Demà al vespre es petarà el Palau de la Música. No serà una qüestió d'aforament (o potser també), sinó d'Els Pets. Aquesta banda amb més de 25 anys de trajectòria a l'esquena no ha tocat mai dins de les parets d'aquest bonic espai. Estrany, no? Demà –per fi!– ho farà dins del cicle Bandautors (o pop de Palau) presentant l'espectacle Els Pets tornen a fer teatre (sí, ja ho havien fet abans). Per escalfar l'ambient, Ivette Nadal (ella, una d'elles).Voleu motius per anar-hi?
a) Si no t'agrada el concert, no passa res. El Palau de la Música sempre és un lloc on perdre's mentalment. Mirant vitralls (quin gran vitraller el del Palau!), espiant al públic, gaudint de les columnes...
b) Ivette Nadal –ho direm per enèsima vegada– és una jove promesa. Aquesta poeta agafa la guitarra amb força per interpretar unes composicions boniques i intenses.
c) Els Pets mai fallen. D'acord, possiblement els hem vist moltes vegades, moltíssimes (masses?). Però un directe seu és un espectacle bonic que mai decep. Perquè les cançons són boniques. Perquè en Gavaldà té una llengua que t'aconsegueix fer somriure (vulguis o no). Perquè en saben (sapiència?).
d) Queden poques entrades, però encara n'hi ha alguna. I els preus són accessibles.
e) Tot plegat, és molt poc modern...
b) Ivette Nadal –ho direm per enèsima vegada– és una jove promesa. Aquesta poeta agafa la guitarra amb força per interpretar unes composicions boniques i intenses.
c) Els Pets mai fallen. D'acord, possiblement els hem vist moltes vegades, moltíssimes (masses?). Però un directe seu és un espectacle bonic que mai decep. Perquè les cançons són boniques. Perquè en Gavaldà té una llengua que t'aconsegueix fer somriure (vulguis o no). Perquè en saben (sapiència?).
d) Queden poques entrades, però encara n'hi ha alguna. I els preus són accessibles.
e) Tot plegat, és molt poc modern...
