tripartit, haurà inciat una nova legislatura, la gent podrà decidir no tan en calent si tornen a votar o no voten més.
Sincerament, aposto per votar, ja que és de les poques coses que demostren que el ciutadà pot decidir qui el representi, per tant, aniré a votar aquells més afins a mi, els d'ERC. Sóc de Barcelona i em fa iuiu pensar que l'abstenció porti els meravellosos ciudadanos a l'alcaldia de Barcelona també, en tot cas, espero que s'hi apareixen tinguin ben poca representació, o a la ciutat comtal, un dels llocs on han obtingut més recolzament, ho passarem malament... :-(
A tu et fan por els pallassos d'en Boadella? Si fossis sociata encara ho entendria, però per a nosaltres aquests tios son oli en un llum. Són tan cutres i tan fatxes que treballen per nosaltres sense saber-ho. És com si Ruiz Mateos es coaligués amb Tortell Poltrona i fes un manifest contra la llibertat de Catalunya.
L'únic efecte pervers és que al costat d'aquests els del PP semblen inclús una mica normals i tot.
Per cert, totalment d'acord. Els del PP semblen uns angelets al costat d'aquestes coses... tan diplomàtic el Piqué al costat d'un Ribera en pilotes, sí senyor, estils ben diferents. Ah Xavier, en un post deies que si havien votat el Ribera per ser un tio que està bo? On ho has sentit això??? està bo??? O_O discrepo profundament! ;-)
Des de la caiguda del mur de Berlín se'ns ha insistit de manera abusiva que això de les classes socials no existeix, al menys mediàticament. Que el milió de persones al llindar de la pobresa ho són perquè són uns dropos, imprevisors, inadaptats i noséquantescosesmés. La realitat marca que aquest milió i una mica més són els que guanyen les eleccions: no van a votar!
La democràcia només se la poden permetre els països rics. Dintre dels països rics només se la poden permetre les classes de renda mitjana i alta. Aquests són els que mouen la dinàmica política.
CiU no arreplega massa vots d'aquest entorn. Quatre avis que recorden el conflicte armat busquen una estabilitat que tan sols pensen els pot proporcionar la dreta, i les classes de renda mitjana-alta i alta.
ERC aconsegueix disposar d'un gran nombre de vots entre les classes populars, potser no tan com PSOE, però si continua executant les polítiques de la mateixa manera que ho va fer a l'anterior legislatura, no serà difícil que ho aconsegueixi.
La majoria de la població vol un estat que garanteixi la justa distribució de la riquesa mitjançant les eines que té per aconseguir-ho. No vol que reparteixi la riquesa entre els de sempre i com sempre.
Per cert ... caldria veure quants dels electors de CiU es passejen per la Fira Mundial dedicada a l'Especulació més estricta (MITING POINT).
No li faltara molt per donar-li un premi a Fernando Alonso com a millor esportista espanyol. Aixina és bai, -que no blai bonet-.
Cada vegada el ERC es sembla més al PSOE de Montilla.
Mira Xavier, estarem més o menys d'acord amb l'estratègia d'aquest pacte per ERC o pel país (que són coses evidentment diferents).
El que és inevitable és que un pacte tan a correcuita i alegrement dut a terme per la direcció d'Esquerra, en un moment més desfavorable que el 2003 (el PSC ha humiliat repetidament Esquerra, no ha estat lleial, no cal el PSC per apostar per l'Estatut, llur aposta federalista ha mort i l'oferta de CiU com a mínim mereixia la confiança que a hores d'ara mereixen els sociates) sense consultar les bases perquè no està clar què dirien i sense garantir una presència potent (ja veieu, les conselleries que han arreplegat...) irrita els electors.
És millor esperar a les municipals i opinar a fer cassolades? bé, tothom té el dret a opinar i manifestar-se, creia que un partit assambleari també ho reconeixia amb els seus. Que de fet, a hores d'ara era l´únic que els dignificava.
Josep M
És la direcció de Convergència la que navega ofegada en la seva pròpia bilis.
L'estratègia és absurda. Totalment. Equivocada. Totalment equivocada.
Que ERC hagi decidit en quatre dies només demostra la incompetència de la direcció de CDC, que ha estat absolutament incapaç de preparar un terreny que sabien per endavant, SENSE CAP MENA DE DUBTES, que necessitarien ben llis si volien tenir alguna oportunitat de governar.
Erreu el tret. Totalment.
És a la direcció de CDC que se li han d'exigir explicacions de com llencen la tovallola 4 dies després de les eleccions.
És la direcció de CDC que es pensava que el PSC se suicidaria perquè si.
És a les seus de convergència que haurieu d'anar a protestar. Quines polítiques nacionals ha presentat CDC durant la campanya que fessin sospitar a algú que ERC podia optar per tirar per la via del pacte nacional?
Cap ni una!!! Cap ni una!!
Tot al contrari. L'única cosa que ha estat oferint durant la campanya són polítiques neo-lliberals de xecs i excepcions fiscals als més rics (impost de succesions).
Collons, si ERC ha optat pel tripartit en 4 dies és perquè la direcció de CiU ho ha decidit. Naveguen. Es pensen que tindran darrera indefinidament les ajudes dels poders extraparlamentaris que han tingut durant aquests tres anys. I s'equivoquen.
Ara per ara la direcció actual del CDC no té cap possibilitat ni una de tornar al govern de la Generalitat. No és necessària a Madrid. Se li moren els votans.
Les cacerolades equivoquen totalment l'objectiu. Cada cop que la direcció d'ERC fa un gest valent com ha fet aquesta vegada arrossega vots nous.
Cada cop que es posa davant del "toru" i li diu: "Va tiu, torna'm a expulsar si tens collons". Arrossega vots nous.
És a la direcció del CDC que se li han de demanar explicacions. No a ERC.