La foto mostra el carril bici a la confluència dels carrers Salvador Espriu amb Ramon Trias Fargas, banda muntanya-Llobregat. Actualització: La foto la vaig fer mentre anava caminant cap a la feina, després de baixar del Tramvia. És a dir, com a vianant, no com a ciclista.
L'Ajuntament de Barcelona, en la seva guia Barcelona en Bici (pàgina 20) diu el següent:
Tots els carrils nous tindran una amplada mínima d'1,2 metres i seran segregats, és a dir, no transcorreran per la vorera, sinó per una part de la calçada adaptada a aquest mitjà de transport, amb l'objectiu de millorar tant la seguretat dels ciclistes com la dels vianants.
El subratllat és meu. En aquest cas no es tracta d'un carril bici nou, però és que aquí el carril bici ocupa tota la vorera.L'Ajuntament de Barcelona, en la seva guia Barcelona en Bici (pàgina 20) diu el següent:
Tots els carrils nous tindran una amplada mínima d'1,2 metres i seran segregats, és a dir, no transcorreran per la vorera, sinó per una part de la calçada adaptada a aquest mitjà de transport, amb l'objectiu de millorar tant la seguretat dels ciclistes com la dels vianants.
¿Ens podria explicar el senyor Portabella (ERC) per on han de passar els vianants? ¿Pel mig del carril bici, posant en perill la seguretat seva i la dels ciclistes, tal com reconeix implícitament l'Ajuntament? ¿O per la gespa, per evitar posar-se en perill, malmetent la jardineria? ¿Potser entre la paret i els arbres, o entre la gespa i els arbres?
Un exemple més de la incompetència a l'hora de fer carrils bicis. Per no dir els carrils bicis nous que han fet al passeig marítim pel mig de la vorera, incomplint clamorosament el que diu el propi Ajuntament, i a un lloc amb moltíssims vianants que han d'envair el carril bici obligatòriament. Ja en posaré fotos quan hi passi.
Portabella (ERC), no serviu per a gestionar l'espai públic. Dimitiu.
Per a veure la foto més gran, feu botó dret amb el ratolí i trieu Visualitza la imatge o equivalent. Els usuaris de l'Internet Explorer hauran d'anar a Propietats, copiar-ne l'adreça i enganxar-la a una nova finestra.
No se per que et queixes tant... quan hi ha carrils bici, els ciclistes no els utilitzen. Cada dia vaig caminant per Consell de Cent i Diputació, on hi ha un carril bici... i les bicicletes acostumen a anar per la vorera, saltar-se els semàfors en vermell, etc...
És una impressió general i personal, però acabo pensant que els ciclistes només es preocupen de queixar-se, però alhora de complir amb les normatives de tràfic passen olímpicament. De vegades es comporten com els coloms... una autèntica plaga.
Xavi,
M'ha agradat aquesta carta a La Vanguardia ;-)
***
2006/01/28 La Vanguardia
Respeto a los ciclistas
LUISA LÓPEZ - BARCELONA
Soy una ciclista respetuosa con los demás, pero no tengo la sensación de que los demás lo sean conmigo en igual medida. Me siento atacada por el hecho de circular en bicicleta, cuando el problema no reside en el medio de transporte, sino en la educación de quien lo utiliza. Una persona mal educada lo es igual cuando va en bicicleta, en moto, en coche, o cuando es peatón.
Invito a todas estas personas tan críticas con los ciclistas a que se suban a una bicicleta y prueben de circular por Barcelona en un día laborable. La gran mayoría vería las cosas de otra manera.
***
L'he trobada al bloc Bici-Vici.
Xavi,
Jo utilitzo sempre (que puc) el carril bici. Tanmateix, ja he dit al bloc que som a una ciutat (un país) en que els ciutadans són força íncivics, qualsevulga que sigui la seva faceta (vianant, ciclista, conductor). En tot cas, fixa't bé que aquí estic criticant en la meva faceta de vianant. Si vull passar per aquest tros de vorera, ho he de fer per enmig d'un carril bici, podent trobar amb una bici que em passi per l'esquena a més de 20 km/h. Com a vianant no vull els carrils bici per la vorera, no vull que m'atropellin. A més, són dos nivells diferents, l'Ajuntament i els ciutadans. Si critico a l'Ajuntament no em pots acusar que no critiqui als ciutadans. Una cosa no treu l'altra.
Tanmateix, atès que l'actual xarxa de carrils bicis no és gaire útil com a mitjà de transport, és comprensible que els ciclistes acabin passant dels carrils bicis. Si al ficar-te a un carril bici saps que tindràs problemes que alentiran la teva marxa, passes d'ell i vas pel millor lloc. L'actual xarxa de carrils bicis fa pedagogia de l'incivisme. En un món més normal, amb gestors competents, tenir una xarxa de carrils bicis útils per anar en bicicleta com a mitjà de transport no hauria de ser una quimera (com sembla ser ara mateix).
És com si, com a vianant, et trobessis amb les voreres plenes d'obstacles i haguessis d'anar fent ziga-zagues contínuament. Si anant per la carretera vas recte i més ràpid, passaries per defecte de les voreres. És només una paral·lelisme.
Com a conductor et passaria el mateix. Al Marroc, on hi ha carrers sense pintar, sense semàfors ni senyals, o amb semàfors que no funcionen, no pots esperar que a l'únic carrer on hi ha senyals i semàfors els conductors els respectin. És el costum general el que s'imposa: conduir "amb força".