sgordillo |
dimarts, 24 de gener de 2006 | 03:08h
Ja la tenen. Aquesta és la foto que perseguien. Uns i altres. A Madrid, aquest dilluns han respirat tranquils. Els elogis cap a CiU eren tan desmesurats que només podem fer una cosa: desconfiar. Un acord que agrada a Rodríguez Ibarra i Josep Piqué (per citar-ne només dos) no pot ser, mai de la vida, el pacte polític per a un Estatut potent i ambiciós com desitjàvem.
Que Pedro J. digués ahir que l'operació de Rodríguez Zapatero desmarcant-se d'ERC i captant CiU és "brillant" també vol dir que els espanyols s'han sortit amb la seva. Una vegada més.
La foto de Mas i Duran amb ZP a La Moncloa no compensa la decepció que ahir expressaven les bases de la federació nacionalista, que no ho podien dissimular. Fer enrabiar Carod i Puigcercós tampoc és bon negoci. Visca la multilateralitat, visca la divisió i el campi qui pugui negociador del quadripartit català!
Si la baixada de pantalons amb el terme "nació", només s'explica a canvi de 4.320 milions d'euros, segons informa el diari Avui a portada, és ben bé que hem renunciat a l'Estatut aprovat al Parlament per "quatre rals", com diria Carod. M'expliquen que 4.320 milions representen una reducció del dèficit fiscal català del 2,2% respecte el PIB, en el millor dels casos. Pot ser una miserable reducció del 0,9% del dèficit fiscal, perquè dependrà de la desaparició o no del fons de suficiència. Entre 4.320 i 1.500 milions, en funció del fons de suficiència. Aquest és el preu de la baixada de pantalons?
ERC planta avui Zapatero
Avui els republicans no aniran a fer el numeret a La Moncloa. Un gest que va en la línia de fer-se els dolguts i de no perdre la dignitat. I, de passada, que pretén mantenir la negociació fins allà on es pugui tibar de la corda amb els socialistes espanyols. Hi ha recorregut en matèria de justícia, competències i finançament. De la "nació", Pérez Rubalcaba ja va dir anit a "La nit al dia" de TV3 que poc hi havia a fer. Plantar Zapatero l'endemà que el president es presti a cedir-li un protagonisme a CiU que només persegueix debilitar el tripartit català i reobrir el debat de l'avanç electoral a Catalunya, és una decisió dels republicans que pot apuntar una estratègia de distanciament amb el PSOE. Un distanciament que les bases republicanes i alguns nacionalistes atrets últimament pels èxits d'Artur Mas interpretaran amb complicitat.
El PSC catalanista anima ERC
Ahir al matí, mentre els republicans celebraven la seva executiva nacional, entre uns que volien trencar-ho tot i d'altres que cridaven a la calma, els telèfons mòbils d'alguns dirigents anaven rebent SMS de dirigents del PSC que els convidaven a no precipitar-se i aguantar. L'ànima catalanista del PSC prefereix mantenir el Tinell, així com els inombrables pactes d'esquerres als ajuntaments. Que una mala jugada del PSOE no posi en perill el tripartit català ni els governs que ostenten arreu del país, deurien pensar els socialistes que enviaven missatges de tranquil·litat als republicans.
Aigua, patates, tabac...
Un cop venut l'acord PSOE-CiU amb elogis per part dels mitjans de la sociovergència, que són els que tallen el bacallà, per dir-ho ras i curt, entren en la fase de la contracrònica, de l'anècdota, dels detallets. Ho recull molt bé el periodista Juan Varela. Literatura i molt de color per amanir i humanitzar el nuviatge entre Zapatero i Mas. Un enamorament que ha desembocat en casament sobtat, i més d'un ja comença a mirar si la núvia fa panxeta no fos cas que s'hagin casat de penal. Ja m'enteneu...
La blogosfera desprèn rebuig
M'he distret una bona estona pels blocs dels polítics del país, més que res per saber com havien digerit l'acord. El vicreprimer secretari del PSC Miquel Iceta li llença una floreta a Manuela de Madre, tot dient que aquest Estatut té "molt pares però només una mare, la Manuela". És divertit. Va en la línia de la generosa campanya mediàtica que la maquinària socialista ja deu tenir en marxa, enganxines incloses. Un exemple és el tinent d'alcalde de Mataró Ramon Bassas o l'alcalde de la ciutat, Juan Antoni Baron, que explica com es va assebentar de la notícia. Desenganyem-nos. Per als socialistes, la reunió ZP-Mas ha estat un respir. Encara que posi en entredit el tripartit, és el punt i final d'un culebrot que els esgotava especialment, als dirigents del PSC i a la seva militància menys catalanista, que no és poca.
Que la foto d'ahir no acaba de fer el pes als militants de Convergència és evident. Només cal fer un repàs als blocs de l'òrbita nacionalista. Només
Roger Pons i el regidor barceloní Jaume Ciurana justifiquen la precipitació d'Artur Mas. En canvi, els blocs convergents L'Argumentari català i Cimera Extraordinària no dissimulen una certa decepció, inclús alguna crítica directa al líder.
