enricborras |
dimarts, 20 de juny de 2006 | 19:24h
Apunt apressat davant de la trista notícia
M'assabento per un familiar que el dissabte 17 de juny, a les sis de la matinada, se'ns morí en Francesc Sala-Duch. No m'ho puc creure! I les nostres converses? i les idees que --amb la seva precisió d'arquitecte-- em feia arribar per a copsar-ne el meu parer? Quan m'assereni us podré fer una semblança d'aquest formidable català que ha mort, lluny de la Catalunya estimada, a Dreieich (Alemanya).
[la fotografia li vaig fer el 16 de setembre del 2005; quan en Francesc era a Catalunya, els dimecres s'ho feia per presentar-se a Barcelona per tal de ser, amb la colla, al dinar setmanal.]
Vaig tenir l'honor de tenir llarguíssimes converses per email sobre el pla per a arribar fins a la independència. Ment ordenada fins al seu darrer suspir. Organitzador vocacional. Clarivident, no veia cap més futur per al seu-nostre país (Països Catalans) que un immediat procés d'independència, i a això abocava totes les seves energies, fins i tot les darreres. Va dedicar dies, setmanes, mesos i anys al treballar sobre el seu pla que va compartir amb molta gent, sobre el qual vam intercanviar punts de vista i vaig tenir l'honor d'influir en el seu pensament i els últims apunts. Segurament viure a Alemanya li va fer no perdre mai la claredat de pensament sobre el que els catalans necessitem, com, quan i per què. Lliure de la boirina espanyola que tot ho empastifa a casa nostra, ell va dedicar el seu temps a deslliurar-nos-en també a nosaltres. Amatent a tot allò que feia bona pinta per al nostre alliberament, hi contactava i hi aportava tot el que el seu cap havia ideat. Malauradament ha mort amb el record fresc de com és de trist que una part del seu país torni a votar sí a una merda d'Estatut com aquest. Però crec que afortunadament ha mort també amb la certesa que ell ja no era l'únic que no veia clar el què, el com, el quan i el per què. És un deure moral que tinc, que tenim tots, fer que l'esforç de patriotes com en Francesc Sala-Duch no sigui en va, i que si bé ell no ho veurà, patriotes com ell de la seva edat i de la seva generació, sí que ho puguin veure encara. Els ho devem.
Jo vaig intercanviar-me alguns correus amb ell ja fa un temps, i des de llavors havíem anat tenint converses virtuals. El passat 11 de setembre vaig tenir l'honor de conèixe'l en persona a la fira d'entitats d'Arc de Triomf de Barcelona.
Recordo que era una persona d'edat bastant avançada, però infatigable lluitador fins al final.
Vaig conèixer Francesc Sala-Duch primer per internet i després personalment, era un Patriota de pedra picada que anhelava la Independència del nostre Poble, de tot el nostre Poble, des del Nord al Sud i des de l'Est fins a l'Oest. Ell, pels nostres estimats Països Catalans preferia l'abreviació "PC", jo no li discutia pas gens! m'en hauria guardat. Tinc present el seu MET. M'havia parlat del seu gat negre estimat quan es va morir la meva estimada gosseta Issis a la que tantes vegades havia portat a coll i amb la que havíem passejat per les fosques nits estelades i meravelloses. Francesc Sala-Duch ho va copsar, ell també tenia sentiments semblants. Catalunya Lliure i Plena, aquest era el seu ideal i com bon organitzador havia pensat i discutit amb molts de vosaltres tots els passos que cal fer per assolir-la. Vaig presentar-li a tots els membres de l'Associació "Som 10 Milions" i també vaig presentar-li als Consellers i Directius de Catalunya Acció. Ell va venir personalment a presentar-nos el seu Pla. El darrer 11 de Setembre varem estar junts una bona estona al Fossar de les Moreres. Malgrat tenia clares les dificultats mai va ofegar el seu anhel. En servaré un grat record i en alguna nit estelada li oferiré una pregària d'etern agraïment!
Honor i glòria als Patriotes Catalans com ell ! Honor i glòria a les espurnes de les "tombes flamejants"! In Memoriam a en Francesc Sala-Duch!
