Tot lo dia que hi dono voltes a la proposta que ens féu ahir en Marc Belzunces. Idea que serà positiva si la posem en pràctica.
Ara bé, sempre hi haurà connacionals que ho veuran d'una altra manera. Faré per explicar-me. Es tractaria de fer un vot nul que servís alhora, a més a més de mostrar el rebuig a l'estatutet que ens cau al damunt, per a fer un recompte de vots favorables a la Independència de Catalunya, i tot plegat fer-ho aprofitant la consulta a la ciutadania sobre l'estatut de la vergonya, dita «referéndum» pels espanyols i altres contaminats de franquisme i que, al meu entendre i d'acord amb la nostra tradició i amb el diccionari, n'hauríem de dir plebiscit. Sembla que el dit plebiscit, si res no es torça, serà convocat en vistes al setembre d'enguany.
La primera discrepància que he observat entre els qui som contraris a l'estatutet, no sols en converses amb coneguts, sinó per la lectura dels blocs, és que n'hi ha que propugnen el no, d'altres l'abstenció, uns tercers el vot en blanc i, finalment, els partidaris del vot nul --i encara entre aquests, diferents versions de text i de forma d'exercir-lo--; sense anar més lluny, fa pocs dies i des d'aquest mateix bloc vaig demanar el no.
En atenció a l'objectiu, ja anunciat, que el nostre vot sigui útil a la nació, caldria veure quina de les quatre opcions (no, abstenció, blanc, nul) és la més adient:
a) No. És el vot del rebuig directe, dels emprenyats, dels fastiguejats de la politiqueta dels partits «parlamentaris», dels farts de tanta pedagogia inútil: dos anys de suposats desacords per acabar «aprovant» un text inversemblant que a l'endemà (del 30 de setembre) ja hi havia qui el volia «esmenar» (llegeixi's: rebaixar, empetitir, retallar). Aquest vot pot coincidir, és prematur assegurar-ho a nou mesos vista, amb el del Partit Popular (que ja els hi va bé el que hi ha actualment, opció en la qual coincidirien altres que no voten al PP) i amb el d'Esquerra Republicana de Catalunya --especialment en aquest darrer si avui a la nit Maragall anuncia que fot fora del Govern principatí als «republicans»--. La coincidència de tres orígens radicalment distints de «vot no» pot aigualir els objectius dels uns i dels altres.
b) Abstenció. És el «no vot» dels llibertaris, també dels qui «passen» de tot, i també el vot d'alguns malcontents que igualment podrien votar no. La dificultat de compatibilitzar aquest «no vot» rau en el fet que hi ha d'amplis sectors socials que, per raons diverses i contradictòries, s'abstenen sistemàticament. Ens trobem amb una dificultat semblant a la que es presenta en a) amb el vot no: qui se'n beneficiarà, és a dir, qui s'anotarà l'abstenció al seu marcador?
c) Blanc. És el vot dels qui, disciplinats i creguts demòcrates, es veuen en la necessitat de mostrar la llur disconformitat per la manera com s'ha actuat, o com s'ha redactat, o fins i tot perquè no es pensen tenir prou elements de judici per prendre una altra opció o que es creuen no aptes per a emetre-la (cas dels qui, considerant-se estrangers, ens diuen amb el vot en blanc que l'assumpte en qüestió és cosa a decidir pels autòctons). És un vot normalment escàs i que, si s'acordés de practicar-lo els independentistes, seria molt difícil de «cobrar-lo», encara que es faria notar, sobretot en relació als resultats d'anteriors consultes electorals.
d) Nul. A primer cop d'ull és el vot del sapastre, d'aquell qui guixa o signa la papereta (sense relació amb el que hi hagi imprès) perquè es pensa, per exemple, que així la valida «més»; són els «vots» menys freqüents, molt pocs, però sempre n'hi ha. Aquest vot té, ben pensat, indubtables avantatges per sobre de les altres opcions, sobretot si el podem «comptar», que és l'objectiu de la proposta que analitzo.
