Temàtica: Política.Acte: Conferència de Josep-Lluís Carod-Rovira al Gran
Casino de Terrassa, 7 de febrer de 2006.
Públic: Ple. Unes 400-500 persones.
Conferenciants: Ramon Arribas, regidor a l'Ajuntament de Terrassa i Carod-Rovira, president d'ERC.
Durada: 1 hora.
Sona la música de presentació en tots els actes
polítics d'ERC -creada per Pep Sala, ex-membre de Sau-. Entren Ramon Arribas i
Carod-Rovira. El primer vestit de gris, sense massa a ressaltar i, el segon,
molt elegant, encorbatat i de roba fosca -potser és roba del seu amic Just de
Nin (Armand Bassi).
L'escenari, senzill, una petita tarima i al darrera
una pancarta de cartó fusta sota el lema "Nou Estatut i finançament just". "Per
la Catalunya social". Per sota del lema, unes mans unides extretes d'una actuació
castellera, volent representar una mena de "la unió fa la força".
El primer a parlar -uns 5 o 10 minuts- ha estat el
regidor terrassenc. Entre els mitjans de comunicació, una televisió que no he
pogut identificar (TVC?) i una càmara de Canal Català TV, el nou canal que aglutina diferents canals locals de Catalunya. Arribas ha explicat, d'una
forma força àgil i sense fer-se pesat, com els fets que ens han portat a
l'actual crispació en la vida política, ha tractat per sobre el tema de
l'Estatut i s'ha desfogat comentant el linxament que, en paraules seves (i, que
jo subscric), està patint el partit republicà. Arribas ha millorat molt la seva
oratòria en públic, els primers cops que el vaig veure era un principiant
-potser a les seves classes de geografia a la UAB se'n sortia, però en actes
polítics al costat d'altres càrrecs del seu partit, quedava una mica bastant
apagat-.
Acaba i presenta l'entrada en escena de Carod-Rovira. Comença agraïnt la presència de la gent tot recordant que fa dos anys -jo també hi era, i al mateix lloc- va viure uns dies molt emocionants, plens de duresa política contra la seva persona. Es tracta del moment dels "Fets de Perpinyà", que el van portar a dimitir. Aquell dia el local no estava a vessar, és que va estar a punt de petar de gent, envoltats d'una crispació agermanada brutal, d'una solidaritat que només en certs moments de la història es pot palpar. Aquell dia hi havia gent que no era d'ERC, sino que venien a defensar aquesta cosa de la qual tant es parla: la dignitat nacional.
Bé, tornant al present,
puc assegurar que la quantitat de públic que he vist no demostra que hi hagi un
baix interès en la política, ans el contrari, i així ho ha ben dit al començar
el president d'ERC. Carod ha començat parlant amb un to tranquil, poc típic
dels seus mítings electorals, més similar a una conferència que a un acte per
exacerbar les masses. Més endavant s'ha animat una mica, però sense esbarar-se
gens i molt seriós, fent poca broma -cosa tant típica i tòpica per animar les
bases d'un partit polític en èpoques electorals-. Ha fet un repàs històric molt
ben entrelligat, començant per la Mancomunitat, l'Estatut del 32 (amb
Companys), els fets del 34 -amb el Govern de la Generalitat de pet a la presó-,
l'alçament militar del 36, la dictadura, l'arribada de la democràcia, l'Estatut
del 79 i, tot per arribar a l'actualitat i deixar constància que la història es
repeteix, en diferents formes, però seguint camins cíclics que cal no oblidar
per a poder entendre el present. Deixa caure que amb la democràcia Espanya es
va trobar amb el problema basc i català, i en menor mesura gallec, a la solució
del qual tots els altres territoris s'hi van apuntar, sense ni pensar-s'ho, sense saber què trobarien ni voler res d'especial.
Definitivament no ho veig com un míting típic, més aviat com una conferència
per deixar constància d'algunes coses, com ja veurem més endavant.
Comença el tema estrella de la nit: El finançament.
"Àlaba i Navarra mai han pagat impostos a Espanya". Explica que Euskadi, amb
l'arribada de la democràcia, va deixar clares i lligades dues de les
reivindicacions claus per poder gaudir d'autonomia: "La caixa i la porra", o el
què és el mateix, el finançament i la policia pròpia. "Els ajuntaments
d'Euskadi estan molt més ben finançats que els de Catalunya".
Comença a tractar el tema de la reforma de l'Estatut en curs: "1'5 milions de catalans amb rendes per sota de la mitjana espanyola, el 18% de families catalanes són pobres (o el què és el mateix, amb dificultats per arribar a final de mes...), moltes de les quals immigrants". Segueix amb un to de veu molt diferent a l'utilitzat en mítings polítics, més pausat i seriós. Es recrea fins a l'extenuació amb el tema del finançament, pràcticament monotemàtic fins al final. Entre el públic, alguna persona de la tercera edat (no sé quines són la primera i la segona!), bastant exaltada, fent comentaris en veu alta, deixant entreveure unes dosis de frustració i ràbia per la situació actual. Carod, parlant de la premsa intoxicant espanyola, deixa caure un titular d'un diari extremeny: "Que gana Extremadura con el "Estatut"?". Resposta: "Que és que hi ha de guanyar alguna cosa?".
Tema immigració: Algunes
dades: 10% de la població, o sigui, 700.000 ciutadans de Catalunya són
immigrants (puntualització meva: es refereix a immigrants de fora de la Península
Ibèrica). Ha comentat, a través d'un tema d'actualitat com és la pista 4 de
l'aeroport de Madrid (Barajas), que a Catalunya li cal tenir la capacitat de decisió en
infraestructures per a poder coordinar a voluntat pròpia els destins físics
(viatges) i econòmics de la forma que des d'aquí es cregui més convenient.
