Ahir vaig presentar en Comissió de Drets de les Dones i Igualtat d'Oportunitats, el meu projecte d'informe sobre la dimensió de gènere de la recessió econòmica i la crisi financera (2009/2204(INI)).
Us el podeu baixar sencer aquí.
És una proposta que vaig fer a la Comissió FEMM en constatar com la perspectiva de Gènere era (vaja, és) pràcticament absent tant en l'anàlisi de les causes de les crisis (especialment en la seva dimensió econòmico/financera), en quant als efectes, i finalment en quant a les propostes per sortir-ne i, en conseqüència, en les prioritats que reclamen inversió (pública o privada) per superar l'etapa actual i sentar les bases d'un nou model sòcioeconòmicecològic (perdoneu el neologisme). De fet, la imatge que he escollit per il.lustrar aquest apunt és prou explícita i una bona metàfora del problema: home amb corbata (es tractat de la portada del darrer número de la Revista NIKK (noruega) dedicada al tema 'Gènere i Canvi climàtic'). La imatge, clarament, es pot adaptar a alguns dels debats que tenim a casa nostra.
L'informe consta de dues parts: una exposició de motius on explico les raons que m'han portat a fer-lo (aquesta part no es vota), i després un text format per 'Vistos', 'Considerands' i 'Articles' que és la part que sí ha de passar pel sedàs de la Comissió FEMM, primer, i del Ple després.
Pel què fa a l'Exposició de motius, he estructurat els arguments en diferents categories:
-La desigualtat entre dones i homes, causa i conseqüència de la crisi econòmica i financera;
Constitueix la feminització dels càrrecs directius una protecció front la crisi (és un fet, per exemple, que els bancs amb major paritat en els seus òrgans de direcció han patit menys la crisi);
-Segregació del mercat laboral;
-Impacte en el treball i l'ocupació;
-Oportunitats en les respostes polítiques i els plans de recuperació.
En quant als considerands i l'articulat, per altra banda, que és la part susceptible de poder ser modificada (retallada, ampliada o esmenada) en destaco sobretot el consdierand H, entre molts d'altres:
H. Considerando que las conclusiones del Consejo de 30 de noviembre de 2009 celebrado durante la Presidencia sueca pedían a los Estados miembros y a la Comisión que reforzarán la dimensión de género en la estrategia «UE 2020»; que el documento de consulta de la Comisión acerca de la estrategia «UE 2020» no tuvo esta petición en cuenta ya que no hacía ni una sola mención de la integración de la dimensión de género; que, sin embargo, es esencial integrar una perspectiva de género en la nueva arquitectura y política financiera y económica, así como garantizar que los planes de recuperación y los programas de ajuste estructural se someten a una evaluación de impacto sobre la igualdad entre mujeres y hombres e integran una dimensión de género,
Així com els següents articles: 1 (visió holística), 2 (risc que crisi posi en risc polítiques igualtat), 3 i 4 (major implicació dones en mercat laboral implica majors conseqüències directes an cas crisi, urgencia reduir el diferencial salarial o pay gap), 6 (importància dimensió estadística i especificació segons sexes); 7 (impacte específic sobre persones migrants), 9 (lamenta que respostes a la crisi no incorporin perspectiva gènere), 12 (manca polítiques infraestructures i assistència), 13 (sobre l'impacte de possibles reduccions fiscals i despesa retallada pública), 15 (violència de gènere), 16 (mesures incentivadors per augmenta nombre dones en òrgans direcció privats o públics), 18 (aplaudeix iniciativa noruega de promoure 40% dones, mínim, en consells administració), 19 (necessitat d'invertir en infraestructura social), 20 i 21 (necessitat incorporar perspectiva de Gènere al Green New Deal).
El calendari previst per a l'adopció de l'informe és:
15 de març (ahir): presentació en Comissió FEMM;
23 març: termini presentació esmenes;
15-16 abril: negociació esmenes i compromisos;
4 maig: Votació en Comissió FEMM
Juny: Votació en sessió plenària
Font foto: Portada del darrer número de la Revista NIKK (noruega) dedicada al tema 'Gènere i Canvi climàtic' amb el suggerent encapçalat on es llegeix: Gender and Climate chance: Cool Down. La imatge (home amb corbat indignat al volant d'un cotxe) és prou explícita, i es pot adaptar a alguns dels debats que tenim a casa nostra.