«Si el podem comptar» és, al meu entendre, el condicionant que determinarà la meva decisió sobre el vot nul de «qualitat». I com el podem comptar? Ara mateix ignoro si és possible, em sembla que sí (però caldrà assegurar-se'n: encara tenim temps), de constituir una Agrupació (d'electors) pel (recompte del) Vot per la Independència [AVI]. Si l'AVI es pot constituir a totes les demarcacions electorals, podríem tenir-hi interventors a totes les meses, i així ens asseguraríem el recompte fiable del vot nul de «qualitat».
El mateix fet de «presentar» a totes les demarcacions la nostra proposta ens permetria de gaudir d'espais de propaganda electoral als mitjans de titularitat pública, encara que fos a deshora i durant menys temps que les opcions partidàries.
També ens permetria de poder usar de totes les adreces del cens electoral, i així fer arribar la nostra opció a tots els possibles votants. Això implica, ja ho he comentat de matinada al bloc d'on ha sorgit la proposta, que hauríem --30.000 euros seria una quantitat suficient-- d'imprimir prou butlletes o paperetes amb el text precís, text que caldria decidir en el sentit que fos el més amplament acceptat i el menys procliu a la confusió, en el ben entès que hi han de figurar, clarament expressats, els conceptes 'Independència' i 'Catalunya'. Dos conceptes que per ells sols --no ho oblidéssim pas!--provoquen soroll de sabres...
Estic disposat a invertir el temps, l'esforç, els mitjans i els coneixements que calgui si un nombre suficient de patriotes volem endegar aquesta iniciativa popular.
1/ m'agrad
2/ Ha servit a alguna cosa el "debat" i les propostes ?
Continuarà viu en aquestes condicions ?
Planteja REALMENT un problema per a alguns :
"Independencia i reunificació dels Països catalans"
o
"Independència i reunificació de Catalunya"
???
Torno resumir: parlant a tots s'ha :
o d'utilizar una vocabulari diferent (per vocabulari diferent del
majoritari al les eines informatives i la població) per "Catalunya"
o es pot utilitzar les mateixes paraules però precisant-les :
"Països catalans", "reunifiació" per deixar clar el que es vol, la diferència o complementació del rojecte unitari nostre.
Pensava no intervebnir-hi més però veig que s'ha re engegat un fil nou on desapareix tot aquest assumpte
Jo m'hi apunto. Em sembla una proposta fantàstica. Ara bé, crec que no caldria gastar-se tants diners amb les butlletes -unes butlletes que, m'imagino, no podrien estar disponibles als col·legis .
Podem acordar un text i un format oficials i penjar-los a alguna web perquè la gent interessada n'imprimeixi uns quants a casa i els doni als amics. És molt senzill: no crec que aquest procés faci mandra a gairebé ningú.
Utilitzar la convocàtoria per l'Estatut em sembla més útil que organitzar un plebiscit paral·lel. Entre altres coses, perquè el recompte del vot nul tindrà validesa oficial mentre que el resultat del plebiscit serà tractat amb condescendència pels mitjans de comunicació.
Jo crec que no, però serà una cosa a consultar amb experts legals.
Les paperetes emeses a una mesa electoral no es poden llençar a les escombreries, diria jo. Això no seria seriós. Serien comptades com a vot nul, el qual no es tindria en compte per a calcular el tant per cent en els resultats finals. Els tants per cent finals són sobre els vots vàlids, no sobre el total dels emesos.
El vot nul sempre es compta:
http://www.idescat.net/territ/BasicTerr?TC=5&V0=3&V1=3&V3=393&V4=1218&ALLINFO=TRUE&PARENT=25&CTX=B
A banda del fet testimonial ignoro quin pot ser el resultat pràctic d'una campanya així, des del meu punt de vista l'única manera de deixar amb el cul a l'aire la casta política, la que ara com ara està enquistada dins les institucions xuclant de la mamella del comú, seria un vot negatiu que tombés el "nyap", tot i així seguirien essent diputrats consellers, etc., tot i així seguirien controlant les estructures internes dels partits que fan que certs noms, ancara que ningú no els conegui, vagin en llocs "segurs", tot i així seguirien controlant grans pressupostos de diner del comú per seguir comprant via subvencions tot el que sigui corruptible, però no deixaria de ser un seriós avís per qui creca el vot dels que "van votar no" i a la llarga portar algún canvi en funció de la força de l'opció, qualsevol altra cosa pot ser més o menys gratificant, però no deixa de ser fer volar coloms, si més no això és el que jo penso.