Deixant caure la següent frase: Tenen la mentalitat que "tot comença a la
Puerta del Sol". Seguint amb aquest tema ha acabat dient que aquests problemes
econòmics i decisoris es podrien solucionar, en gran part, amb el text
d'Estatut sorgit del Parlament de Catalunya el 30 de setembre de 2005. Tot i
que, en paraules seves, "ja se sabia que tot no ho podien acceptar des de
Madrid".
Després de fer molt, molt èmfasi amb el tema del
finançament, ha tocat una mica el tema del terme "nació" a l'Estatut. "Ja no ho
som, ara som un Preàmbul". "Tanta por els fa reconèixer això?" "No poden
entendre que en un estat poden haver-hi varies nacions?" "Tot això és el que
dóna de si l'Espanya Plural?" Ha posat com a exemple de respecte a Toni Blair, ja que "parla amb
total naturalitat de la nació escocesa". Per arribar a dir que "el problema és
que pensen: "Si aquests són una nació, nosaltres què som? Per començar, el què
són ells, ells mateixos ho han de decidir i, per altra banda, quan diem que som
una nació no ho diem en contra de ningú, sino a favor nostra".
De cop surt el tema de l'Acord Mas-Zapatero, amb
al·lusions a temes fotogràfics inclòs, i deixant constància que, tot i ser un
mal acord, és millor que l'Estatut del 79, però res a veure amb el del 30 de
setembre. "Per aconseguir això no calia fer un nou Estatut". Ha deixat
constància del desgast social i polític que haurà comportat dos anys de debat
"per aconseguir això", amb un finançament insuficient i el terme nació fora del
text. "El què diu el Preàmbul sobre el terme nació és humiliant!" S'ha queixat
que es vulgui lligar un possible -que no provable- NO a l'Estatut per part
d'ERC amb el fet d'estar obligats a deixar la governabilitat del Govern de
Catalunya (no ha dit res dels pactes a Madrid). S'ha queixat de les pressions
que està patint ERC des dels poders fàctics estatals i nacionals. Per acabar
dient, "mani qui mani a Madrid (dretes o esquerres), la dreta catalana sempre
hi acaba pactant." Sense personalitzar ni concretar en cap moment, les
crítiques a CIU han estat a l'ordre del dia, però amb força educació, per no
dir que es mossegava la llengua per no parlar més del compte.
No s'ha posicionat sobre què farà ERC davant el
referèndum de l'Estatut, però ha deixat entendre que la discussió està entre el
NO i l'abstenció -personalment, crec que acabaran decantant-se per
l'abstenció-.
I, per acabar, ha tret un tema delicat: ha deixat
entreveure en forma de pregunta, que podria ser que en uns mesos Euskadi fes
uns passos importants endavant, deixant constància que Catalunya, "que sempre
ha actuat pacíficament i amb la llei a la mà" hi surt pagant més del compte i
sense avançar, "igual que el 1979".
Marcús
Anar a anterior crònica política.


Especialiste en convertir les aspiracions en cròniques, instalant ERC amb l'impossibilisme i en la irrealització permanent, amb benevolència, quand no justificant les possicions de l'adversari.
Aquest si, que porta dies, justificant l'injustificable:
Vendre's Catalunya, per un càrrec en el govern colonial!!!!
Pel que expliques deu haver sigut força interessant.
Jo també tinc la impressió que s'acabaran decantant per l'abstenció, espero que a canvi d'alguna millora respecte al que ara s'ha pactat.
Després de veure com ha actuat el PSOE, em sembla que la lliçó que en treuran els que encara no ho veien és que això de l'Espanya plural és inviable.
Aquesta decepció i frustració que es detecta entre la gent crec que s'hauria de positivitzar d'alguna manera, vehiculant-la a través del VOT NUL.
I després intentar recomposar la fractura ERC-CiU, que a hores d'ara veig molt difícil d'arreglar. CiU i el PSC tenen les mans igual de brutes. La diferència és que després de mirar pels propis interessos, molt després dels propis interessos, CiU defensa Catalunya i el PSC defensa Espanya.
I vagi per davant que mai he votat a CiU (sobre el PSC-PSOE no calen explicacions).
Si volem que Catalunya avanci cal recomposar la fractura ERC-CiU.
No és fàcil, però després de la penosa imatge de desunió donada amb el tema de l'Estatut, que han aprofitat hàbilment els espanyols, cal que els partits catalans treballin per Catalunya.
A votar per la Independència !
I l'Estatut Català, acordat espressament en clau d'avanç del que passarà amb l'Estatut Basc.
I per restar pitjors que estaven, per què si despres de la transició dela dictadura no avancem gaire, en enderrerir-se pitjor que estavem, la pregunta és per què reformar l'Estatut?
Una reforma dubtosa i en contra de la dubtosa inconstitucionalitat de les legitimes aspiracions amb l'Estat plural.
Segur que no la veurem als mitjans de comunicació. El Punt (edició del Vallès Occidental) -únic que ho faria- tanquen la paradeta molt d'hora i no fan cròniques polítiques locals. I, el Diari de Terrassa, si ho treu, serà demà passat en un "breu". El altres grans mitjans, no cal ni parlar-ne.
Salut i llibertat!
Marcús
Índex Marcús
La penjaràs a l'olla ?
Ja està penjat a l'Olla de Grills.
Per cert, hi ha una novetat al bloc comunitari Olla de Grills: Un Fòrum.
Salut i llibertat!
Marcús
Índex Marcús