Com que aquest estiu només hem pogut fer una setmana de vacances a primers de juliol (i açò ja passa de castañoscuro, que hem vist com tothom marxava blanquet i tornava morenet i nosaltres ací, treballant), i com que només podrem fer un altra setmaneta de vacances a mitjan octubre i el mono de mar és notable, anirem a Lanzarote.
Fidel a la teoria que els viatges es comencen a gaudir molt abans, duc des d'ahir, que vam fer les reserves i tal, gaudint ja de l'illa, googlejant ahir per la vesprada vaig recordar que fa anys, en una època artúrica que vaig tindre de joveneta, em preguntava perquè l'illa tenia el nom del cavaller dels romanços, resulta que es diu així per un mariner genovès.
Fidel a la teoria que els viatges es comencen a gaudir molt abans, duc des d'ahir, que vam fer les reserves i tal, gaudint ja de l'illa, googlejant ahir per la vesprada vaig recordar que fa anys, en una època artúrica que vaig tindre de joveneta, em preguntava perquè l'illa tenia el nom del cavaller dels romanços, resulta que es diu així per un mariner genovès.
Lancillotto Malocello va partir de Gènova el 1312, cap al mar desconegut, potser buscant els rastres d'Ugolino i Vadino Vivaldi, dos germans genovesos que, al 1291, havien organitzat una expedició finançada pels Doria per mirar d'arribar ad partes Indiae per mare oceanum i no van tornar mai (diuen que potser Dante coneixia la història quan va fer que el seu Ulisses oltrepassara les columnes d'Eracles trobant la mort per seguir virtut i coneixement).
Lancillotto Malocello va arribar a l'illa el 1312 i al portolà mallorquí d'Angelino Dulcert del 1339 l'illa ja es diu Insula de Lanzarotus Marocelus. Mentre em preguntava perquè els pares del mariner haurien triat un nom tan bonic per al fill, i amb això Google no em pot ajudar, he llegit que un destructor italià, avarat a Gènova el 1929, va rebre el nom del mariner genovès. Va participar en la guerra civil espanyola i va ser afonat pels anglesos, ple de soldats alemanys, el 1943, davant de Tunis (llàstima que no l'afonaren set anys abans).
Segons sabem positivament, la descoberta de la costa nord-occidental de l'àfrica fou empresa catalana, i també sabem que les illes canàries foren territori català.
És possible que aquest Lancillotto Malocello fos genovés. Sense dubte. Però Marocelus ja sona més català.
En el portulà que comentes es veu clarament la creu de sant jordi a Lanzarot. És la mateixa creu que representa gènova. Sense dubte.
Ara bé, si t'hi fixes veuràs que el comptat de Barcelona està representat per l'encara ara escut de la ciutat, dues senyeres i dues creu de sant jordi. Però llavors trobem d'altres llocs per tot el mapa amb variacions d'aquest motiu, moltes d'elles només amb la senyera, com valència o sardenya, i algunes d'elles només amb la creu de sant jordi, com còrsega.
Llavors: Corsega és genovesa al 1312? Pel que diu la viquipèdia no. Del 1295 al 1335 tenia soberania catalana. Per tant, sembla que la creu de sant jordi tant pot correspondre als reis catalans com a gènova.
Per acabar, sembla que sota la bandera a lanzarote hi ha una petita taca vermella amb un petit punt. No tinc una imatge de massa ressolució o sigui que no puc detectar que és.
Però podria ser una pista per saber a qui correspon l'illa al 1312.
La taca no la veig gaire clara. Potser una barretina? Però de l'escut tenen la poca vergonya de dir que llueix uns calders, quan qualsevol pot veure que són uns calzes. I, com sap tothom, el calze dels calzes es guarda a la catedral de València i per tant és català. De manera que ja tenim la prova que ens faltava. I sense passar per Can Bilbeny!! ;-P