Aquest és el títol d’un llibre, recentment publicat per l’Editorial Mediterrània de Barcelona, on l’Institut Europeu de Programes d’Immersió (una entitat de la qual m’és difícil de dir si existeix o no, i ho dic com a vicepresident que n’he estat) publica les entrevistes que en els 25 anys darrers s’han fet a Joaquim Arenas, la persona que durant dues dècades va dirigir el Servei d’Ensenyament del Català. Així trobarem les publicades a Escola Catalana, Diari de Girona, El Segre, El Temps, El Peiódico, Diari de Barcelona, Presència...
D’entrada, aquestes entrevistes ens ajuden a donar una bona idea del que ha estat el procés de catalanització del nostre sistema educatiu i, en concret, del programa d’immersió, de la difícil catalanització de l’ensenyament secundari (encara pendent en alguns àmbits), de les relacions de Catalunya amb la resta dels Països Catalans...
Fins aquí, per tant, un llibre que ens permet conèixer millor els primers vint-i-cinc anys de política lingüística a Catalunya en el camp de l’ensenyament no universitari. Ara bé, en llegir el pròleg del llibre –i ja sabem que els pròlegs acostumen a ser una mena d’hagiografies–, no em puc estar de pensar que no s’acaba de dir tota la veritat i que una persona que no ha viscut directament aquest procés pot arribar a conclusions que no són ben bé certes, com podem llegir a l’entrada SEDECde la Viquipèdia. I tot plegat sense oblidar la importància de la tasca que ha fet Joaquim Arenas, sense el qual el sistema educatiu de Catalunya no hagués avançat tant –especialment a l’educació infantil i primària– com ho ha fet (recordem que vam passar d’un sistema educatiu totalment castellanitzat a un sistema educatiu on el català ha esdevingut, en bona part dels contextos, la primera llengua dels centres educatius).
(...)
M’explico.
En el pròleg, Mariona Ventura, excoordinadora de les comarques gironines del SEDEC a l’ensenyament primari i actualment formadora del Pla per a l’Actualització del Programa d’Immersió Lingüística, fa una d’aquelles associacions que tan perilloses són en temes de país: vincular un projecte a una persona, per molt brillant que sigui, per molta força que hagi tingut... És com associar la immersió únicament a un partit. Per sort del país, la immersió no és patrimoni d’una força política sinó de totes les forces polítiques arrelades al país i de tradició democràtica.
Ventura afirma, sense embuts, que “l’any 2003, Arenas va prendre la condició de jubilat i, al mateix temps, l’administració posava fi al primer Servei de la Conselleria de la Generalitat de Catalunya (sic). Penso, com ell, que va ser una equivocació i que el Programa d’Immersió va quedar sobtadament truncat i sense rumb”.
Aturant-se aquí fa la impressió que després d’Arenas només hi hagut el buit, que no hi hagut res més. I no és ben bé així. Ni tampoc no és cert que amb Arenas, o més ben dit, amb el govern que hi havia aleshores, tot anava bé (amb això el propi Arenas és bastant més equànime i sap reconèixer, si més no en privat, les limitacions del procés).
Per això, cal recordar, en primer lloc, que ja a mitjan dècada dels 90 el Servei d’Ensenyament del Català, que havia jugat un paper fonamental en el procés de catalanització del sistema educatiu. comença a donar símptomes d’esgotament ja que el seu rol en l’organigrama del Departament, aleshores d’Ensenyament, ja no podia ser el mateix que en els moments de la transició. De fet, s'ha de tenir clar que un procés tan important com el de catalanització del sistema educatiu no podia ser (no pot ser) patrimoni d’un servei o d’una subdirecció general, ni tan sols d’una direcció general, sinó que havia (ha) de ser el producte d’una actuació coordinada de tot el Departament d’Educació, de totes les seves direccions generals, de tots els seus serveis territorials...En els anys 90 també fou el moment en què es moriren per inanició política els Plans Intensius de Normalització (el predecessors dels actuals Plans Educatius d’Entorn), en què es deixaren de renovar moltes comissions de serveis de professionals del SEDEC –per què no feien falta?, per què hi havia altres prioritats? –, en què el pressupost del Servei era escandalosament petit... També és un moment en què el Servei desvia la seva atenció a la didàctica de la llengua en general, oblidant la recerca en temes d’ensenyament i d’aprenentatge de segones llengües (el que és realment la immersió), a causa de molts factors, entre els quals un cert “divorci” entre el servei i el món universitari (sense entrar en responsabilitats, només voldria recordar que aquest país, encara ara, no forma els seus futurs mestres en estratègies d’ensenyament i d’aprenentatge de segones llengües, oblidant que bastant més de la meitat dels alumnes que arriben al nostre sistema educatiu a educació infantil no tenen com a llengua familiar el català). És un moment en què el Servei es “perd” en actuacions lloablescom la promoció de la sardana (molt interessant certament), però que no pertocaria a uns professionals que haurien d’haver estat els millors experts del país en estratègies d’ensenyament de la llengua en contextos sociolingüístics en què el català no és la llengua de la majoria de l’alumnat...
