És una cantarella a la que ens hem hagut d'acostumar: la
literatura catalana actual no té nivell. Aquesta afirmació me la va fer un dia
un periodista que se les vantava de ser un lector exigent. Per conèixer millor
les seues raons li vaig demanar quins títols en català havia llegit darrerament
que l'havien menat a fer una afirmació tan categòrica. El lector exigent va
començar a fer botiges (quequejar) mentre escorcollava amb la mirada neguitosa en
quins racons recòndits devien haver-se ocultat els títols i els autors catalans
que tot d'una no trobava. I no els podia trobar perquè havia fet una afirmació
des del prejudici, el menyspreu i la consegüent ignorància. Quan per fi van
aflorar-li a la boca un parell de títols, van resultar ser antiquíssimes
lectures obligatòries d'institut. Li vaig haver de recordar aquella faula de la
rabosa i el raïm de la parra, en què la guilla, per no fer l'esforç de saltar
per collir el xanglot, bandejava i remugava tota arrogant, dient que estava verd, el raïm.
Aquesta mateixa excusa de mal pagador l'ha donada el
flamant director de l'Institut Ramon Llull, l'antic comentarista de llibres per
televisió Emilio Manzano al The Times,
o almenys d'això se'n fa ressò el periòdic electrònic e-notícies. Collonut: qui
ha de presentar-nos al món ens ha reballat pel cap un cabàs de merda. Segons
que han dit els qui poden veure Barcelona Televisió (BTV), mitjà on Emilio Manzano
feia el seu programa literari, la literatura catalana no hi tenia una presència
gaire destacada, més aviat testimonial. Cosa que demostraria aquesta opinió
seua que la literatura catalana no val un cremell. I així i tot l'han triat per vendre-la arreu del món.
Cada vegada tinc més clar que aquestes decisions no es prenen
per desconeixement o equivocació. Tot està ben pensat i decidit: el nomenament
d'Emilio Manzano obeeix a una estratègia per desprestigiar la literatura
catalana. O ell és un inconscient que no sap on li cau la càrrega i el càrrec
li cau massa gran.
Després d'aquestes declaracions, què de bo podem esperar
de l'Institut Ramon Llull? Com podem anar pel món amb la cara alta si el màxim
responsable polític de prestigiar la literatura catalana ja diu publicament que
és una literatura de pa i meló?
Emilio Manzano hauria de dimitir o caldria que el
cessaren. Però no passarà ni una cosa ni l'altra. Igual fa, doncs, morir d'espasme
que de garrotillo. Per tant, com no tinc res a perdre, m'afanye a enviar-lo a
cagar.
Si Felip V i Alfonso Rus representen la devastació de l’espai viscut, l’aniquilació de la memòria col•lectiva, ací volem recuperar la història viscuda, la història quotidiana de Xàtiva a través del testimoni viu dels socarrats i socarrades que estimen la ciutat.
La Cuca Salamanduca és un espai per recuperar i compartir cultura popular, sobretot la literatura oral de Xàtiva i la seua redor. Hi trobareu rondalles, acudits, relaixos, sussoïts, endevinalles, embarbussaments...
Blog del cantant més famós del carrer Hostals, Portal de sant Miquel, Illeta de sant Miquel, sant Ramon, la Mercè, Sant Jaume, Argenteria, Na Pinyola, Pouets, sant Roc, Font Trencada, Febra, la plaça la Bassa, de l'Espanyoleto i més enllà, molt i molt més enllà
