L’Orfeó Català de Mèxic, tota una institució de la cultura catalana, va complir cent anys el 2007. Amb l’arribada dels primers exiliats catalans el juny de 1939, va viure una època daurada gràcies a l’aportació d’importants personalitats de la vida política, científica i cultural del país: Pere Bosch Gimpera, Lluís Nicolau d’Olwer, Josep Carner, Avel·lí Artís-Gener, Josep Maria Poblet, etc. El sensacional ambient lletrat que es vivia a l’entitat va esperonar molts socis a la fundació de diferents associacions que varen enriquir notablement el dispersat panorama cultural català: Unió de Periodistes de Catalunya, el Club del Llibre Català, El Pen Club Català de Mèxic, i l’Institut Català de Cultura. En l’àmbit de les publicacions varen editar-se alguns títols amb diversos graus de vinculació a l’entitat com foren: Full Català, Orfeó, Quaderns de l’exili, Revista dels Catalans d’Amèrica, Revista de Catalunya, Lletres, Pont Blau, Orfeó Català i Xaloc. En el seu moment de plenitud va arribar a tenir uns 1000 socis i participà en l’organització dels Jocs Florals de la Llengua Catalana celebrats a la ciutat de Mèxic de 1942, 1957 i 1973 i els de la ciutat de Guadalajara de 1969. El 1971, va organitzar un merescut homenatge al President de la República mexicana, el General Lázaro Cárdenas.
L’esport va ser una altra de les activitats més destacades que hi tingué cabuda. Es creà un equip de futbol integrat gairebé en la seva majoria per jugadors catalans que s’anomenava FC Catalunya, del qual en fou entrenador el jesusenc Joan Cid i Mulet durant les primeres temporades. L’any 1963 la direcció de l’Orfeó va decidir retre-li un emotiu un homenatge en motiu de la publicació de la seva obra enciclopèdica que repassava la història del futbol mexicà. Per a l’intel·lectual jesusenc la seu de l’Orfeó es convertí en la seva segona casa durant molt d’anys. Acostumava a anar-hi amb assiduïtat per gaudir d’una estona d’oci: jugar a les cartes, prendre una copa, menjar en caps de setmana, i parlar de política catalana i internacional. Allí revivia les disputes dialèctiques entre les diverses faccions en què s’agrupaven els catalans exiliats. També era l’indret on va poder plasmar totes les seves inquietuds culturals. El seu paper en la direcció del centre va esdevenir molt heterogeni, ja que va integrar-se plenament a les seccions literàries i esportives de l’entitat, i era un dels encarregats d’organitzar els actes de commemoració de les diades catalanes més significatives (Sant Jordi, l’11 de setembre, els aniversaris de la mort dels Presidents Macià i Companys, etc.). De la mateixa manera era un dels oradors habituals en les conferències literàries que organitzava l’entitat.
L’Orfeó va donar acollida a altres intel·lectuals i esportistes de les nostres comarques. El més conegut ha estat l’escriptor de Benissanet Artur Bladé i Desumvila, que és l’autor d’una obra extensa i polifacètica que el converteix en un dels grans del gènere memorialístic a casa nostra. Un altre cas especial, donada la seva vinculació al camp de les lletres, és el de l’editor i polític gandesà Joan Grijalbo i Serres. Durant la guerra havia estat responsable del Consell d’Economia de la Generalitat, en representació de la UGT i fundador de la Caixa de Crèdit Industrial de Catalunya. A Mèxic va fundar Ediciones Grijalbo. El vinarossenc Àlvar Pasqual i Leone va ser un gran home de cultura, que va vincular-se amb els agents de la catalanitat i va col·laborar en algunes publicacions vinculades al món literari català com La nostra revista. En Francesc Adell de Riba-roja d’Ebre era militant d’ERC i havia tingut responsabilitats de govern al seu poble. A Mèxic, va realitzar una notable carrera en el camp del comerç. El polític i periodista tortosí Albert Jardí (dirigent de la catalanista i esquerrana USC) havia estat un dels principals impulsors del diari Lluita (conjuntament amb els seus germans Tomàs i Joaquim també exiliats a Mèxic), va realitzar una excel·lent feina professional que el va portar a ostentar el càrrec de president de l’Associació de Viticultors de la República Mexicana. En Joaquim Valero, fill d’Arnes, va reconstruir la seu de l’Orfeó Català al carrer de Marsella. L’Àngel Messegué, natural de Móra d’Ebre, va fundar l’empresa Mobles Catalònia”. En Josep Sangenís Piqué (nascut a Marçà) va fer una interessant carrera futbolística com a jugador dels equips Atlanta i España. L’Orfeó es va nodrir amb bona saba ebrenca.