Salvador Molins, President del BIC, President de Som 10 Milions i Conseller de Catalunya Acció.
Un grup o una persona sola és dèbil. Si respectant les diferències assolim una unitat en un sol objectiu "la Independència de Catalunya" esdevindrem més forts i eficaços. -Bl. 4389-
Miquel Vidal| Adreça electrònica |
dimecres, 21 de juny de 2006 | 12:49h
I quina altra abreviació hi ha per a països catalans? És clar que en anglès podríem dir "the PCs" o, en espanyol, "los PP.CC.", però en la nostra llengua no veig cap altra abreviació possible que "els PC"...
enricborras |
dimecres, 21 de juny de 2006 | 13:51h
Tens raó, Miquel. Però hi ha uns antecedents que han fet que molta gent faci servir la forma d'abreujar espanyola que duplica les inicials (CCOO per comptes de C[omissions]O[breres]). El cas és que el desparegut patriota Joan Ballester Canals, qui des del 1962 va editar el mapa d'Antoni Bescós Ramon i el va popularitzar com a Mapa dels Països Catalans --des de la Llibreria Públia--, no els hi tenia cap simpatia als comunistes, per aquesta raó li semblava aberrant que Països Catalans s'abreugés PC i des d'aleshores que duplicà les inicials (PPCC). Ja ho veus, la culpa que diguem PPCC com si fossim espanyols, i no com cal, PC, és de Marx...
Miquel Vidal| Adreça electrònica |
dimecres, 21 de juny de 2006 | 17:02h
Em sembla que el mapa d'en Ballester del 1962 no duia cap sigla (ni PC ni PPCC). Aquesta sigla (PP.CC.) la va afegir bastants anys després, o sigui que no és cap antecedent. El cas de CC.OO. sí que ho seria si hagués aparegut en un context lingüístic català, però no era el cas, i quan es va constituir la coordinadora de les Comissions Obreres de Catalunya es va dir CONC (i no pas CC.OO.NN.CC., és clar). Tot i així, aquest és un problema que afecta sobretot els qui parlen de països catalans, que és un terme que tu i jo no fem servir gaire. Ara bé, això de voler culpar el vell Marx de les faltes d'ortografia d'alguns catalans "espanyols" ja frega la paranoia: fes-t'ho mirar aviat!
[N.B.: Quan he dit catalans "espanyols" volia dir de "la Catalunya espanyola" per oposició a la "francesa". Que no es pensi ningú que amb aquest adjectiu volia menystenir el senyor Ballester... que per aquí corren molt(e)s anònim(e)s susceptibles...]
enricborras |
dimecres, 21 de juny de 2006 | 20:40h
No el culpo pas jo a Marx, si se'm permetia la ironia. Sobre els COcos saps prou bé que es van crear a Barcelona, més context català impossible. Pel que fa a l'antecedent del mapa del 1962, hi insisteixo, l'origen de PP. CC. ve de llavors (no hi fa res que apareguessin sigles o no aleshores, el mapa és per a situar "l'acció" i el personatge en el context històric).
Les assemblees de Cornellà i Sant Medir van ser a finals del 1964, però ignoro la data fundacional exacta de les comissions catalanes, i ara no puc saber tampoc quan les Comisiones Obreres de Asturies van començar a signar com CC.OO. Sense hemeroteques a mà, he de concedir-te el benefici del dubte.
la veu de les llamboordes. |
dimarts, 20 de juny de 2006 | 20:53h
Vull expressar jo també les meves sinceres condolències.
Qui plora la meva mort? Estúpids germans pels jardins i les cuines fumoses, i pels carrers, íntims com una cambra, lamenten en veu alta el meu traspàs.
Qui plora la meva mort? Parents manefles s'han dispersat per les quatre províncies per fer saber la trista nova muntats en tristes bicicletes de lloguer.
Ningú no m'estima, però. Plorar és estúpidament fàcil i la gent ho considera edificant i pur.
Qui plora la meva mort?
Hi havia cinc arbres al meu jardí; ara tots cinc han tret florida, al.leluia! Ploreu per vosaltres, odiosos germans que resteu esperant el vostre torn. La Dama és amable i sol.lícita i acull com una dona acull el nou amant.
