Érem tres, jups, al fosc de les veremes, Amb mar als ulls i vinassa a les mans, Quan fuma el rec a la sal de les selves I un plor d'infant espurneja al serrat.
Érem dos, drets, al roc de les estrelles, El cor sangós, sense forma ni dards, Quan crema l'erm i sangloten les brees Als clots latents de les feixes dels fars.
Era jo sol, ombrós entre ombres velles, Figuratiu d'una altra ombra, a l'escar On amarina, entre xarxes esteses, El son de tots en febrejants foscants.
Érem ningú, fullats per les tenebres Quan plou la por en els pètals dels aigualls, I l'altre, el Pur, llibert d'arjau i veles Salpa, vident, cap el clarós Instant Port Lligat, agost 1953
No som ningú quan plou la por en els pètals dels aigualls.
Aquest poema de J.V.Foix es troba al recull On he deixat les claus, Obra poètica, V. Quaderns Crema 1988
Avui 119 anys del seu naixement, 28 de gener de 1893, demà 25 anys de la seva mort, 29 de gener de 1987. Néixer i morir a l'hivern, amb la fredor i l'austeritat, i alhora, just quan l'aspra escorca de l'ametller floreix, pot ser una bella metàfora de l'escriptura i la vida de Foix, on aspror, solitud, austeritat, i fortalesa conviuen amb fantasia, màgia, bellesa i fragilitat
Imatge: Poema visual de Foix, manllevada al bloc tenaçment humil
Joan Alcaraz |
dimarts, 31 de gener de 2012 | 00:04h
...de Sarrià, miri què escriu na Victòria.
-Doncs que vingui per la pastisseria. Li darem bombons, unes lioneses i, si s'escau, gelat de canyella... Això sí: que desi els llibres al calaix de baix.
Això de fer pastissos , Sr. Foix, és tan important com fer poesia. Celebrem tantes de coses amb pastissos. Mon pare cada diumenge comprava un tortell i els dies de festa més grossa una Núria. Ara que com les ensaïmades... que li haig de dir, no desvestirem un sant per vestir-ne un altre, no li sembla?
que hi veig clar. M'admira Foix, els seus poemes són extraordinaris, el llenguatge que utilitza, únic i la seua capacitat per escriure, tant si són sonets o textos avantguardistes, inigualable. Fa goig avui la xarxa, plena de Foix.
Pot ser es referia als botiflers respecte a Madrid, Paris i Roma-Vaticana monolingüe a la que l'Honorable President de Catalunya Artur Mas parla en castellà per a que lo entiendan.
Encara que respecte a Barcelona com la 'meigas' gallegas d'haver-los hailos.
Sr anònim, li agrada perdre el temps, ja ho veig. Em sap greu que hi trobi coses tan espúries i no pugui gaudir de la bellesa que hi conté. El poema de J.V. Foix està dedicat a Rosa Leveroni i per mi és un poema precisament d'autocrítica i d'esperança. Cadascú entén el que vol. Ell no ens ho pot aclarir, llàstima. Li recoman que llegeixi més poesia. Si persevera n'estarà content i potser li canviaran els humors... cap a bé i veurà el món com un calidoscopi. Li agraesc, però, que perdi el temps llegint a Foix, li acabarà fent profit, ja ho veurà
Biel Coramet| Adreça electrònica |
dissabte, 28 de gener de 2012 | 14:09h
no som lector de poesia, però des que vaig llegir un poema de JV Foix sempre he redordat una frase seva que m'encanta: Servim el Tot en l'indòcil minut.
Indòcil minut/clarós Instant, els petits plaers de la vida, els instants de llum, el petit quefer inexcusable. Una altra coincidència dels ulls que miren.
Les primeres jornades de Blocs i Literatura, a la memòria de Xesca Ensenyat, Fundació ACA, Búger, Mallorca, 11, 12, 13 de maig 2012. Un bloc que recull tot allò que vulguem publicar de na Xesca, de les jornades i de la temàtica.
-Doncs que vingui per la pastisseria. Li darem bombons, unes lioneses i, si s'escau, gelat de canyella... Això sí: que desi els llibres al calaix de baix.
Fa goig avui la xarxa, plena de Foix.
O era u sobre tots i els altres sota u?
O els botiflers a Madrid, Paris i Barcelona, però botiflers per damunt de tot?
Encara que respecte a Barcelona com la 'meigas' gallegas d'haver-los hailos.