L’esport va ser una altra de les activitats més destacades que hi tingué cabuda. Es creà un equip de futbol integrat gairebé en la seva majoria per jugadors catalans que s’anomenava FC Catalunya, del qual en fou entrenador el jesusenc Joan Cid i Mulet durant les primeres temporades. L’any 1963 la direcció de l’Orfeó va decidir retre-li un emotiu un homenatge en motiu de la publicació de la seva obra enciclopèdica que repassava la història del futbol mexicà. Per a l’intel·lectual jesusenc la seu de l’Orfeó es convertí en la seva segona casa durant molt d’anys. Acostumava a anar-hi amb assiduïtat per gaudir d’una estona d’oci: jugar a les cartes, prendre una copa, menjar en caps de setmana, i parlar de política catalana i internacional. Allí revivia les disputes dialèctiques entre les diverses faccions en què s’agrupaven els catalans exiliats. També era l’indret on va poder plasmar totes les seves inquietuds culturals. El seu paper en la direcció del centre va esdevenir molt heterogeni, ja que va integrar-se plenament a les seccions literàries i esportives de l’entitat, i era un dels encarregats d’organitzar els actes de commemoració de les diades catalanes més significatives (Sant Jordi, l’11 de setembre, els aniversaris de la mort dels Presidents Macià i Companys, etc.). De la mateixa manera era un dels oradors habituals en les conferències literàries que organitzava l’entitat.
L’Orfeó va donar acollida a altres intel·lectuals i esportistes de les nostres comarques. El més conegut ha estat l’escriptor de Benissanet Artur Bladé i Desumvila, que és l’autor d’una obra extensa i polifacètica que el converteix en un dels grans del gènere memorialístic a casa nostra. Un altre cas especial, donada la seva vinculació al camp de les lletres, és el de l’editor i polític gandesà Joan Grijalbo i Serres. Durant la guerra havia estat responsable del Consell d’Economia de la Generalitat, en representació de la UGT i fundador de la Caixa de Crèdit Industrial de Catalunya. A Mèxic va fundar Ediciones Grijalbo. El vinarossenc Àlvar Pasqual i Leone va ser un gran home de cultura, que va vincular-se amb els agents de la catalanitat i va col·laborar en algunes publicacions vinculades al món literari català com La nostra revista. En Francesc Adell de Riba-roja d’Ebre era militant d’ERC i havia tingut responsabilitats de govern al seu poble. A Mèxic, va realitzar una notable carrera en el camp del comerç. El polític i periodista tortosí Albert Jardí (dirigent de la catalanista i esquerrana USC) havia estat un dels principals impulsors del diari Lluita (conjuntament amb els seus germans Tomàs i Joaquim també exiliats a Mèxic), va realitzar una excel·lent feina professional que el va portar a ostentar el càrrec de president de l’Associació de Viticultors de la República Mexicana. En Joaquim Valero, fill d’Arnes, va reconstruir la seu de l’Orfeó Català al carrer de Marsella. L’Àngel Messegué, natural de Móra d’Ebre, va fundar l’empresa Mobles Catalònia”. En Josep Sangenís Piqué (nascut a Marçà) va fer una interessant carrera futbolística com a jugador dels equips Atlanta i España. L’Orfeó es va nodrir amb bona saba ebrenca.