Qui plora la meva mort? Estúpids germans pintats i entercs com ninots de titellaire.
Alexandre Pineda i Fortuny| Adreça electrònica |
dimecres, 21 de juny de 2006 | 19:31h
El vaig conéixer a través de l'amiga comuna Imma Albó. Ens trametíem correus electrònics, ell m'informava deñ seu projecte MET. El darrer correu em va dir fa setmanes que l'ingresaven a clínica per operar-lo.
Homenatge als maulets valencians de nació catalana que junt amb el general Basset defensaren la capital de Catalunya fins al darrer alè l'Onze de setembre del 1714
Informació esbiaixada? sí. Discurs sectari? sí. Aleshores, si és com la resta de mitjans, per què m'interessa? Dóna veu als més desvalguts, als sense-poder; això ho valoro. I és útil per a contrastar
Fa molts anys vaig sentir dir una frase memorable:
- "Allò que s'ignora no pot fer mal"
si s'aplica a tu aquest raonamens la conclusió és que ets invulnerable.
Vaig tenir l'honor de tenir llarguíssimes converses per email sobre el pla per a arribar fins a la independència. Ment ordenada fins al seu darrer suspir. Organitzador vocacional. Clarivident, no veia cap més futur per al seu-nostre país (Països Catalans) que un immediat procés d'independència, i a això abocava totes les seves energies, fins i tot les darreres. Va dedicar dies, setmanes, mesos i anys al treballar sobre el seu pla que va compartir amb molta gent, sobre el qual vam intercanviar punts de vista i vaig tenir l'honor d'influir en el seu pensament i els últims apunts. Segurament viure a Alemanya li va fer no perdre mai la claredat de pensament sobre el que els catalans necessitem, com, quan i per què. Lliure de la boirina espanyola que tot ho empastifa a casa nostra, ell va dedicar el seu temps a deslliurar-nos-en també a nosaltres. Amatent a tot allò que feia bona pinta per al nostre alliberament, hi contactava i hi aportava tot el que el seu cap havia ideat. Malauradament ha mort amb el record fresc de com és de trist que una part del seu país torni a votar sí a una merda d'Estatut com aquest. Però crec que afortunadament ha mort també amb la certesa que ell ja no era l'únic que no veia clar el què, el com, el quan i el per què. És un deure moral que tinc, que tenim tots, fer que l'esforç de patriotes com en Francesc Sala-Duch no sigui en va, i que si bé ell no ho veurà, patriotes com ell de la seva edat i de la seva generació, sí que ho puguin veure encara. Els ho devem.
Jo vaig intercanviar-me alguns correus amb ell ja fa un temps, i des de llavors havíem anat tenint converses virtuals. El passat 11 de setembre vaig tenir l'honor de conèixe'l en persona a la fira d'entitats d'Arc de Triomf de Barcelona.
Recordo que era una persona d'edat bastant avançada, però infatigable lluitador fins al final.
Que descansi en pau!
Vaig conèixer Francesc Sala-Duch primer per internet i després personalment, era un Patriota de pedra picada que anhelava la Independència del nostre Poble, de tot el nostre Poble, des del Nord al Sud i des de l'Est fins a l'Oest. Ell, pels nostres estimats Països Catalans preferia l'abreviació "PC", jo no li discutia pas gens! m'en hauria guardat. Tinc present el seu MET. M'havia parlat del seu gat negre estimat quan es va morir la meva estimada gosseta Issis a la que tantes vegades havia portat a coll i amb la que havíem passejat per les fosques nits estelades i meravelloses. Francesc Sala-Duch ho va copsar, ell també tenia sentiments semblants. Catalunya Lliure i Plena, aquest era el seu ideal i com bon organitzador havia pensat i discutit amb molts de vosaltres tots els passos que cal fer per assolir-la. Vaig presentar-li a tots els membres de l'Associació "Som 10 Milions" i també vaig presentar-li als Consellers i Directius de Catalunya Acció. Ell va venir personalment a presentar-nos el seu Pla. El darrer 11 de Setembre varem estar junts una bona estona al Fossar de les Moreres. Malgrat tenia clares les dificultats mai va ofegar el seu anhel. En servaré un grat record i en alguna nit estelada li oferiré una pregària d'etern agraïment!
