Durant el dia d'avui un seguit de sales agremiades de cinema tancaran les portes per protestar contra la nova llei del cinema de la Generalitat, que pretèn equiparar al 50% el nombre de pel·lícules que s'han de doblar al català i a la llengua dels veïns de ponent. Els propietaris d'aquestes sales, en canvi, defensen que el català hauria de romandre amb un 2'7% de les emissions, un percentatge que els sembla digne i equitatiu!!! En un dels anuncis que han pagat als diaris per tal de publicitar la seua acció poden assolir el màxim nivell d'hipocresia afirmant: Català i feina, Sí!!! On està el seu sí al català, on ha estat durant els darrers trenta anys que han impedit el seu desenvolupament? La parla de Catalunya és sinònim de 2'7% al setè art, aquesta és la seua lògica i el seu propòsit. Suposadament protesten contra el cànon que incrementaria l'ús del català al cinema i contra l'obligació de doblar-hi, la qual consideren imposició. Molts catalans i moltes catalanes podem comptar amb els dits de la mà les pel·lícules que hem vist en la nostra llengua a la pantalla gran. Fora de les grans ciutats, l'oferta en l'idioma de Formentera i de Calaceit és zero. Tota aquesta gent està a favor que continuï així, reclòs i moribund. Aquesta gent el cànon i la imposició ja l'han aplicat durant més de 30 anys, des que es va iniciar la normalització del català. Ells ens han imposat la quota del 2'7 % a les grans ciutats i zero a la resta del país. Aquest és el seu cànon, que ha estat vigent tots aquests anys i que volen perpetuar in secula seculorum.
Avui consumaran la vergonya. Creuen que és de justícia que Avatar, la pel·lícula més rentable, continuï sense tenir una sola còpia en la llengua de la terra. Aleguen suposats criteris econòmics. El català s'ha fet un espai important en l'àmbit del teatre, quant a música pop ens trobem en un moment dolç, a internet es una de les llengües capdavanteres, la literatura catalana està enquadrada entre les dotze més importants del món. Gaudeix d'un públic per a tots aquests àmbits, tot i que s'entesten a negar-lo i a defensar la discriminació perpètua. Ho fan per materialisme econòmic o per espanyolisme. Lamento l'actitud de sindicats obrers que s'han adherit a la vergonya, així com la nefasta oposició de CiU, francament incomprensible i impresentable la seua actitud envers aquesta llei. Defensar els empresaris amiguets els és més important que la llengua del país i la seua discriminació al cinema. S'havia de fer alguna cosa pel cinema català, per la qual cosa cal destacar la valentia i fermesa de la Conselleria de cultura que dirigeix el republicà Joan Manel Tresserras, que ens vol treure del pou al que ens han imposat tots aquests anys.
A més, els senyors empresaris no han organitzat la vaga en diumenge, dia en què podien tenir pèrdues substancials, sinó en dilluns. Dia que coincideix amb el lliurament dels premis Gaudí per part de l'Acadèmica del cinema català. Hipòcritament diuen que no estan en contra ni del certamen ni de l'acadèmia. Si us plau, quanta poca vergonya!!! Molts catalans i moltes catalanes aniran al cinema avui, en aquelles sales que no s'hagin apuntat a la dèria espanyolista i a la il·lògica del fanatisme anticatalà. A les Terres de l'Ebre la sala de multicinemes de Roquetes s'hi ha adherit, per suposat personalment no hi tornarem més. Esperem que rebin dels ebrencs i de les ebrenques el mateix tracte discriminador que ells donen al català. No ens ha d'importar el futur econòmic d'aquells que estan en contra de la cultura de la terra. Ens adherim a la protesta que organitza Maulets, així com al grup de facebook, ja amb més de 8000 membres, que denuncia l'actitud anticatalana d'aquestes empreses que avui tanquen portes, però les portes al català fa molts anys que les han tancades.
N'hi ha que afirma que no s'ha de doblar ja que s'hauria d'emetre en la llengua original. És discutible, per suposat. Però, primerament, hem de saber que el coneiment d'idiomes, de l'anglès concretament, és molt baix a Catalunya, i poca gent pot seguir en versió original, i la cultura del subtítol no està a primera orde del dia. A més, això també ho haurien d'aplicar a què no calen les doblades a la llengua de Sòria i d'Albacete.
A Campredó estem organitzant la tercera edició del Curt redó, festival documental que va tenir un gran èxit l'any passat, amb emissions en català. Un certamen amb futur i un altra manera de potenciar el nostre cinema, que va rebre el suport de la Conselleria de cultura justament, ja que Tresserras està compromès a donar un impuls molt considerable al cinema català arreu de la nostra geografia.
PD. A la foto, la històrica màquina del cinema Machí de Campredó, al qual vàrem retre un homenatge durant el curt redó. Dalt, Emigdi Subirats, Josep Esquerré (candidat d'ERC de Campredó), Gerard March i el cinematògraf i artista amateur local Roman Ayxendri. Baix, Araceli Aguiló (la meua dona), Guillem Subirats (mon fill), Samuel Sebastian (cinematògraf i dramaturg valencià) i Àngela March.
Però mentre aquest dia no arribi tot això em fa sentir que som encara un país colonitzat, cinema en català al 51% ja!
salut
Amb tot el que podem fer en català, diaris, llibres, radio, tele, i que la gent encara no podem anar al cine !!
una abraçada
salut i discrepància
La situacio als cines no te punt de comparacio ni en la tele ni l'educacio ni en res que tingui sentit.
segons les dades, el 2,7% de les pel·lis estan en català, i , presumiblement, el 97% en castella (llevat algun VO) !!! aixo sembla bé?
Un altre tema seria dir que els espanyols volien la democràcia per a donar-li la raó a Franco amb el seu 'alzamiento nacional', de foma tàcita, implícita o per defecte.
Potser...