I després què? És cert que l’arribada d’un nou equip al Departament d’Ensenyament fa que hi hagi un replantejament no únicament del SEDEC sinó, en general, de tot el Departament i dels Serveis Educatius i dels Serveis Territorials en particular, ja que s’avança cap a model d'adminsitració educativa descentralitzada. En aquest context, l'any 2004, aquell SEDEC, que havia estat arraconat sense cap mena de coordinació amb altres serveis dins del Departament d’Ensenyament, passa ara a formar part d’una nova Subdirecció General de Llengua i Cohesió Social, on s’incorpora també un Servei d’Intercularitat i Cohesió Social (per entendre’ns, l’hereu de l’antic Programa de Compensatòria). A nivell territorial, a partir del curs 2004-2005, els professionals del SEDEC i de l’antic programa de compensatòria s’uneixen en un sol equip: l’equip d’assessorament en llengua, interculturalitat i cohesió (LIC), on el binomi llengua i cohesió social es vol inseparable. En aquest sentit, cal no oblidar que el curs darrer del mandat de Convergència i Unió (abril de 2003) ja s’havia impulsat el PAANE (Pla d’actuació per a l’alumnat de nacionalitat estrangera), que, d’alguna manera (i, sobretot, amb menys recursos) ja apunta el que després serà el Pla LIC (abril de 2004). A partir d’aquest moment, el Servei (ni la Subdirecció General LIC) ja no té un “destacament” autònom (del territori) als serveis territorials, sinó que es dedica a crear les línies d’actuació, les estratègies d’assessorament, els continguts i els materials de formació, a bastir de materials didàctics aquests nous (però en el fons vells, ja que recullen el bagatge SEDEC, diguem-ne clàssic, i el bagatge del Programa de Compensatòria) assessors... És un altre model que respon a un altre moment, on s’intenten aprofitar tots els rebufs, a voltes potser, i això caldria reconèixer-ho, sense gaire encert per part d’algunes persones –ens referim a qüestions estrictament de tracte personal, inevitables en qualsevol organització.
En aquells moments, el Servei, amb un pressupost molt més gran del mai no havia tingut, s’aboca, pel que fa a l’ensenyament de la llengua, al tema de l’alumnat nouvingut (formació d’assessors, de professorat d’aules d’acollida, d’elaboració de materials de tota mena...), que s’estava convertint en un dels reptes més importants del sistema educatiu. I, encara que potser no es va dir prou clarament –i això sí que segurament és cert, si més no a l’hora d’usar un terme que es veia, segurament de forma equivocada, molt marcat políticament–, el que es feia a les aules d’acollida era justament immersió lingüística, no primerenca sinó, òbviament, tardana, ja que es tracta d’alumnat que, justament, s’incorpora tardanament al nostre sistema educatiu.
Després d’aquest primer moment (de la segona època) del Servei, absolutament justificable en aquell moment quan la pressió de l’arribada de l’alumant nouvingut al nostre sistema educatiu era pràcticament insostenible per als nostres centres, tot un seguit de circumstàncies fan que es plantegi un nou impuls al Pla d’Immersió, certament aturat, però no per la jubilació de l’Arenas i la posterior arribada del tripartit, sinó des de la dècada dels 90. Amb l’arribada del nou tripartit, el 2007 s'aprova el Pla per a l'actualització del Programa d'Immersió Lingüística (2007-2013), en el qual, en aquests moments estan implicats un centenar llarg de formadors i d'assessors, centenars de centres amb majoria d'alumnat no-catalanoparlant (en un nou context força més multilingüe que el que hi havia a la Catalunya dels anys 80) i diversos milers de mestres i professors que participen en les actuacions formatives del Pla (enguany, a més, el Pla comença les seves accions a l'ensenyament secundari, un terreny on el propi Arenas se sentia insegur i on les actuacions que es van fer van ser més de gestió de recursos que no pas d'assessorament didàctic per atendre un alumnat que no té el català com a llengua habitual, és a dir, com cal continuar a l'ensenyament secundari allò que s'ha començat a l'infantil i primari).
