Finalment, les coses han quedat força com es veia a venir que serien, als Gaudí: Tres dies amb la família, de Mar Coll, millor pel·lícula en llengua catalana, millor direcció i millor actriu (Nausicaa Bonnín);Garbo: l'home que va salvar el món, d'Edmon Roch, millor documental i millor guió, i Els condemnats, d' Isaki Lacuesta, millor pel·lícula de llengua no catalana, i [REC]2, de Jaume Balagueró i Paco Plaza, un grapadet dels guardons "tècnics" (so, efectes especials / digitals, maquillatge i perruqueria, muntatge).
En canvi, ben magres de reconeixement han quedat les que es presentaven a la gala amb un bon farcell de nominacions. Trash, que en tenia 13, s'ha quedat amb 1 Gaudí (Música original); El gebre, que en tenia 11, n'ha sortit amb només 2 Gaudí (direcció artística i fotografia), i Xtrems, igualment amb 11 nominacions, se n'ha anat a casa amb les mans buides.
Aquestes coses ja passen en la cosa dels premis; però aquesta diferència tan exagerada entre el que havien estat les nominacions i el que han sigut els resultats fa tuf d'estratègia: es promociona sobretot unes pel·lícules "catalanes" en l'etapa de les nominacions i després se'n guardonen unes altres, perquè quedin igualment promocionades. No hi sabria veure cap mal, a actuar d'aquesta manera; però potser que es fes d'una manera més subtil, que no es vegi tan el llautó.
Tres dies amb la família s'ha endut 3 premis importants, però en nombre d'estatuetes, empata amb Les dues vides d'Andrés Rabadán (actor -Brendemühl-, actriu en paper secundari -Clara Segura-, actor en paper secundari -Andrés Herrera-) i [REC]2 les guanya totes dues, amb 4 Gaudí.
El Premi Gaudí d'Honor ha estat per a Josep Ma Forn, com es va anunciar en fer-se públic que l’acadèmia catalana del cinema nomenava membres d’Honor Montserrat Carulla, Antoni Padrós, Arnau Olivar, Fermí Marimón i Jesús Pérez.
Em va agradar "Tres dies amb la família", la vaig veure la setmana passada al cinema madrileny Luchana, tot i que en versió doblada al castellà. Tanmateix, a Madrid ha durat força temps des de la seva estrena, i al Luchana la reposan de tant en tant, igualment que fan amb el documental català "Hollywood contra Franco". "Tres dies..." és interesant, tot i que sembla més vist que el TBO, les interpretacions son correctes. La Nausicaa Bonnín, just el Gaudí i l'altre premi que va guanyar a Màlaga. La Mar Coll promet. Que sigui així. Ah, m'agradaria que ens puguem prendre més seriosament els Premis Gaudí, com a França se'n prenen els Cèsar.
La dona de ferro; L'arbre de la vida; L'arbre; Mitjanit a París; El més enllà; True Grit; El discurs del rei; D'homes i déus; Fins i tot la pluja; La llarga caminada,
... i més
Primera impressió -breu- en veure una pel·lícula: Le Havre; Drive; Route Irish; L'artista; Inquiet; Un altre any; Somewhere; Tòquio Blues; Cigne negre; Biutiful; Còpia certificada, Pa negre, L'americà; Trobaràs un desconegut...; Two Lovers; Kynodontas; Shutter Island; La carretera, Chéri; Invictus; The Hurt Locker; Tinent roí: escala a Nova Orleans.
Tanmateix, a Madrid ha durat força temps des de la seva estrena, i al Luchana la reposan de tant en tant, igualment que fan amb el documental català "Hollywood contra Franco".
"Tres dies..." és interesant, tot i que sembla més vist que el TBO, les interpretacions son correctes. La Nausicaa Bonnín, just el Gaudí i l'altre premi que va guanyar a Màlaga.
La Mar Coll promet. Que sigui així.
Ah, m'agradaria que ens puguem prendre més seriosament els Premis Gaudí, com a França se'n prenen els Cèsar.