La reacció més enèrgica i unànim, lògicament per carregar-se la maniobra de CiU, la trobo entre els blocaires republicans. Des del líder de les JERC
Pere Aragonès fins al mataroní Joan Safont, el regidor de Cabrils Francesc Ponsa, el pinedenc Hèctor Montero, l'osonenc Jordi Casals o els barcelonins Gerard Coca i Daniel Casanovas.
El secretari d'Organització d'ICV Màrius Garcia també es rebel·la contra la caiguda en desgràcia del terme "nació", mentre que a l'altre extrem hi trobem el diputat del PP al Parlament Daniel Sirera.
L'autogol
Per acabar, voldria preguntar al President Jordi Pujol què ha passat que nosaltres no sapiguem per justificar la contradicció de CiU. Quina pel·lícula ens hem perdut, a part del soroll de sabres i de les pressions polítiques i mediàtiques, per justificar que l'anunciat i criticat "autogol nacional" que deia el fundador de Convergència l'acabi marcant, i per l'escaire, la pròpia federació nacionalista. Potser les cares de pomes agres de Pujol i Duran de diumenge ens fan sospitar, però tampoc estaria malament saber què justifica la hipoteca per a tota una generació que es quedarà amb "estatutet" i que aspirava a Estatut amb majúscules. Començant per mi.
Vergonya m'ha fet CiU, tot i que mai no ha estat sant de la meva devoció. Mas potser ha crescut políticament (foto inclosa) durant aquest procés però sent un continuista de Pujol.
Vergonya m'ha fet veure com els comentaris dels blocs ja reflecteixen la tensió social i es culpen de ser convergents o no.
I vergonya em faria saber que, com menciones, la resta de partits (PSC i ERC, bàsicament) no hi posen allò que cal per mantenir el poder en ajuntaments o d'altres institucions. També seria una altra baixada de pantalons com la de Mas, però a nivell nacional.
Seria una vergonya total de la classe política.
S'ha deixat mols blogs de CDC a la nova llista que ha fet. Està esbiaixada.
Perdona, company Gordillo, però el blog que menciones Cimera (Extraordinària), del qual me'n congratulo de ser-ne un dels fundadors (si es pot dir així), no té més adscripció política que el nacionalisme i l'independentisme català. Per això, no entenc que ens encasellis com a blog convergent.
Si bé és cert que un dels que hi escriu sovint ha declarat obertament que ell votarà a Convergència a les properes eleccions, això no implica que el blog sigui convergent. Cimeraextra no és ni convergent ni d'Esquerra, sinó bàsicament un blog català amb vocació de promoure el debat entre la parròquia nacionalista, ja que darrerament s'ha ficat en una guerra fratricida absurda. Si ens llegeixes, comprovaràs que tothom ha rebut, tant CiUT com ERCM, i que procurem posar elements damunt la taula per a la reflexió (tot plegat amanit amb humor i ironia). Tenim clar que els dos partits nacionals han d'anar agafats de la mà per construir el país que volem. En això estem, si bé és veritat que no ens en sortim gaire. L'enemic no és Esquerra. L'enemic no és Convergència. L'enemic és el PSC i el tenim ficat a casa.
Ens anomenes convergents, suposo, perquè el web de CIU ens té ficats en el seu llistat de blogs recomanats. No els ho vam demanar, però tampoc demanarem que ens hi treguin. Ens agrada que ens enllacin com més webs millor. Així el nostre misstage arriba a més gent.
Salut, company!
Doncs jo us llegeixo sovint i ho tinc molt clar: sou de CiU! A la portada dieu clarament que sou uns sectaris; les bufetades van que volen contra tots, mentre que a CiU se la tracta amb guants de seda. Els malnoms (La Morsa, Els palanganeros, PSOE-GAL) són ofensius excepte oh sorpresa! contra CDC. I a sobre, la pròpia CDC us recomana a la seva pàgina web. Per què us n'amagueu? Ja m'imagino que després del paperot del Mas ha se der difícil donar la cara per CiU, perà s'ha d'estar a les dures i a les madures, no?
Benvolgut Armand Sarau,
deixant de banda la poca fortuna dels teus pares a l'hora de triar-te un nom (o això, o bé ets molt poc creatiu a l'hora de triar-te un àlies), deixa'm insistir en el fet que NO som convergents. Ni ara, que el traïdor del Mas ha pactat aquesta tifa d'Estatut, ni abans. Simplement expressem opinions diverses sobre la majoria de forces parlamentàries. Cadascú rep en funció de les seves virtuts, i està clar que qui governa té més números per cagar-la, i per tant, per ser criticat.
T'accepto que els sobrenoms que hem posat a alguns dels polítics poden semblar pejoratius (a excepció feta del PSOE-GAL, que és un sobrenom purament descriptiu), tot i que la nostra intenció és crear-nos un lèxic propi, que ajudi als visitants a entendre la nostra filosofia.