Però és més, amb els nous currículums, per primera vegada a la història es parla en un marc normatiu tan clar com aquest d'immersió lingüística, ja que al decret 142/2007, de 26 de juny, pel qual s'estableix l'ordenació dels ensenyament de l'educació primària es diu literalment en el seu article 5è (que duu com a títol La immersió lingüística).
5.1 En funció de la realitat sociolingüística de l'alumnat, s'implementaran metodologies d'immersió lingüística en llengua catalana amb la finalitat de potenciar-ne l'aprenentatge.
5.2 El programa d'immersió en llengua catalana tindrà en compte la llengua de l'alumnat i l'ensenyament de la llengua castellana.
5.3 Els centres que apliquin el programa d'immersió han d'adaptar els horaris a les característiques d'aquest programa. En tot cas es tindrà en compte el nombre d'hores de les àrees lingüístiques que s'ha d'impartir al llarg de l'etapa.
El 2007, també s'aprova el decret 269/2007, d'11 de desmbre de 2007, de reestructuració del Departament d'Educació, segons el qual la Subdirecció General de Llengua i Cohesió Social passar a nomenar-se de Llengües i Entorn i el Servei d'Ensenyament de Català passa a dir-se Servei d'Immersió i Ús de la Llengua, però, bàsicament, amb les mateixes funcions (si no ampliades) que l'antic SEDEC (vegeu article 163). Cal aclarir que ara la Subdirecció General de Llengües està formada pel Servei d'Immersió i Ús de la Llengua, el Servei de Llengües (les altres llengües que no són el català) i el Servei d'Escola i Entorn,
Però per a molts això no compta segons sembla. Aquí només s'hi val allò que temps passats sempre van ser millors i, potser, si més no com ho he viscut jo, no caldria ser tan maniqueu. Penso, sincerament, que caldria saber valorar la feina dels actuals assessors, dels formadors, dels actuals membres del Servei d’Immersió i Ús de la Llengua, de les persones amb responsabilitat tècnica i algun cas política..., que intenten dur endavant la continuïtat i, sobretot, la renovació de la Immersió en aquest país... per damunt de personalismes i d'apropiaments polítics..., sinó amb l'única intenció de millorar l'ensenyament d'aquest país i en la nostra llengua. Com cal fer-ho amb la gent que fa aquesta a la dècada dels 80!
Informació sobre aquesta comarca de parla catalana que les circumstàncies històriques han convertit en un estat independent, i on el català és l'única llengua oficial
Informació sobre les comarques de parla catalana que actualment són a l'Aragó (Matarranya, Baix Cinca, Llitera, Baixa Ribagorça i part de les comarques de la Terra Alta, Ribera d'Ebre i Alta Ribagorça)
Informació sobre la realitat sociolingüísica d'altres pobles del món i informació sobre les llengües de la nova immigració que ha arribat als Països Catalans als anys darrers
Bloc sobre la ciutat catalana de Sardenya, fet des de Catalunya i des de l'Alguer amb la intenció fer conèixer les particularitats de la llengua i la cultura alguereses
Article publicat a la revista "Mataró report" amb motiu de la visita l'any 2004 d'un centre educatiu de la ciutat de l'Alguer a l'IES Damià Campeny de Mataró
Article publicat al portal català de Melbourne amb motiu de la signatura del conveni de col·laboració entre la Generalitat de Catalunya i el Municipi de l'Alguer el juliol de 2004
Article de Quim Gibert sobre la situació de la llengua a l'Alguer publicat el 2003 a la revista electrònica de l'ADAC (Ateneu d'Acció Cultural) de Girona
Podeu llegir-ne la notícia a http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=2361012. Es tracta d'un reportatge molt interessant del programa Arrels de Punt2-RTVV
En aquest bloc ebrenc, s'analitzen aspectes relacionats amb la llengua i la literatura catalanes principalment de les comarques centrals dels Països Catalans, però també del conjunt del país
La Càtedra de Multilingüisme Linguamón–UOC és fruit de l’acord subscrit entre la Casa de les Llengües i la Universitat Oberta de Catalunya el mes de novembre de 2006, amb la finalitat de cooperar en la promoció d’un concepte alhora sostenible, equitatiu i funcional de la diversitat lingüística.
