Ahir vaig escriure un text sobre Xesca Ensenyat, es titulava: “Ai, Xesca, ¡quin tratge que et van fer en “El País!””, ho he reconsiderat, després d’omplir un full i mig: analitzar el filtre mediàtic exterior a través del qual se la converteix en autora de referència requereix una millor documentació (més avant, espere arrodonir-lo i depurar-lo);després seia a un passeig marítim de l’Alexandria de Ponent, anava pre-escrivint un altre apunt que es deia “Les transformacions homofòniques de Xesca Ensenyat, capitana de les lletres a Mésvilaweb”: ací tractava d’explorar poèticament les transfiguracions ressonants que haurà tingut el seu nom anímic en l’estratosfera per on vola lliurement l’Hidroavió: eixe Hidroavió, sempre àgil per apagar també els focs de la impostura i de la immodèstia; temps hi haurà de publicar els esborranys: ho he guardat perquè hi ha dies com avui que és millor escoltar-la directament a ella, en les seues paraules, sense interpretacions afegides, tal com l’hem escoltat molts altres dies d’aquest any de la seua absència terrenal quan hem retrobat els seus comentaris generosos, radiants d’explicativitat, tendint-nos ponts i regalant-nos el seu alé d’intel·ligència ferma. [Hi ha més...]
Tal com consta en l’article de Carme-Laura Gil és evident que ara per ara Xesca Ensenyat s’ha convertit en l’autora més visitada de Mésvilaweb; això m’ha fet recordar una conversa que vaig tindre amb Marta Jaime, caminant Rambla avall, camí del Raval: sembla que en aquest país de països, cal que es muiguen els escriptors autòctons per a que reben el reconeixement que mereixen. Som molt fenicis per al bo i per al roïn: potser ens fem prou la punyeta massa uns a d’altres, només quan ve la mort, s’acallen els retrets envejosos i es pren una miqueta de perspectiva. Ho explica també George Steiner a propòsit de la literatura russa: els autors comencen com a crítics, el poder -- corporatiu i promotor d'homogeneïtats uniformitzadores-- els ninguneja, passen un bon calvari en vida, però després de morts se’ls incorpora al panteó oficial de la cultura: ja no poden criticar a les autoritats, es seleccionen els seus textos menys atrevits (o menys rebels) i se’ls distribueix per tot arreu.
Victòria Secall i Roser Giner l’han recordat en la seua trobada a Pollença, posant poemes i textos molt emotius. He llegit altres apunts que s’han publicat al llarg del dia d’ahir i d'avui: he plorat amb uns i he rigut amb altres. Segurament, prenent el dir de Marta Insa, la família més nostra està ací: en Mesvilaweb, aquesta és la casa elèctrica -- el raconet de llum-- a on alguna volta plorem junts i moltes voltes riguem en grup, al llegir-nos mútuament. A tots ens fa molta gràcia quan algú s’alça de bon matí i es posa a buidar el cabàs, amb arguments rics, inusuals i alliçonadors: francament, aquesta és la tercera escola que he viscut, la primera va ser la universitat, la segona, la militància valenciana municipalista. Mai he renunciat a eixos tres patrimonis gnoseològics o immaterials, encara que passara per dificultats. Espere que els patrimonis espirituals del futur siguen igual de puixants: signaria ara mateix.
Recorde molt especialment el primer dia que vaig fer click i vaig llegir el seu blog: quan vaig vore la imatge de l’Hidroavió apagafocs i el subtítol “redòs per a la serenitat municipal”, vaig pensar automàticament, en una barreja de prou entusiasme i un poc de temora la novetat: “aquesta entra molt forta!fa vida de poble i té moltes coses per a explicar... ¿I si fóra que a la reravera rural estan les i els més bons?”. Després ens vam fer anant amics digitals, intercanviant comentaris: ja no hi havia res a témer. Xesca es va convertir en l'ama del portal i d'una bona part dels carrers digitals adjacents, crec que a tots ens agradava que ho fóra, perquè ella compartia el seu lideratge.
Acabarem tots al manicomi si seguim estimant d'aquesta manera salvatge els qui tant ens odien. No és amor, és terror; patim la Síndrome d'Estocolm. Santes paraules les d'en pasquis abans que el fessin botir: però ja és això el nostre mal col·lectiu. Ara, individualment, qui ho sap. Cadascú té les xacres que té. Com no hem d'estar tots neuròtics, de la manera que ens acabussen? Tu creus que podrem reclamar danys i perjudicis davant d'un tribunal estranger per totes les que ens fan passar? El cas és que conec molta gent que ha perdut la xaveta fa estona a causa d'això (alguns amics meus són irrecuperables ja fa anys; n'hi ha de ficats en sectes i de ficats en política, però és el mateix efecte). A mi l'únic que m'ha salvat els mobles és l'escriure, i això que l'escriure és perillós si no el governes. Escrivint pots abordar el caos o bé establir-lo, has de saber posar els peus plans. Això que el 'no' sigui un recurs de l'assertivitat.. D'acord! Però només per dissimular. Negar per darwinisme és més directe (potser massa i tot).
Els sonets són magnífics: m'agrada la modernor amb què estan 'luxats'. És que un sonet si no vas amb compte t'agafa una música massa celestial. S'han de prendre mesures contra els saluets de les beates. Hem de recuperar els dies d'ara.
Una de les coses que m'he proposat fer aquest any 9 és un taller de metàfores, o d'imatges. Ja te'n manllevaré alguna. No és poesia visual, o també, però sobretot tàctil. Fabricaré objectes, no com aquestes dones que fan campanes amb petxines, o que fan randa, sinó d'una altra manera. Jo era molt hàbil amb les mans, vull recuperar moviments oblidats. Volia començar per Miquel Bauçà, però he decidit deixar-ho a l'atzar i començaré pel primer que me'n doni una de 'factible'. Enguany serà un any de llegir poesia. Ja ho he decidit.
SONET DE DIFERENCIACIÓ ENTRE EL MAL DE L’AUTO-VICTIMISME RECALCITRANT I EL MAL DE L’HEDONISME HIPERBÒLIC (QUE ALS PAÏSOS TIRANITZATS PEL “DESPOTISME DESIL.LUSTRAT” ESDEVENEN COM UN MOTOR ANÍMIC DE DOS TEMPS)
Dius els paranys del nostre Holocaust
i estàs proferint luxosament la paraula « No ! »,
et recorde que admire els afanys de Faust
i t’estic afirmant alguna cosa sense dolor.
Certament el Patró del Món no juga als daus:
encara que pensem l’univers entre foscors,
jo sé perfectament on he deixat les claus
i a tu t’arrastra el Vent de la Vida com un tord ;
Imatge d’una pintada negacionista entre el Castelo de Sao Jorge i la Igreja de Graça a Lisboa. Les negacions prenen moltes formes: es nega allò que molesta en l’exercici de les funcions d’intendència, a nivell subjectiu o ideològic; es nega des de l’angle moral i cultural, des de la vessant objectiva i des de l’espiritual; hom fa apologia del “no” sostenint que és un recurs de l’assertivitat psicològica, però la seua plasticitat interpersonal no s’exhaureix en eixe punt; aparentment es nega per incomptabilitat entre dues opcions contraposades de vida, es nega per darwinisme social (tot exaltant un únic camí -- i un pensament únic-- com el més "adaptat", menyspreant la riquesa heterogènia dels qui ens apel·len o ens mostren el seu repertori de vivacitats) i, alerta, perquè també es nega per temor a la similaritat: neguem a aquells que se’ns assemblen molt per a estalviar reconéixer-ns en els seus defectes, que nosaltres també tenim però tractem de dissimular i en l’Altre els hem fet evidents; una de les maneres més capricioses d’eixa perversitat desproductiva és negar a l’Altre i després tirar-li la culpa de la seua negació al subjecte negat (així ho mostra el sociòleg Ken Plummer, entre altres coses ben valuoses, al seu assaig Documents personals: introducció a la bibliografia i al mètode humanístic, molt recomanable per a blogaires). Ahir vam estrenar un periode de 12 mesos que primordialment seran mesos de negació en tots els sentits. La nostra Xesca Ensenyat va preguntar recentment: “¿per què la gent desafortunada no se suicida avui en dia comen la crisi borsària de l’any 1.929?”; la resposta més directa seria: “perquè avui en dia, enmig de les espirals latents d’encanallament social, les energies negatives es desofeguen i es reciclen compensatòriament en la negació verbal -- completa o parcial, oberta o vetllada-- dels Altres”. Que tingueu un fecund, maniobrable i bon any “No”!
En aquest el teu apunt hem escoltat a Xesca. El tratge que li van fer a 'El País' el tinc encara dins l'armari ben planxadet. Has fet bé de no treure'l encara i regalar-nos aquest apunt en homenatge a l'any del 'NO' ... Bona nit Joan-Carles.
Els comentaris de Xesca eren incisius, oberts, multidireccionals, raonables i molt cordials; eren la veu de l'experiència que té cura per deixar el món una miqueta millor del que l'havia trobat; ara que hem suggerit l'ombra coral d'"El País", crec que no val la pena mantindre una altra polèmica gratuïta sobre ateisme/espiritualitat; cadascú que crega lliurement el que li nasca. Bona nit Roser
Gràcies per compartir els sonets del 'no'- tenc per a mi que el primer l'havia llegit ja- i per mostrar-nos el comentari de na Xesca . Tu creus que podrem reclamar danys i perjudicis per totes les que ens fan passar? Som allí mateix o pitjor
Gràcies a tu per correspondre avui amb la cançoneta de Lluís Llach, "La Gallineta diu que No"; crec que la nostra categoria d'interacció és més la divulgació empàtica que el pleit; encara que estem en la intempèrie, ens estimen pel que som. I això és molt bo per a crear i multiplicar sinèrgies.
de vegades senzillament, ens estimen. Efectivament la cançó d'en Llach te feia ressó. Per a una divulgació empàtica que ens relligui i ens permeti ser qui som. Per un any clarament del 'no'. Memòries
la primera volta que vaig escoltar la teoria de la "religatio" va ser als 19 anys: era una idea prou numinosa que obri les comportes del Ser; després he vist que, per la senda laïca de la reparació intersubjectiva, és un concepte primordial: en l'acceptació de les inquietuds multitudinàries es guanya molta salut. Dir no quan cal i fer el sí quan correspon.
Blogaire avançada: posts enriquits, textos radiants de plasticitat ambivalent, do de generositat documental. La madrilenya més xula de la catalanitat: sociòloga i multilingüe, mestra de resiliència. Sagacitat honesta, consciència sensitiva, esperit resolutiu. Molt bona xiqueta.
Equànim i objectiu, farcit de suggerències raonables i de constatacions depurades. Autor de diversos blocs literaris molt ben escrits: Aforismes, Anoharra, Diccionari Catalús, Haikus, Rimbaud, Talleret d'Art, ... Tot un mestre
Articles sobre l'actualitat per Josep Selva. Un estil modèlicament personal: prosa de factura lleugera amb moltes connexions neuronals per a que les idees volegen per damunt el previsible
"Filosofar és vivificar": blog de teoria i crítica literària molt exigent i ben documentat, destil·la els cànons amb una qualitat alta i amb un coneixement profund dels "maîtres à penser". Síndic de la cultura occidental, ha concedit el premi Dardos, entre altres, a Anotacions Rizomàtiques.
La Comtessa d'Angeville: l'alé vital al sud del Sud, una xica culta i entusiasta que escriu amb molta passió i fa "road-movies" (="mogudes rodades") en els límits de l'abisme valencià
Blog de Llorenç Carreres dedicat sobretot a la literatura. "Som allò que llegim i tenim el que dam" (Ponç Pons). Magnífiques troballes culturals, articles molt interessants, múltiple erudició tot terreny per a gaudir millor del plaer dels llibres
Recull col·lectiu de les blogosferes de les Comarques Centrals Valencianes. Col·laboracions satíriques i entrevistes sornegueres des de Xàtiva, tot donant-li marxa a l'absurd reversible de la valencianitat.
Poemes, recitats en àudio, cançons líriques, troballes estètiques, dissenys exclusius. Annabel Martínez Zamora, sociòloga i autora de "Los pájaros que crié en tu nombre", és la interpel·lació poètica d'Alacant. Molta qualitat i sinceritat creativa. Blog premiat per la Universitat d'Alacant.
Toni Ibañez: iniciatives enèrgiques i propostes obertes, dietari molt actualitzat d'un filòsof i escriptor guardonat amb premis importants. Creador del concepte de "catosfera" i d'un diccionari de "blogologia"
Anotacions, debats i articles ben documentats de Joan-Carles Martí Casanova, expert en turisme, dinamitzador cultural i intel·lectual independent, des d'Elx-Guardamar: l'extrem sud de la llengua catalana
Blog de lletres catosfèriques de Josep Manel Vidal: "Quant tinc un poc de temps sóc “agitador cultural”. Entre classes i “agitacions” vaig deixant caure paraules, com en un rosari, i puc fer fàcilment el camí de tornada als paradisos perduts"
"Inputs filosòfics per a ments inquietes". Comentaris, articles, reflexions i notícies sobre l'actualitat del pensament. Secció "El llibre que ve". Disseny atractiu. Imprescindible per a estar al dia sobre el que es cou en la filosofia del present i del futur
La web "De Carcaixent" fa un recull exhaustiu dels articles que expliquen la trajectòria vital, la bibliografia i les mostres d'afecte per Joan Pellicer (1947-2007), lluitador i etnobotànic valencià
Espai sobre literatura i natura de Sílvia Tarragó Castrillón, autora dels poemaris "La vida vençuda" i "Raïls escapçats", així com del recull de relats "Ciutats de l'impossible" i la novel·la "La Veu del Roure". Ha estat llibretera durant 14 anys. En aquest blog difon lectures i textos creatius.
Notes personals d'Emili Morant Llorca, des d'Almoines (la Safor): discurs autobiogràfic sincer i ben concatenat, amb "esprit de finesse" i "esprit de geómetrie"
L'escriptora mallorquina Xesca Ensenyat fa vibrar la llengua catalana amb un patrimoni lèxic excepcional i un doll d'enunciació líquida ben revitalitzat
L'home de teatre de més llarga trajectòria al PV. Dramaturg valencià. Criteri independent i innovació temàtica. Les seues obres magistrals segueixen explicant la contemporaneïtat més recent.
La sociòloga i actriu amb més "vis còmica" de les comarques del Sud: monòlegs, fotos, vídeos, espectacles, radionovela "La dona de l'alcalde". Fent país amb rialles intel·ligents
Apunts diaris enginyosos sobre la vida quotidiana, les lectures i els pensaments d'una xica de la Safor. Espontaneïtat i do de la improvisació, realisme biogràfic i honestedat creativa
Materials de classe i bloc de comunicació per als alumnes de català del professor i magnífic poeta Salvador Jàfer (Escola Oficial d'Idiomes de València). Lexicografia i recursos lingüístics. Molt útil per a observar l'actualització dels blogs valencians que conreen l'idioma.
Blog de Vicent Boscà, dedicat a avaluar els moviments de la poesia actual en la nostra llengua. "El blog ha estat creat per respondre a les exigències de l’assignatura de Poesia Contemporània del Màster del Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana"
Web de Xavier Pons, professor del Departament de Psicologia Social de la Universitat de València. Disponibles molts documents digitals de treballs seus: conflicte intergrupal, influència minoritària i innovació social, consum de drogues, prejudicis, conducta prosocial i altres temes d'interés en el camp de la psicologia social.
Memòria personal i instantània d'una noia que ja té una edat. Sinceritat i consciència multiplicades per mil: el dietari en català portat al grau 10 de l'empatia
Un magnífic escriptor valencià de Xàtiva exercint l'esperit crític per a dir les coses clares -- negre sobre blanc--. L'anàlisi intel·ligent i lúcida, el contrapunt informatiu
Blog sobre política, historiografia i altres divertiments personals escrits a recer del vent de ponent per Vicent Baydal, una barreja de xaloc i tramuntana
Bloc amb notícies de les comarques centrals valencianes, articles d'opinió, fotografies, ressenyes de viatges, creació literària... realitzat per Ximo Corts
Amb una majoria absoluta del PP. Alcaldesa Honorífica: la Mare de Déu de les Injúries, "patrona" de la localitat. Regidors nacionalistes en l'oposició: Vicent Llobell i Cèsar Ferrando.
L'Associació d'Allotjaments Rurals de la Muntanya d'Alacant fa una magnífica oferta en cases de lloguer per a turisme d'interior als emblemàtics pobles del nord de la província d'Alacant
Lectures, articles, reflexions i assajos d'Enric Balaguer, veí del poblet de Gines: "haver crescut a la Vall de Guadalest és una experiència transcendental".
Açò és el bloc de la Colla El Pinyol de Callosa d'en Sarrià (Marina Baixa). Ací tindreu informació sobre les nostres actuacions passades i futures. També trobareu "cosetes" sobre la nostra vila i entorn més pròxim. Des d'ací volem "fer poble i país".
Des de la Vila Joiosa, l'activisme i el coneixement de la Natura de la Marina Baixa: batalles legals per restaurar els drets del medi ambient i iniciatives de divulgació ecològica.
Resums de precipitacions diàries, resums mensuals i anuals dels estats climatològics, episodis de vent i ràfegues: els principals pobles de les comarques valencianes. Meteobotiga. Meteogrames. Models de predicció. Xarxa d'estacions metereològiques.
"La Veu del Bloc Nacionalista Valencià de Callosa d'en Sarrià", una web múltiple de política municipal en la que participen diverses persones amb les seues opinions i projectes: la intel·ligència col·lectiva en xarxa!
Article d'anàlisi dels origens de la repoblació mallorquina a la comarca de la Marina. Divulgat per Antoni Mas i Forners i amb la participació del filòleg Joan-Lluís Monjo, natural de Tàrbena.
Des del 107,8 FM. Disponible en directe a internet. Programació diversa, informació local, música, magazins, línia radiofònica de qualitat. Molt recomanable: "Café Montcau", coordinat per Joan Borja, divendres entre les 16:00 i les 17:00 hores.
El veritable parc temàtic natural de Callosa d'en Sarrià: fonts, cascades i tolls per a prendre el bany dins un paisatge verdíssim de geologia kàrstica
Bona nit Joan-Carles.
Els comentaris de Xesca eren incisius, oberts, multidireccionals, raonables i molt cordials; eren la veu de l'experiència que té cura per deixar el món una miqueta millor del que l'havia trobat; ara que hem suggerit l'ombra coral d'"El País", crec que no val la pena mantindre una altra polèmica gratuïta sobre ateisme/espiritualitat; cadascú que crega lliurement el que li nasca.
Bona nit Roser