En això del meu desinterès pel futbol sempre he fet una excepció: el mundial. Bé, ara ja no és que conservi gaire de l'interès d'altres edicions, però el mundial sempre té coses interessants.
Tot i que no vaig veure el partit, la selecció catalana va patir la primera derrota per 4-0. Sí, la selecció catalana, la que està formada pel conjunt de seleccions que s'enfronten a la del Regne d'Espanya. Mentre no puguem jugar internacionalment. Un cop s'aconsegueixi, que Espanya perdi o no m'és ben bé igual. A excepció de quan jugui amb Catalunya, és clar.
En aquest mundial desitjo tres coses, per ordre d'importància:
1.- Que perdi Espanya el més aviat possible. Millor avui que demà.
2.- Saber quina és la selecció sorpresa, i gaudir del seu joc.
3.- Que guanyi el millor, a ser possible el Brasil.
Vull que perdi Espanya per dos motius, bàsicament. El primer per una qüestió pràctica. Que s'acabi el conyàs de l'hipernacionalisme espanyol dels mèdia espanyols (són completament folls).
El segon, per Fresno. Ni oblido ni perdono. Fuck Spain.
Tot i que no vaig veure el partit, la selecció catalana va patir la primera derrota per 4-0. Sí, la selecció catalana, la que està formada pel conjunt de seleccions que s'enfronten a la del Regne d'Espanya. Mentre no puguem jugar internacionalment. Un cop s'aconsegueixi, que Espanya perdi o no m'és ben bé igual. A excepció de quan jugui amb Catalunya, és clar.
En aquest mundial desitjo tres coses, per ordre d'importància:
1.- Que perdi Espanya el més aviat possible. Millor avui que demà.
2.- Saber quina és la selecció sorpresa, i gaudir del seu joc.
3.- Que guanyi el millor, a ser possible el Brasil.
Vull que perdi Espanya per dos motius, bàsicament. El primer per una qüestió pràctica. Que s'acabi el conyàs de l'hipernacionalisme espanyol dels mèdia espanyols (són completament folls).
El segon, per Fresno. Ni oblido ni perdono. Fuck Spain.
I què passa si el primer desig xoca amb els altres dos? El cert és que espanya és qui millor futbol ha fet en aquesta primera jornada.
Al que ha fet el comentari anterior només recordar-li que cada vegada sembla que Espanya hagi de guanyar-ho tot i sempre acaben tornant a casa amb la cua entre cames.
.
Confio plenament que el Brasil els enviarà cap a caseta a l'eliminatòria de sempre: a Quarts.
Em sembla que aquesta vegada l'eufòria que gasten és més desmesurada que mai, però bé, ja se sap, que com més amunt pugi la seva eufòria més alta serà la castanya !
Ahir feien una enquesta telefònica d'aquestes amb SMS's per TV3 al programa de l'Albert Om, no vaig veure com va acabar però vaig veure un moment com només un 18% dels missatges deien que volien que guanyés Espanya. L'Albert Om ho va dissimular dient que els que volien que guanyés Espanya estaven mirant encara el partit, al mateix moment el 18% va baixar a 17%.
Personalment estic amb Txèquia, fan un futbol què enamora.
Teniu rao en els tres punts; però el conyàs més gran es el de haber d'escoltar les radioo,mirar les televisions y llegir els diaris esportius el dia següent..semblava que els espnyols haguessin guanyat el mundial...
Haver de veure com jugadors catalans es fan gols a la pròpia porteria.
El que em for més fàstic, és haver de veure el "babós" de'n Puyol, deixant-se la pell per Acspanya, i negar-se a jugar per Catalunya, el que em fot és que això li surt gràtis.
I una altra cosa que em fot els media d'aquí.
Aquest home sí que en sap! Espanya no ha funcionat com a selecció fins que hi han posat un català d'nterior (La Pobla!) fotent-hi pebrots, i un català de Terrassa repartint joc a uns quants jugadors tècnics, més d'un educat a l'escola futbolística de Barcelona (els que no són titulars, almenys fent pedagogia a l'entrenament). S'agafa un basc que la remeni bé, un parell o tres d'aquests de la Fúria i un simbol periclitat del madridisme, i oli en un llum, tu! Així és com pot avançar l'estat federal! Donant-li el comandament a Catalunya, que Catalunya sigui decisiva a Madrid, que sigui el cervell de la política espanyola. Només un home experimentat, per bé que de formes garrules, ho ha entès. Prou talante! Zapatones for president!
(No us enfadeu. Feu el favor de tornar a llegir l'apunt amb veu de Maragall agafat a una ampolla -buida- de Calisay. El partit de l'altre dia és l'aposta política que ha somiat tota la vida el nostre president, però no li fa cas ningú. Ni els del PSC. Quin destí més trist. El seu i el nostre, vull dir. I de retruc, el d'Espanya). Salut i votem NO!