O com diuen per ahí, devant la gaire nulitat de l'Estatut, VOT NUL.
Pel dret de decidir del Parlament de Catalunya o per l'Independència; VOT NUL.
La idea no és ben bé nova, ja hi ha en marxa una iniciativa de fer un referèndum popular al carrer el mateix dia del de l'estatut on es demani el suport a una opció realment sobiranista. Crec que ho duu gent propera a la campanya per l'autodetrminació.
S'hi podria votar en sortir dels col·legis, difícilment podrien amagar centenars de milers de vots a favor de la independència, i té més garanties d'èxit que un vot nul que serà difícil de promoure, ja que la gent tendirà a creure que si els espanyols ataquen l'estatut (el PP seguirà amb el tema, segur) és que és bo (sobretot quan ERC decideixi sumar-se a les rebaixes i acabai demanant el Sí), en canvi si poden, al marge del referèndum oficial, expressar el seu descontent i insatisfacció, molta gent s'hi podria afegir.
quedaria clar que, encara que hi hagi gent que hagi votat l'estatut coma mal menor, hi ha moltíssima més gent del que es pensen que vol anar molt més enllà, així no es tancaria el debat en fals.
Certament no és nova. Jo la vaig llegir per primer cop el març del 2000. Puc donar noms i cognoms de la persona que ho va plantejar. Si tira endavant, miraré de contactar amb ella.
Crec que no et planteges la logística que representaria fer-ne un referèndum paral·lel i la fiabilitat dels resultats de cara a l'exterior.
Per poder fer, es poden fer moltes coses. El problema es trobar gent per fer-les, i fer-les.
Vist això crec que és millor la idea del VOT NUL amb alguna frase clara.
Si a més a més es vol espresar el dret a decidir o l'independencia: Opció VOT NUL.
De tota mena, respecte a un contral directe de l'escrutini si no és pot accedir, és pot arribar a un acord amb les formacions independentistes i nacionalistes vigilen el recompte del vot nul.
Em sembla una bona proposta.
Compteu amb mi.
Es una molt bona opcio. Decidir el nostre futur no ens ho permetran pas gaire sovint , crec sincerament que hauriem d'aprofitar el referendum fent un pebiscit per independencia SI.
Tot el meu suport, cal mans a les manigues i a treballar!!
D'entrada la idea és genial. Una cosa d'aquestes penso que s'hauria de fer. La qüestió que es planteja és com fer-ho? En primer lloc, la qüestió legal penso que és molt més complexa que la que acaba d'exposar l'Enric, penso que s'hauria d'estudiar més i comptar amb l'assessorament legal d'advocats ideològicament propers al nostre plantejament ideològic. Caldria també estudiar els plantejaments que va haver de fer HB quan no es van poder presentar a les eleccions i feian servir una estràtegia semblant. Després hi ha el problema de projecció pública del projecte, aquí hem de comptar d'una infrastructura, ja que en els moments actuals, ja no no podem anar amb una sabata i una espardenya, i hem de presentar-nos com d'una manera digna. Després ens trobem amb la campanya i amb el recompte.
Tot això ho podem superar, si comptem amb braços. La proposta és atractiva i molt important pel país, ja que es podem demostrar moltes coses. Sense pendar gaire trobo tres:
1. Una lliçó als polítics actuals
2. Una lliçó a un gran sector del món periodístics d'aquest país
3. Un rearmament de la societat civil catalana.
Vinga, ens impliquem? Jo, sí.