La proposta d'informe m'agrada. Apuntar només que si pots i ho creus interessant es pot fer un esment a la inseguretat que genera per milers de dones aquesta situació de precarietat econòmica i social provocada pel context de recessió i crisi global més enllà de patir més o menys violència que també. Crec que és important, també, reforçar la idea dels nous jaciments o nínxols d'ocupació com un canvi de model global que agafant els sectors feminitzats de l'economia i reforçant-los no només estem aplicant la perspectiva de gènere en les solucions de l'ocupació sinó que estem proposant alternatives sostenibles per a tota la població i un canvi de prioritats per al desenvolupament social i econòmic d'Europa posant al centre de les polítiques les persones.
Molts petons
PD Ara intento posar aquest comentari en el teu blog
Sobre la portada, també podrieu haver posat alguna de Cosmopolitan o similar (moltes dirigides per dones, ves per on) amb una senyora maquillada i vestida amb un modelet: La industria de la cosmètica deu ser de les més antiecològiques que hi ha i la del tèxtil no diguem, a banda que funciona molts cops amb cosidors clandestins i sense drets laborals (i no a Indonèsia sinó a casa nostra).
Jo treball en el sector immobiliari
Si vostè està interessat visiti el meu lloc web
<a
href="http://editingwritingservices.org/resume.php">resume
editing service</a>
Borinotus, totes les afirmacions que faig compten amb la seva font, que trobaràs a la proposta d'informe, al qual pots accedir des del mateix post.
Raül
Sobre el que dius de si Lehman Brothers hagués estat Lehman Sisters la cosa hagués estat millor la resposta és no. I t'ho argumento:
Els cinc gran bancs d'inversió estatunidencs (Lehman Bros., Goldman Sachs, Merrill Lynch, Bear Sterns i Morgan Stanley) operaven al mateix mercat i actuaven de la mateixa manera i amb el mateix tipus d'actius. Tots es van esquedar i els que no van fer fallida va ser perquè van ser comprats a temps o perquè la Reserva Federal els va autoritzar a actuar com a bancs generals. En aquest darrer cas es troba Morgan Stanley que va tenir de co-directora a Zoe Cruz. Va deixar el càrrec uns mesos abans del terratrèmol però no sembla que la causa fos la seva marxa.
És un dels pocs exemples que he trobat de directiva de gran banca, a banda del cas espanyol del Banesto presidit per Patricia Botin (filla d'Emilio) i no veig jo que la seva gestió al capdavant d'aquesta entitat difereixi gaire de la d'altres bancs. Fins i tot podem trobar casos com Meg Whitman que va haver de deixar Goldman Sachs per especulacions poc ètiques amb accions.
Vull dir amb això que segueixo sense veure que el fet de ser dona al capdavant d'un banc sigui una raó per a sortir-se'n millor ni pitjor de la crisi.
Bé, ni d'un banc ni de cap altra mena d'empresa.
Andrea Jung (Avon), Brenda Barns (Sara Lee), Indra Nooyi (Pepsi) o Ursula Burns (Xerox) (per posar només uns pocs exemples) es diferencien gaire dels seus col·legues masculins? Les seves empreses no tenen problemes amb la crisi?
Una bona revisió la va fer el maig de l'any passat Rania Antonopoulos: http://www.levy.org/pubs/wp_562.pdf . De la qüestió de la cosmètica, cal dir que una cosa és que la dona hi sigui un "objecte" i una altra que hi sigui "subjecte".
Segòn. És mooolt agosarat dir que les dones es maquillen només perque són objectes. A banda que no te res a veure amb el que parlem. La imatge mostra com a causa de contaminació un estil de vida que es pot il·lustrar amb un home encorbatat amb cotxe. Potser sí, però jo oferia una alternativa amb una revista "femenina" per a dir que no depén del gènere.