CEL és una associació, que naix de la iniciativa d'un grup de filòlogues i filòlegs, oberta a totes les persones i entitats interessades en la llengua i la literatura.
L'àmbit d'actuació del CEL abraça les comarques centrals del Països Catalans
(Montsià, Baix Ebre, Ribera d'Ebre, Terra Alta, Matarranya, Ports i Maestrat).
Promoció exterior de la llengua i la cultura catalanes pormogut pels governs de Catalunya i Balears. L’IRL forma part de la Fundació Ramon Llull, fundació constituïda pel govern d'Andorra, l'Institut Ramon Llull, el Consell General dels Pirineus Orientals (Catalunya Nord), el municipi de l'Alguer i la Xarxa de ciutats valencianes, que té la seu a Andorra
Web feta per la Universitat Oberta de Catalunya i el Departament d'Educació que permet sentir (i llegir) bona part dels poemes de la literatura catalana que han estat musicats. Hi ha també recursos didàctiques per als docents
La XBS és el web que vol aglutinar tots els blocs sobiranistes de la Catosfera, per sobre d’ideologies (dretes-esquerres), d’objectius territorials (Principat - Països Catalans, etc...) i de partits polítics. La idea és aglutinar en un únic web tots els blocs de la gent que s’ha sentit identificada amb la campanya “Jo també vull un Estat propi”
Entitat constituïda la tardor de 2004 que pretén agrupar els valencians i valencianes residents al Principat de Catalunya i a tots aquells i aquelles que no sent valencians vulguen contribuir a la recuperació cultural i nacional del País Valencià. Entre els seus objectius hi ha el d'enfortir els lligams entre el País Valencià i el Principat de Catalunya tant a nivell cultural com social, polític i econòmic. Els diversos territoris dels Països Catalans han de tendir a articular-se en els diversos nivells, i la nostra entitat pretén fomentar aquesta articulació des de la base.
Article de Vilaweb el 25 de febrer de 2007 en què es descriu una altra demostració de la força i la vitalitat d'Escola Valenciana / Federació d'Associacions per la Llengua
Bloc on aquest servei de la Generalitat fa conèixer els materials didàctics que edita o que col·labora a editar, així com les propostes didàctiques que promociona.
Conclusions del Consell Assessor de la Llengua, creat pel Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya, que marca les pautes de com hauria de ser el projecte lingüística de l'escola catalana del segle XXI, de quina ha ser la formació inicial i continuada dels nostres mestres i professors, de com hem d'ensenyar la llengua i la literatura i de com hem de potenciar l'ús de la llengua entre els joves
Bloc de la cap de Servei de Llengües Modernes de la Univeristat de Girona, que reflexiona sobre la situació de la llengua catalana i d'altres llengües.
Organització espanyola que treballa per la conservació de la diversidat cultural mitjançant el suport a processos polítics, culturals, socials i econòmics propis dels pobles indígenes i les comunitats locals, i el reconeixement, exercici i aplicació efectiva dels seus drets.
Web de les Nacions sense Estat, de les minories nacionals i culturals, dels pobles autòctons, dels grups ètnics, dels territoris específics amb fort particularisme i amb tendències separatistes a Europa. Feta des de Bretanya amb una gran xarxa de corresponsals per tot el continent
Organització de la societat civil danesa que treballa a Amèrica i a Àfrica. A Bolívia, Equador i Perú treballa per donar suport a l'enfortiment dels moviments i de les organitzacions indígenes que estan treballant pel reconeixement i l'acompliment dels Drets Col·lectius Indígenes, per l'autogestio, pel territori i per l'educació.
Aquesta organització danesa impulsa el respecte als drets humans dels pobles indígenes, el seu dret a l'autodeterminació, desenvolupament i integritat cultural així com al control dels seus territoris i recursos. Publica interessantíssims informes sobre la situació dels pobles indígenes del món, que es poden baixar en format PDF.
