Quan el Partit Popular governava l'Estat, hi havia molta gent que em deia que la cosa no anava bé, que els feia por com acabaria tot plegat. Jo ho veia amb uns altres ulls: No em feien por les falses amenaces dels populars. Els populars criden molt, però sempre se'ls veu el llautó.
Una cosa ben diferent són els socialistes. Aquests -tant els espanyols, com els catalans- són intel·ligents. En el fons no deixen de ser nacionalistes espanyols, però ho embolcallen tot amb una façana "progre" amb el millor disseny del moment, cosa que els fa agradables en les formes. No entraré a valorar si va ser encertat el Tripartit -tot i que tinc la meva opinió-, però, actualment controlen tot el poder polític i econòmic del Principat -Comunitat Autònoma, províncies, grans municipis, etc...-, i això és molt perillós. Per això crec que cal que sapiguem el més aviat millor quan seran les pròximes eleccions. De no ser així, un cop passat el referèndum, és imprescindible reclamar-ne una data concreta i, si no, demanar una moció de censura urgent i, seguidament, convocar eleccions anticipades. No hem d'oblidar que l'actual Govern Bipartit, tot i ser legal, és il·legítim.
Només hi havia una cosa que em feia més por, encara, i era que els socialistes ho fessin bé al Govern, cosa que per sort no ha estat així. Una cosa és utilitzar els socialistes per governar, però sempre podent-los controlar. Una de ben diferent és tenir-los al Govern i no poder-los controlar des de dins.
Puigllançada |
dilluns, 29 de maig de 2006 | 23:33h
Entenc el que escrius.
Tot i que més que parlar de por crec que el que s'ha de fer és combatre les seves males arts i agressions, ja que tenen els peus de fang. El primer pas és ""desenmascarar-los", treure'ls la pell de xai, i difondre al 4 vents les seves mentides i accions contra Catalunya. Aquella frase de "Es pot enganyar tota la vida a algunes persones o enganyar algun temps a tothom" em sembla apropiada.
El PP va ser foragitat del govern perquè es va anar acumulant una sèrie de mentides i actuacions despòtiques que la gent va acabar penalitzant. Ara es tracta d'anar explicant a tothom com son els socialistes.
Tenen l'avantatge que controlen la majoria de mitjans, però nosaltres tenim la raó dels sentiments. I és molt més fàcil i perdurable que nosaltres convencem i obrim els ulls a algun conegut a partir d'explicar com son i de la nostra confiança . I quan haguem convençut algú és probable que aquest algú convenci algú altre. Jo crec més en la confiança personal i la difusió d'idees i denúncia de males arts dels socialistes que en la difusió pels mitjans públics de grans mentides. (Només cal recordar la confiança que va acabar oferint-nos a tots l'Urdaci).
Demostrant amb arguments que els socialistes són uns mentiders, sectaris i que estan per l'espanyolització de Catalunya podem anar convencent la gent.
Partien amb l'avantatge que venint d'una majoria absoluta del PP moltíssima gent els va veure com als grans salvadors, ni que fos com a "mal menor" o per comparació.
El nostre avantatge és que a ells també se'ls acaba veient el llautó tot i que ho intentin dissimular. (I a vegades acaben essent molt "xapusses" com amb tota la corrupció generalitzada a l'època Gonzales)
Així que tenim força feina: Escampar als 4 vents les misèries dels socialistes. (i tots tranquils, perquè ho posen fàcil ja que els seus arguments sovint són de nivell de P3).
El primer pas ja està fet: mostrar que són llops amb pell de xai.
Puigllançada |
dilluns, 29 de maig de 2006 | 23:37h
No hi ha res més "potent" que la gent vegi que li han près el pèl i que ataquen allò que estima. I els socialistes ens estan donant arguments a marxes forçades.
enricborras |
dilluns, 29 de maig de 2006 | 18:16h
Però fixa't que tant Felipe González com Rodríguez Zapatero prefereixen un govern de CiU a "Catalunya" que no pas un de tristpartit o fins i tot només "socialista". La raó és que fins i tot els lerrouxistes a l'alça a dins del PSC (PSOE) es veurien obligats, mès d'hora que tard, a enfrontar-se, ara sí i ara també, amb el poder instal·lat a Madrid. I això també els fa por, allà... sobretot perquè els socialistes espanyols, per a manar al Regne d'Espanya, necessiten els vots dels catalans.
Espai web del bloc Marcús on es pot trobar tots els apunts del bloc classificats en categories, un espai sobre blocs i altres seccions amb webs interessants.
Entenc el que escrius.
Tot i que més que parlar de por crec que el que s'ha de fer és combatre les seves males arts i agressions, ja que tenen els peus de fang.
El primer pas és ""desenmascarar-los", treure'ls la pell de xai, i difondre al 4 vents les seves mentides i accions contra Catalunya.
Aquella frase de "Es pot enganyar tota la vida a algunes persones o enganyar algun temps a tothom" em sembla apropiada.
El PP va ser foragitat del govern perquè es va anar acumulant una sèrie de mentides i actuacions despòtiques que la gent va acabar penalitzant.
Ara es tracta d'anar explicant a tothom com son els socialistes.
Tenen l'avantatge que controlen la majoria de mitjans, però nosaltres tenim la raó dels sentiments. I és molt més fàcil i perdurable que nosaltres convencem i obrim els ulls a algun conegut a partir d'explicar com son i de la nostra confiança . I quan haguem convençut algú és probable que aquest algú convenci algú altre.
Jo crec més en la confiança personal i la difusió d'idees i denúncia de males arts dels socialistes que en la difusió pels mitjans públics de grans mentides. (Només cal recordar la confiança que va acabar oferint-nos a tots l'Urdaci).
Demostrant amb arguments que els socialistes són uns mentiders, sectaris i que estan per l'espanyolització de Catalunya podem anar convencent la gent.
Partien amb l'avantatge que venint d'una majoria absoluta del PP moltíssima gent els va veure com als grans salvadors, ni que fos com a "mal menor" o per comparació.
El nostre avantatge és que a ells també se'ls acaba veient el llautó tot i que ho intentin dissimular. (I a vegades acaben essent molt "xapusses" com amb tota la corrupció generalitzada a l'època Gonzales)
Així que tenim força feina:
Escampar als 4 vents les misèries dels socialistes. (i tots tranquils, perquè ho posen fàcil ja que els seus arguments sovint són de nivell de P3).
El primer pas ja està fet: mostrar que són llops amb pell de xai.
(Bé acabo el discurset ... ;-)
No hi ha res més "potent" que la gent vegi que li han près el pèl i que ataquen allò que estima.
I els socialistes ens estan donant arguments a marxes forçades.
Però fixa't que tant Felipe González com Rodríguez Zapatero prefereixen un govern de CiU a "Catalunya" que no pas un de tristpartit o fins i tot només "socialista".
La raó és que fins i tot els lerrouxistes a l'alça a dins del PSC (PSOE) es veurien obligats, mès d'hora que tard, a enfrontar-se, ara sí i ara també, amb el poder instal·lat a Madrid.
I això també els fa por, allà... sobretot perquè els socialistes espanyols, per a manar al Regne d'Espanya, necessiten els vots dels catalans.