rocfernandez |
dijous, 11 de maig de 2006 | 10:38h
Ahir es va aprovar el nou Estatut al Senat, un Estatut que respresentarà un salt endavant per a Catalunya, malgrat els escarafalls que fan els llepafils d'ERC que han passat del Sí al No per pur tactisme. Si no aquí teniu un recull prou gràfic de l'evolució:15 de gener de 2006. Entrevista al diari Avui. Josep Bargalló, conseller primer i membre de l'Executiva Nacional d'ERC, diu que "qualsevol reflexió del tipus `millor un NO a l'Estatut que un mal Estatut', l'únic que fa és que continuem tenint un Estatut dolent", i apuntava la possibilitat de defensar un Sí crític al referèndum.
22 de març de 2006. Entrevista a la Cadena SER. Josep-Lluís Carod-Rovira, president d'Esquerra, afirma amb rotunditat que "ningú d'ERC s'imagina fent campanya pel NO, començant pel seu president".
15 d'abril de 2006. Declaracions a Europa Press. Joan Puigcercós, secretari general d'Esquerra, declara que "hem d'aglutinar una tercera via independentista que no caigui en la dinàmica del NO, que és la del PP i la del NO a Catalunya".
23 d'abril de 2006, diada de Sant Jordi. Carod insisteix i reitera que "el NO al referèndum de l'Estatut és patrimoni exclusiu del PP".
27 d'abril de 2006. Reunió de l'Executiva Nacional. La direcció del partit aposta preferentment pel vot nul polític.
5 de maig de 2006. Nova reunió, aquesta vegada extraordinària de l'executiu nacional. La cúpula d'ERC es decanta ara pel NO.
Més titulars?: "ERC rebaixa les seves demandes per donar més estabilitat al Govern de Zapatero" (El Periódico, 18/05/05); "PSC i ERC pacten per impedir de totes totes que CiU apugi el llistó del finançament" (La Vanguardia, 05/05/05) "El tripartit troba més sintonia amb el PP que amb CiU en la negociació del finançament" (El Punt, 05/05/05). Són titulars que llegits ara també fan certa gràcia.
Per tant una de dos, ho han tingut all llarg d'aquest procés una evolució ideològica vertiginosa, o aquest canvi d'actitud només s'explica pel fet que Zapatero no hagi volgut fer-se la foto de l'Estatut amb ERC. De ben segur que l'Estatut que tindrem no és el del 30 de setembre (cosa que els d'ERC i tothom sabia, perquè s'havia d enegociar al Congré si al Senat) però és molt millor que le del 1979 i sobretot és molt millor en moltes de les coses que ERC estava disposada a acceptar abans de la foto Mas-Zapatero.
S'ha de tenir molt poca vergonya pertànyer a un partit politic que enlloc de buscar una SOLUCIÓ per a una generació, pretén vendre una moto als ciutadans.
Si l'Estatut no soluciona l'encaix de Catalunya, de què serveix??
L'any 2030 si ens dónen un 60% que és més d'un 50% els regionalistes ho consideraran l'autogovern més important des del 1714?
Em fa vergonya compartir país amb gent així.
Tens raó, tot i que has tirat els titulars que t'anaven bé. Però, tot i haver-'n deixat algun, tens raó.
Ara nomes et falta fer el recull de titulars de l'evolució de CiU, no? També del PSC-PSOE i d'ICV. Del PP et resultarà més difícil, tot i que també hi ha alguna declaració del Piqué o del mateix Rajoy prou sucoses.
Però trobo que un recull dels de CiU podria ser tant divertit o més que els d'Esquerra. No trobes?
El fet de que es decantin pel No per la consulta a les bases no l'exposes?
Jo que creia que la posició del Sí crític o la del vot nul polític- impresionant tonteria- era l'electoral, i la del No la que han tingut que assumir. Pot ser és pot fer el discurs de dubtar de les bases, però hi ha un fet, que és que les bases dels partits tenen capacitat de raonament polític, i ja despreciarles significa despreciar l'electorat en conjunt. Creus que un partit polític es pot permetre aquest luxe? A tot això pot haver-hi el dubte de que el No pot tenir més responsabilitat que no pas un sí en contra del que es creu per a mantenir una cohesió de govern. No li veig tant perfil electoralista, igual com no li vaig veure en el seu moment al pacte de ZP-Mas. Però tot i creure en clau responsable, podem pendre decisions equivocades.
A tot això, ets conscient de que si CiU no obté majoria absoluta, amb qui es decantarà per governar? PSC? PP? IC-V? ERC?
Atacant a ERC conseguireu el seu rebuig. No os veig amb IC-V, i esperem que tampoc amb el PP, realment el PSC és una bona alternativa?
Fins que aquest discurs " s`ha de negociar a Madrid...." s`acabi, Catalunya no en sortirà. Prou de ser mesells, serfs, en lloc de ser amos.
Com fan els Bascos: El que es negocia a Vitòria no es toca a Madrid.
Pensem tots plegats en el 2014.
Ara els regionalistes de CiU podreu continuar robant i traint Catalunya...