Diuen que Paul Fuster ronda per terres catalanes. També diuen que de tan en tan fa algun concert. Diuen els que l'han vist que porta una barba molt llarga i una guitarra feta amb xapes d'una rentadora que, tot i haver-li tret la carcassa, encara funciona. Diuen que la guitarra se l'ha fet ell, per convertir-se en LA guitarra, la seva companya definitiva. Diuen que alguna l'ha arribat a fotografiar. Diuen que ara fa concerts en petit format, de tu a tu, regalant dos petons i una abraçada al final del bolo a aquells que estaven esmaperduts escoltant-se'l. Diuen que veure'l, provoca una màgia difícil d'explicar. Diuen que probablement és perquè la seva veu en directe, provoca atmosferes estratosfèriques. Diuen que el colofó és la seva destresa amb l'instrument de cordes. I es que no cal que ho digui ningú, tothom sap que Paul Fuster és un músic brillant.