Article publicat a la revista "Mataró report", que explica la introducció de la llengua amaziga com a activitat extraescolar dels centres educatius de Catalunya el curs 2005-2006
Article de Vilaweb sobre les llengües de l'Estat francès amb motiu de la reforma constitucional que feia un reconeixement de les llengües dites regionals a la Constitució francesa.
Una de les webs més interessants sobre els Països Catalans i sobre les nacions sense estat. A part de temes sociolingüístics, també es tracten temes de drets humans i de medi ambient.
Dossier elaborat per Pere Mayans i Vicent Sanz amb ressenyes de llibres i de materials didàctic per treballar la sociolingüística a l'ensenyament secundari. 2001
Document difós pel Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya per fer conèxier la situació de les llengües als estats d'on prové l'alumant procedent de la nova immigració
Article a la revista electrònica "Catalan Language News" (Febrer, 2007) de l'Observatori de la Llengua sobre la realitat lingüística de l'Alguer, la ciutat catalna de Sardenya. Article pensat per a periodistes estrangers interessats en el cas català
Conferència a l'Ateneu Barcelonès amb motiu de la presentació del llibre d'Antoni Canu "En l'arc dels dies". La trobareu a l'apartat "Han escrit d'ell".
Informació sobre aquest llibre -pensat com a material didàctic per a alumnat de secundària- que permet conèixer la història social de la llengua catalana en els diversos territoris catalans: Catalunya Nord, Principat de Catalunya, Andorra, Franja de Ponent, País Valencià, Illes Balears i Pitiüses, el Carxe i l'Alguer
Article publicat a la revista electrònica "Tossal", on es comenten materials per treballar la diversitat lingüística a les aules d'ensenyament secundari i primari
Reproducció en àudio. Se celebrà a la Langile Ikastola d'Hernani, on s'explica a joves estudiants universitaris bascos (tots euskalduns!) i a alguns professors el tractament de les llengües al nostre sistema educatiu no universitari.
Reflexions a propòsit del que significa actualment parlar d'immersió lingüística. També hi trobareu la versió en castellà http://www.uoc.edu/portal/castellano/sala-de-premsa/actualitat/entrevistes/2011/pere_mayans.html i en anglès http://www.uoc.edu/portal/english/sala-de-premsa/actualitat/entrevistes/2011/pere_mayans.html
Article "La meitat dels alumnes de les aules d'acollida de primària parlen castellà" publicat el 26 de novembre de 2006 a Vilaweb per Eduard Batlle i que fa referència a un estudi sobre les aules d'acollida fet per Ignasi Vila, Josep M. Serra, Carina Siqués, Santiago Parera (Universitat de Girona) i Imma Canal i Pere Mayans (Departament d'Educació)
Presentació d'aquesta jornada organitzada pel Departament d'Educació i per Linguamín-Casa de les Llengües a la Biblioteca Ignasi Iglésias de Can Fabra (Barcelona, 6 de juny de 2009)
Entrevista publicada a la revista electrònica "Tossal" i a la "Revista d'Igualada", núm. 5 (setembre de 2000) amb el nom "De la Franja de Ponent a l'Anoia: Josep Galan i Francesc Ricart, dos franjolins d'Igualada".
Presentació digital exposada a la Jornada sobre l’Any Europeu del Diàleg Intercultural celebrada a Barcelona el 20 de novembre de 2008 (http://www.eapc.es/documents/2008/10867d.htm).
En aquesta web dedicada al poeta Antoni Canu, a l'apartat "Han escrit d'ell" trobareu el capítol del llibre CAT-llengua i societat dels Països Catalans (de Pere Mayans) dedicat a la ciutat catalana de Sardenya.
Article publicat a la revista electrònica "Catalan Language News" (September, 2006) de l'Observatori de la Llengua sobre el Programa d'Immersió Lingüística a Catalunya. Article pensat per a periodistes estrangers interessats en el cas català
Article publicat el diari "Avui" el 23 d'abril de 2004 amb motiu de la manifestació per la llengua. Signen l'article Bernat Joan, Joan-Lluís Lluís, Biel Majoral, Rosa Calafat, Gemma Pasqual, Francesc Ricart, Pere Cardús i Pere Mayans
Article en occità amb motiu de la X Dictada Occitana (gener de 2007) publicat al bloc La France vue d'en bas o lo Païs d'en Jacme, democràcia ! de Jacme Tolosa
