Mentre assistim, entre incrèduls, atemorits i agosarats, al combat aquest a tres bandes entre govern, oposició [Vanguardia] i tercer en discòrdia [Laporta 2010] on les espases han estat substituïdes per esmolades enquestes, a l'Avui apareix un article d'Hèctor López Bofill intitulat "El poder de les consultes". Dimarts passat recordava en aquest apunt que fa més de dos anys tant López Bofill com López Tena, en qualitat de membres del Cercle d'Estudis Sobiranistes, van explicar a La nit al dia les bases per a la Llei de Consultes Populars. No insistiré, doncs, en la qüestió. Remeto a aquestes referències i a les opinions publicades per Jordi Cuminal (CiU) i Joan Ferran (PSOE-C).
I en ple debat sobre les consultes i sobre la llei que les ha de permetre d'aquí a ben pocs dies, avui hi ha un acte a Mataró per presentar la consulta en una de les ciutats on aquest repte de fer participar la ciutadania resulta més estimulant i ambiciós. Serà a dos quarts de vuit del vespre i comptarà amb la presència d'Alfons López Tena.
Això és el que tenim ara com ara. Un partit independentista al govern que ha pogut consensuar una llei que ens dóna una eina que no teníem i un país que continua organitzant consultes pertot arreu. I una Coordinadora Nacional per la Consulta sobre la Independència que demana a Antoni Abad quines possibilitats té la llei aprovada. Sigui quin sigui el dictamen, podrem continuar fent consultes com hem fet fins ara, perquè sempre han estat iniciativa privada. I no oblidem tampoc que recórrer a consultes legals no és sinó el pla B, el que tocarà intentar desenvolupar si no hi ha una majoria de diputats favorable a la independència després de les properes eleccions.
Pot semblar una carambola ara mateix, veient que CiU no està per la feina, que ERC planteja preguntes que no vénen al cas i que les esmentades enquestes asseguren, amb veu impostada i el front perlat, que a cal diputat no hi haurà novetat. Però que no corrin tant, que no corrin tant a descartar coses...
Això és el que tenim ara com ara. Un partit independentista al govern que ha pogut consensuar una llei que ens dóna una eina que no teníem i un país que continua organitzant consultes pertot arreu. I una Coordinadora Nacional per la Consulta sobre la Independència que demana a Antoni Abad quines possibilitats té la llei aprovada. Sigui quin sigui el dictamen, podrem continuar fent consultes com hem fet fins ara, perquè sempre han estat iniciativa privada. I no oblidem tampoc que recórrer a consultes legals no és sinó el pla B, el que tocarà intentar desenvolupar si no hi ha una majoria de diputats favorable a la independència després de les properes eleccions.
Pot semblar una carambola ara mateix, veient que CiU no està per la feina, que ERC planteja preguntes que no vénen al cas i que les esmentades enquestes asseguren, amb veu impostada i el front perlat, que a cal diputat no hi haurà novetat. Però que no corrin tant, que no corrin tant a descartar coses...
Fa riure que algú que es diu independentista faci "publicitat" d'aquesta llei.
Tots sabem que no servirà per a res i que si algú vol convocar un referèndum vinculant haurà de passar literalment per sobre del text d'aquesta llei, perquè a Madrid mai reconeixeran el nostre dret a decidir.
Però en fi, aquestes suposo que són les grans aportacions d'E al govern.