VilaWeb.cat
DIMENSIÓ EUROPEA DE LES FESTES DE MOROS I CRISTIANS (Els Rastres del Sentit)
theoreia | Els Rastres del Sentit | dimarts, 18 d'abril de 2006 | 13:26h

Els valencians formem un país molt fester. En nombrosos municipis, de divers tamany demogràfic, les festes de moros i cristians alegren la vida associativa local fins el punt d'esdevenir un eix central que marca els ritmes anuals. Durant aquestes festes s'hi fa emergir un ambient medieval que és reproduït a partir de la Història: en eixe ambient es recrea escenogràficament, amb els deguts rituals i amb tot luxe de detalls coloristes en la vestimenta i detalls musicals, allò que es considera l'origen del nostre poble. D'aquesta manera ens capbussem en la Història, d'un mode alhora introspectiu i lúdic, guardant les formes i trobant la diversió, per a rescatar fets dignes de ser perpetuats en la memòria col.lectiva.

Algú potser pense que aquesta referència a l'època medieval que ocorre en el folklore de molts pobles de l'àrea d'influència de la ciutat d'Alcoi és un fenomen molt local i aïllat, que ens distingeix sobremanera. Però el recurs a la medievalitat o representació d'ambients medievals és una cosa que caracteritza moltíssim la cultura europea del segle XIX. Justament quan es difonen les festes de moros i cristians a les comarques valencianes del Sud i del Centre, a d'altres àmplies zones d'Europa ja s'estava en plena febre de fascinació pel seu propi passat medieval.

Vegem alguns exemples del món de l'arquitectura, ja que a finals de la primera meitat del segle XIX comencen a dissenyar-se edificis inspirats en formes del gòtic, que és l'estil constructiu típic de l'Edat Mitjana. ¿Qui no ha vist, en qualsevol pel.lícula o telediari, la seu del Parlament Britànic, al Westminster Palace (1836), flanquejat per la torre del "Big Ben", l´arquitectura del qual suposa una recuperació actualitzada del gòtic més esplenderós del segle XIII? Aleshores, la gent amb diners i gust, si volia tenir una mansió lluïdora, copiava detalls constructius (com torres, entrades fortificades, finestres coronelles, etc.) de la moda del neogòtic, que va ser predominant a Europa durant la segona meitat del segle XIX. A més, amb freqüència es van edificar castells neogòtics, que encara avui adornen les carenes dels tossals i boscos del Sud d'Alemanya; el més espectacular és el castell de Neuschwanstein (1869), manat a fer per Lluís II de Baviera.

Quant al món de la literatura, al segle XIX hi va haver un moviment d'escriptors que centraria gran part dels seus temes en l'Edat Mitjana. Es tracta del moviment del Romanticisme. En la narrativa destacaria Walter SCOTT i, en poesia, Lord BYRON. Però a més d'aquestes dues figures claus de la literatura anglo-saxona hi van aparéixer moltíssims més escriptors relacionats amb la qüestió, que seria molt pròlix de detallar. Únicament afegiré que d'alguns relats goticistes es van fer versions per a l'òpera, l'espectacle musical de l'època. Algunes dècades més tard, quan ja funcionava la indústria cinematogràfica, es van fer versions per a cinema d'historietes romàntiques com la d'"Ivanhoe" o la de "Quintin Duward".

També en els cartells publicitaris de finals del segle XIX va arrelar l'estil d'evocar ambients medievals: l'obra de Jan TOOROP, a Holanda, i la d'Alexandre DE RIQUER, a Catalunya, aporten els exemples més impactants.

Aquest "revival" medieval que, com hem vist de passada, va afectar pràcticament totes les arts, pense que no es va donar perquè hi degueren haver uns pocs artistes i creadors excèntrics, que van imposar el seu criteri estètic, com suggereixen alguns erudits. Cal, doncs, reflexionar, fent una miqueta de sociologia de la cultura, sobre les claus socials que podrien explicar com és que va tenir tant d'èxit el romanticisme medievalitzant entre la població europea del segle passat.

Un dels processos socials que més ens pot ajudar a entendre el fenomen és el de la progressiva transformació de la ideologia de la burgesia europea, al segle XIX, que deixa de ser revolucionària i esdevé cada vegada més conservadora. Si abans reivindicava drets i concessions contra la privilegiada aristocràcia nobiliària (per exemple, en la Revolució Francesa, que suposa el punt àlgid de la màxima protesta burgesa), després pacta amb aquesta, en part perquè, a pesar d'haver adquirit el poder econòmic, encara no tenia el mateix "status" o grau de distinció, i en part perquè necessitava un aliat per a afrontar l'amenaça d'un proletariat que començava a rebolicar-se a partir de la instigació dels socialistes utòpics i sobretot a partir del marxisme. Així doncs, l'antiga burgesia revolucionària necessitava canviar o matisar alguns dels aspectes de la seua ideologia i adoptar unes noves senyes d'identitat que l'aproximen més als modes de pensar i sentir de l'aristocràcia, és a dir, formar-se una nova "Weltanschauung". D'aquesta manera, l'exalçament de l'Edat Mitjana permetrà tres coses a la nova burgesia incipientment conservadora:

1.- Distanciar-se del missatge de crítica racionalista propugnat per la Il.lustració, que abans posava en dubte els interessos de la noblesa, apuntant-se a la corrent romàntica de l'irracionalisme que revalora emotivament el passat medieval, que fou l'època en la qual la noblesa va tenir, a més d'un dels majors "status", també una de les majors posicions socials de poder econòmic.

2.- Establir una delimitació simbòlica del seu origen com a classe, ja que la burgesia naix als "ports" i ciutadelles medievals, embrions de les futures ciutats, on es desenvolupa l'activitat comercial que des dels segles XI-XII en avant serà puixant.

3.- Rememorar l'esplendor del cristianisme, que a l'Edat Mitjana es consolida com a la nova font de legitimació de l'ordre social.

Però quina relació hi ha entre el què ocorre a Europa i el que ocorre a les comarques valencianes durant el segle XIX? El que coincidesquen temporalment, per una banda, l'expansió o extensió geogràfica de les festes de moros i cristians a partir del nucli d'Alcoi, i, per una altra banda, el naixement i desenvolupament del moviment romàntic medievalitzant, és degut a una connexió? o és una casualitat? o simplement ho portava el milieu de l'època?

(article editat en tres mitjans de premsa local i comarcal)


Versió per imprimir (format PDF)
Afegir-hi un comentari

Accés de l'autor

Nom d'usuari
Clau
Recorda'm

Categories

Últims 40 canvis

Arxiu

« Febrer 2012 »
dl dt dc dj dv ds dg
  12345
6789101112
13141516171819
20212223242526
272829    
RSS 2.0 RSS Comentaris
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats