La confusió entre la ciutadania és absoluta. Dos anys d'Estatut dia rere dia hi han contribuït. La gent està esgotada. No obstant, no s'hi val a badar. El 18-F va servir per trencar algun que altre tòpic. Que la gent estigui cansada no vol dir que accepti qualsevol cosa. No tot s'hi val.
La setmana ha arrencat amb una intensitat política brutal. Coincidint amb l'aprovació a la ponència de la Comissió Constitucional, i amb l'horitzó posat en el 27 de març. Som a la recta final abans que es convoqui el referèndum i sapiguem si és nen o nena. Com que la ciutadania dóna símptomes de cansament estatutari hi ha qui s'ha pensat que jugant a la confusió en treurà profit. Ja va succeir aquell dissabte a La Moncloa.
Ara assistim a la segona part: "Desestabilitzem el tripartit perquè és el govern qui més i millor pot rendibilitzar el referèndum estatutari". Els assessors hi treballen acuradament, amb tot luxe de detalls. "Artur, agafa un full en blanc, firma'l i llença-li a la cara amb to desafiant per reptar-lo: a veure qui la té més llarga?"
El cara a cara amb Antoni Bassas ha estat un acte del que ja anunciava l'altre dia: l'arrencada de la campanya electoral. L'Estatut, tant se'ns en fot. No hi ha res a fer, per molt que aquest dimarts al matí Josep Lluís Carod hagi xerrat per telèfon amb Rodríguez Zapatero per intentar reconduir l'ultimàtum d'ERC. Si el PSOE es mogués, seria un autèntic miracle per als republicans i per al tripartit en general. Qui més tremola no és només Carod i Joan Puigcercós, sinó també el President Pasqual Maragall i els integrants del govern catalanista i d'esquerres al seu costat.
Qui més debilitat havia quedat per la precipitació a La Moncloa (fins i tot Ramon Tremosa criticava l'error d'Artur Mas en el debat de dilluns a l'Àgora del 33) és qui més pit intenta treure. La millor defensa és un bon atac, i el disciplinat candidat nacionalista escolta els seus assessors. Potser es pensen que això és David (Madí) contra Goliat. En tot cas, el cop d'efecte funciona i és capaç de desestabilitzar. Les insinuacions que Mas va llençar dilluns a la nit al programa de Mònica Terribas de TV3 han portat de bòlit tothom aquest dimarts. Fins al punt, que gairebé ell mateix contraprograma el seu cara a cara pujadet de to amb Puigcercós. Més confusió, més retrets, més oberta la ferida...
Alguns, com Joan Ridao o Joaquim Nadal, hi han caigut. El primer per dir que si el que diu Mas és cert, el Tinell és mort. El segon, en la seva línia de peculiar portaveu pausat entre paraula i paurala, i retòric argumentalment, per aclarir poc i confondre més. Converses privades n'hi ha cada dia, senyors. La qüestió és si el socialista que li hauria ofert a Mas d'entrar al Govern, amb només dos anyets a l'oposició després de 23 ininterromputs al poder, ho confirma. Si no surt Maragall reconeixent-ho, això no serveix per res. Però els que piquen piquen.
Mas està aconseguint el que, en primera instància, no va poder assolir l'endemà del pacte de La Moncloa. Aquella foto que fins i tot avergonyia les bases nacionalistes va servir perquè Maragall tanqués files amb Esquerra i els seus consellers, inclús en detriment dels interessos menys confessables del PSC. La foto li va sortir malament, a CiU. Però els estrategues es guanyen el sou. La patacada del 18-F, en què el nas polític dels Madís va quedar força taponat per insensible, va ser el segon error i senyal d'alerta.
Ara, a la tercera, han sabut reaccionar. Tregui pit, agafi's a l'informe partidista del conseller Antoni Castells (que pretén vendre els èxits d'un finançament que no resol en cap cas el dèficit fiscal català), faci's una mica el misteriós amb l'idil·li zapatista i mossegui els republicans tant com pugui. Aquesta és la fórmula per contribuir a la cursa de despropòsits amb què els polítics catalans ens estan premiant. Però és lícit, eh!
Més blocs periodístics
Resulta que el bloc de Pasqual Maragall funciona. Rep una trentena de correus electrònics diaris a través de la xarxa, i 200 comentaris (que no es poden llegir) des de l'obertura del bloc, el 15 de febrer passat.
Estic molt content de veure que el periodista Juan Varela recupera la normalitat i l'activitat del seu bloc interessantíssim, després d'una pausa forçada per motius de salut. Una de les seves últimes entrades tracta precisament de la presència blocaire en la convenció del PP. A l'Estat, és la dreta qui millor s'ha organitzat a la xarxa, a través dels blocs. En canvi, a Catalunya és a l'inrevés, ja que la presència del PP és testimonial. Són els socialistes i els republicans els més actius en la blocatosfera. Ecosocialistes i convergents estan reaccionant, però.
