Crec que una de les coses més interessats d'això que intentem promoure és que treballarem dues generacions molt diferents. Per una banda, la vella escola (si se'm permet l'afectuosa denominació, amb clucada d'ull inclosa), la que malauradament va conèixer la dictadura, la que entén de contactes personals, de tensions, de discussions de debats a mitjanit plens de fums de cigarreta de transició. D'impremtes de mitjanit i corregudes davant de la policia. La de la tranquil·litat de l'experiència i dels anys passats.
Per altra banda la nova generació de l'activisme digital. Esperem poder comptar amb tota la gent que ha fet grans coses a Internet, que hi ha lliurat (i guanyat!) grans batalles, conegudes o no. La que sap aprofitar la tecnologia, les xarxes socials digitals, les comunitats, el treball remot i aïllat amb gent que no ha vist mai ni que veurà mai en sa vida. La que sap fer pàgines web, muntar un servidor, una llista de correu o trobar la informació necessària amb un cercador, intel·ligència i recursos. La que no té gaire interès en conèixer personalment a la gent, ni estar davant de multituds. La de l'entusiasme de la joventut. La que amb un ordinador, una idea i moltes hores de feina et munta una campanya que té ressò internacional a la xarxa.
D'aquesta interacció entre dues formes de treballar diferents podem aprendre moltes coses mútuament. Ser una cosa extraordinàriament positiva. Ja només per això paga la pena.
Per altra banda la nova generació de l'activisme digital. Esperem poder comptar amb tota la gent que ha fet grans coses a Internet, que hi ha lliurat (i guanyat!) grans batalles, conegudes o no. La que sap aprofitar la tecnologia, les xarxes socials digitals, les comunitats, el treball remot i aïllat amb gent que no ha vist mai ni que veurà mai en sa vida. La que sap fer pàgines web, muntar un servidor, una llista de correu o trobar la informació necessària amb un cercador, intel·ligència i recursos. La que no té gaire interès en conèixer personalment a la gent, ni estar davant de multituds. La de l'entusiasme de la joventut. La que amb un ordinador, una idea i moltes hores de feina et munta una campanya que té ressò internacional a la xarxa.
D'aquesta interacció entre dues formes de treballar diferents podem aprendre moltes coses mútuament. Ser una cosa extraordinàriament positiva. Ja només per això paga la pena.
Per començar, crec que seria un gran pas fer una pagina web, senzilla, on hi hagués els arguments principals pel vot per la independència, tal com vas fer al primer post, i un apartat de FAQ, per a la gent que no ho té clar (que serà molta: no en va serà la primera vegada que es fa una cosnulta explícitament sobre la independència)..
El segon pas és parlar-ne i posar-ne enllaços per tot arreu.
Apa, els de Softcatalà ja deveu saber com es fa, això. Penseu que amb uns quants mesos de coll es pot fer força feina.
Però el tret definitiu no vindrà fins que la Cope o el Mundo ho descobreixin i ens facin la campanya gratis, només per fotre el Zapatero. Quan aquesta campanya passi als mitjans de comunicació de masses, la metxa ja estarà encesa... irreversiblement.
Es una molt bona idea de muntar un
espai digital, per tal de posar totes les idees a debat, aglutinar els esforços
de tots i totes, perquè aquesta idea arribi a bon port i amb el màxim ressò possible.
Per altra banda no solament als informàtics s'he els i gira feina, sinó a tots i
totes que estiguem d'acord amb aquesta bona idea, que ha iniciat en Marc i altra
gent.