Honor i glòria als Patriotes Catalans com ell ! Honor i glòria a les espurnes de les "tombes flamejants"! In Memoriam a en Francesc Sala-Duch!
Salvador Molins, President del BIC, President de Som 10 Milions i Conseller de Catalunya Acció.
Un grup o una persona sola és dèbil. Si respectant les diferències assolim una unitat en un sol objectiu "la Independència de Catalunya" esdevindrem més forts i eficaços. -Bl. 4389-
Tens raó, Miquel. Però hi ha uns antecedents que han fet que molta gent faci servir la forma d'abreujar espanyola que duplica les inicials (CCOO per comptes de C[omissions]O[breres]).
El cas és que el desparegut patriota Joan Ballester Canals, qui des del 1962 va editar el mapa d'Antoni Bescós Ramon i el va popularitzar com a Mapa dels Països Catalans --des de la Llibreria Públia--, no els hi tenia cap simpatia als comunistes, per aquesta raó li semblava aberrant que Països Catalans s'abreugés PC i des d'aleshores que duplicà les inicials (PPCC).
Ja ho veus, la culpa que diguem PPCC com si fossim espanyols, i no com cal, PC, és de Marx...
Em sembla que el mapa d'en Ballester del 1962 no duia cap sigla (ni PC ni PPCC). Aquesta sigla (PP.CC.) la va afegir bastants anys després, o sigui que no és cap antecedent. El cas de CC.OO. sí que ho seria si hagués aparegut en un context lingüístic català, però no era el cas, i quan es va constituir la coordinadora de les Comissions Obreres de Catalunya es va dir CONC (i no pas CC.OO.NN.CC., és clar). Tot i així, aquest és un problema que afecta sobretot els qui parlen de països catalans, que és un terme que tu i jo no fem servir gaire. Ara bé, això de voler culpar el vell Marx de les faltes d'ortografia d'alguns catalans "espanyols" ja frega la paranoia: fes-t'ho mirar aviat!
[N.B.: Quan he dit catalans "espanyols" volia dir de "la Catalunya espanyola" per oposició a la "francesa". Que no es pensi ningú que amb aquest adjectiu volia menystenir el senyor Ballester... que per aquí corren molt(e)s anònim(e)s susceptibles...]
No el culpo pas jo a Marx, si se'm permetia la ironia.
Sobre els COcos saps prou bé que es van crear a Barcelona, més context català impossible.
Pel que fa a l'antecedent del mapa del 1962, hi insisteixo, l'origen de PP. CC. ve de llavors (no hi fa res que apareguessin sigles o no aleshores, el mapa és per a situar "l'acció" i el personatge en el context històric).
Si que corren si (je,je)
[que ningú s'ofengui]
Vull expressar jo també les meves sinceres condolències.
Qui plora la meva mort?
Estúpids germans
pels jardins i les cuines fumoses,
i pels carrers, íntims com una cambra,
lamenten en veu alta el meu traspàs.
Qui plora la meva mort?
Parents manefles
s'han dispersat per les quatre províncies
per fer saber la trista nova
muntats en tristes bicicletes de lloguer.
Ningú no m'estima, però.
Plorar és estúpidament fàcil
i la gent ho considera edificant i pur.
Qui plora la meva mort?
Hi havia cinc arbres al meu jardí;
ara tots cinc han tret florida,
al.leluia!
Ploreu per vosaltres,
odiosos germans
que resteu esperant el vostre torn.
La Dama és amable i sol.lícita
i acull com una dona acull el nou amant.
Qui plora la meva mort?
Estúpids germans
pintats i entercs com ninots de titellaire.
Miquel Martí i Pol.
Salut!
Mes més sinceres condolències. Gràcies per sa gran tasca, de la qual en serà sempre recordat!
Les meves condolències a la família i els amics.
El vaig conéixer a través de l'amiga comuna Imma Albó. Ens trametíem correus electrònics, ell m'informava deñ seu projecte MET. El darrer correu em va dir fa setmanes que l'ingresaven a clínica per operar-lo.
INDEPENDÈNCIA!