Entre els periodistes companys també s'anima la cosa. Incorporo als meus enllaços els blocs dels periodistes d'El Punt, els gironins Jordi Colomer i Òscar Pinilla. Per cert, que l'últim article del President Jordi Pujol penjat al seu web cita el company periodista d'El Punt Manuel Cuyàs, i la seva sèrie d'entrevistes a joves de l'anomenada Generació Estatut publicada al diari.
Cada cop està més clar: la política és una feina ben bruta. Tu parles de "confusió", i ja ho diu el refrany castellà: "A río revuelto, ganancia de pescadores". ¿Quina és la clau de tot plegat? Guanyar tu i debilitar el contrincant. La lluita pel poder, al capdavall. Quan les campanyes electorals duren quatre anys i els polítics es dediquen més a fer campanya que a governar, aleshores la democràcia esdevé un simulacre nefast, una carrera esbojarrada cap a l'abisme. Els ciutadans n'estem farts, sí. Per això creix l'abstenció. Per això cada cop està més clar: ja s'ho faran. Per sort, hi ha vida fora de la política...
ENTRELLUM
Perdona, Saül, però quin comentari més partidista acabes de fer! Dius: "Ara assistim a la segona part: "Desestabilitzem el tripartit perquè és el govern qui més i millor pot rendibilitzar el referèndum estatutari". O sigui, que aquí, qui desestabilitza el tripartit en aquests moments és Convergència!!! De debò ens vols fer creure que l'actitud d'Esquerra en contra del nou Estatut, desfilades patriòtiques incloses, no hi té res a veure??
També parles d'un full llençat per Artur Mas a la cara de Puigcercós. Que jo sàpiga, això no és cert. Entenc que t'inventes una conversa hipotètica entre David Madí i Artur Mas, però ho hauries d'haver dit, perquè si no sembla com si això això hagués passat realment, i no és cert. I havies començat queixant-te que hi havia molta confusió! A més, només expliques la meitat de la història. La història, ben explicada seria: "Artur, si el Puigcercós t'acusa d'haver trucat a Madrid per demanar al
PSOE que no doni res a ERC, agafes un full en blanc, el firmes i me li etzibes". En fi...
Més avall dius: "Alguns, com Joan Ridao o Joaquim Nadal, hi han caigut". O sigui, que aquest pèrfids convergents me li han posat un parany al bon jan de'n Nadal, i aquest hi ha caigut de quatre grapes. Ei, que parlem d'un gat vell que porta 27 anys tallant el bacallà en política! .
Sento haver de desmentir-te, però en Nadal sabia perfectament el que deia: es tractava de desmentir les insinuacions de Convergència, però només a mitges, perquè fes l'efecte que alguna cosa hi ha hagut, d'això. Sens dubte, es tracta una estratègia conjunta de Convergència i el PSC per a posar pressió a Esquerra, per a posar-los nerviosos i provocar que facin un disbarat. Però es clar, la culpa només pot ser d'aquests malvats convergents. Els socialistes, una malifeta com aquesta no la farien mai, perquè ja ho sabem: són gent d'una gran noblesa i lleialtat i senten un gran respecte per Esquerra!
Vaja, que un dia d'aquets els socialistes me'ls fumeran una puntada de peu al cul als d'Esquerra i els faran fora del govern per oposar-se a l'Estatut, i aquests encara diran que la culpa de tot la té de Convergència per haver-lo acceptat!! Que vagin menjant palla!!
"També parles d'un full llençat per Artur Mas a la cara de Puigcercós. Que jo sàpiga, això no és cert." Efectivament, aquestes imatges les va emetre el programa de TV3 "La nit al dia" ahir a la nit. Si aquest internauta vol confirmar el comportament infantil i prepotent del líder de CiU, pot acudir directament a la pàgina de Catalunya Ràdio, que és on va tenir lloc el debat:
"Li faré un regal al senyor Puigcercós: la meva signatura en un paper en blanc. Vagi vostè a Madrid i amb aquesta signatura obtingui el que vulgui. Espavili's. No es tracta de fer declaracions. Es tracta d'anar a Madrid i mullar-se de veritat." El dirigent republicà li ha respost: "Sigui seriós. Si hagués de ser conseqüent amb el que diu el senyor Mas potser s'hauria d'utilitzar aquesta signatura per retirar l'Estatut. Va ser vostè qui va dir durant un any que, si no hi havia concert econòmic i no hi havia nació a l'articulat, no valia la pena".
I per si no és convenç, en pot veure el vídeo a aquesta adreça on es pot veure que Mas no li dóna el paper: li'l llença. Flac favor es fa la federació nacionalista amb gestos com aquest.
"També parles d'un full llençat per Artur Mas a la cara de Puigcercós. Que jo sàpiga, això no és cert."
Només dir que això es va emetra a TV3 ahir mateix i ho va poder veure tothom.
Jaume sols dir: que l'últim Cambó encara balla i dona xecs en blanc d'un compte que no és seu.