En qualsevol cas, també et recomano que posats a llegir-nos, ho facis bé, i no esbiaxadament: també CIU, a qui 'carinyosament' qualifiquem de CiUT (pel tumor d'Unió), ha rebut quan s'ho ha merescut. El seu líder ha estat batejat com Lord Mas-Farquaad en més d'una ocasió, tot i que el 'robot' també ha estat un dels apel.latius emprats.
Pel que fa al web de CIU, repeteixo que si hi sortim no és pas per la nostra voluntat.
Un dels autors del blog ha manifestat obertament en més d'una ocasió que votarà Convergència, però això no el converteix a ell ni en militant de la federació ni tampoc converteix el blog en convergent.
Així, entranyable Sarau, t'ho miris per on t'ho miris, no ho som.
Jo em creia que parlàvem de política però veig que em respons fens al·lusions personals i esmentant la família. Lleig, molt lleig, però no entraré en el teu joc.
M'he llegit bé el vostre bloc i em refermo en el que t'he dit. Potser si tu t'haguessis aplicat el que receptes, hauries vist que he parlat de CiU i de CDC. No s'hi val a dir, com fas tu, que també repartiu llenya a CiUT perquè és fer trampes. La bufetada l'etzibeu a UDC (el tumor), no pas a CDC. Llegeix bé el meu comentari anterior i veuràs com he diferenciat els partits i les coalicions. En aquest punt, suposo que les presses t'han jugat una mala passada. Fins i tot quan, creient que et defensaves, has escrit " (...)CIU, a qui 'carinyosament' qualifiquem de CiUT". Tu ho has dit: a CiU la tracteu "carinyosament"; a la resta, llenya, afegeixo jo.
Però no passa res, en absolut! No té res d'indigne ser de CiU, al contrari. Amb els seus errors i els seus encerts, les seves grandeses i les seves misèries. El que no entenc és que es negui, talment com si t'acusessin d'alguna malifeta. Si veig un animal amb l'aparença d'un gat, que miola com un gat, que ronca com un gat, que salta i corre i es comporta com un gat, penso que és un gat, òbviament. El que no entenc és que el gat s'emprenyi, ho negui i a sobre se'm tiri a la cara i m'esgarrapi.
No t'ho prenguis malament, home, només era un comentari sense malícia! Al capdavall, anem en el mateix barco que intenta arribar a un port anomenat Independència.
Apa, salut i república!
Compatriota Armand,
Vagin per endavant les meves disculpes pel comentari sobre el teu nom (o sobrenom o àlies, el que sigui). Només pretenia obrir una via informal per xerrar amb tu. No volia que interpretessis menyspreu per part meva, ni molt menys una falta de respecte cap a la teva família.
Tampoc m'he posat nerviós, simplement insisteixo en desmentir una cosa que no és certa. I no ho faig perquè siguio una malifeta o indigne ser de CiU o de CDC o del PP, és igual. Sinó perquè senzillament és rotundament fals que el nostre blog pertanyi a l'òrbita convergent.
Hauràs vist que "carinyosament" estava escrit entre cometes. Suposo que no cal que t'expliqui que aquest signe de puntuació a vegades significa (o vol significar) ironia. I al partit CDC també se l'ha criticat. I força. Com també al seu líder, Artur Mas. Encara que t'entestis a negar-ho.
Admeto que és probable que menys, per la simple raó que en aquests dos anys, també l'han cagat menys, al no estar al poder, allunyats de la menjadora i sense tocar cuixa... tan acostumats com estaven. També és cert, repeteixo que un dels nostres autors ha manifestat obertament que votarà a Convergència. Però insisteixo que això no converteix el blog en convergent.
Ja he explicat una i mil vegades quin era el propòsit del nostre blog quan el vam posar en marxa. I et ben asseguro que l'objectiu no era fer propaganda barata de CIU, sinó reforçar l'espai nacional català (sigui del color que sigui), així com promoure el debat amè.
Si t'he esgarrapat, ho sento. No ho tinc per costum.
Apa, salut i república!
Salut,
Saül
Tens molta raó Vilapou, molta crítica a CIU però es la que sempre don el pas per tirar endavant la situació
No és un analisi massa polític, però a mi en Mas em recorda el típic guaperes pijo de discoteca que un dia, un bon tiu, d´origen senzill (Puigcercós, evidentment :), li pren la novia i llavors el pijoteres li manga el Mercedes (horterada), al seu pare i es passeja pel parking de la disco perquè el vegin les amigues de la ex. Ell es posa "tiesu" i riu com un anunci de Profidén, les amigues pensen: "vaya pardillu més repelent i tontu" i el mecànic de cotxes (Zapatero) (que volta per allà), pensa: "amb aquest cagamandurries de tres al cuarto, faré la primera pela quan s'ostii amb el Mercedes (Catalunya) del papa".
El meu comentari no és gaire intelectual, però "buenu"... :)
Esperant per a veure si amb l'ultim esforç agafen el dirigents de Ciu farts. I axí a segut, Ciu amb l'ultim esforç s'ha cagat al demunt.