Autora: Pilar Crespo (Tarragona).
Mitjà: El Punt, 27/01/2006.
Anar a Cartes que m'han agradat (III): Música que arriba al cor.
[...]
Una impressió:
Tinc la impressió que estem
força alterats. Uns a Salamanca, criden per defensar els seus papers. Uns
altres des d'un periòdic català insulten els militars i les seves mares. A un
diputat del PP l'atabalen quan va a donar una conferència. El CIS en una llista
qualifica les famílies nombroses d'indesitjables. Insisteixo, no estem una mica
alterats? Sembla que els mediterranis quan no tenim problemes ens agrada
buscar-los. Per què no intentem dialogar més, comprendre a qui opina de manera
diferent, procurar posar-nos en la pell del de davant? Com enyoro aquests
diàlegs de mestre-alumne, de pares a fills, o les tertúlies en els cafès de
principis de segle, en els quals es pretenia intercanviar opinions, enriquir
l'altre amb la pròpia experiència o simplement obtenir punts de vista
diferents. Però, el més important, abans que l'insult s'imposava el respecte.
Ara que estem vivint uns anys en els quals la majoria arribem a fi de mes amb
certa tranquil·litat econòmica, encara que sigui amb la col·laboració de tots,
s'està demostrant que el problema que tenim és interior. Res no ens agrada, tot
ens sembla criticable. Tinc la impressió que aquesta alteració només es
resoldrà si cadascun la resol amb si mateix. El problema no està en el
carrer... està en el nostre interior. |
m'ha agradat
de fet moltes de les males postures (al llit no, eh !), enfadaments, males cares, susceptibilitats exagerades ..., venen donades per situacions no resoltes en l'interior individual.
El problema és que no tothom està disposat a admetre que necessita resoldre, millorar i aprendre en qüestions interiors no resoltes.