croatcatala |
dilluns, 23 de gener de 2006 | 15:05h
És fàcil criticar l'acord a què van arribar Mas i Zapatero. M'afegeixo a les crítiques: el punt de confluència a què han arribat, a falta de saber-se 'acords secrets' que només el temps desvetllarà, és massa a prop de la postura mantinguda pel PSOE durant la negociació. No hi ha grans canvis, diguin el que diguin, entre l'Estatut de 1979 i aquest 'nou' Estatut que ens espera. Hi ha un aprofundiment en conceptes ja coneguts, però el model segueix éssent el mateix.
Dit això, vull fer una reflexió: ¿què esperava, la gent que critica Artur Mas per haver assolit aquest acord? ¿Haurien preferit un enrocament (res a veure amb Miquel Roca) d'ERC i CiU en aquella proposta aprovada pel 90% del Parlament de Catalunya, però ja només defensada pel 51% (doncs el PSC i ICV fa temps que se'n desdiuen) a l'espera que un llamp fes caure els dirigents del PSOE del seu cavall?
Durant setmanes hem sentit, de manera reiterada, declaracions d'alts dirigents del PSOE (inclòs el PSC), afirmant que sota cap concepte s'admetria que la paraula 'nació' anés a l'articulat o que la Generalitat recaptés tots els impostos suportats pels catalans. S'ha anomenat 'agosarada' una proposta aprovada pels seus propis socis del PSC. Han intervingut polítics, militars, bisbes i jutges per deixar ben clar quins eren els límits a què estaven disposats a arribar. La ruptura hauria estat una bona solució? I desprès, què proposen fer els crítics amb l'acord? Seguim amb l'Estatut del 79, o anem a les armes? Quines armes?
L'espai polític català, a diferència de l'espanyol, ve donat per dues coordenades: a més de dreta i esquerra com a tot arreu, els partits s'identifiquen pel seu major o menor catalanisme. A banda de determinats conceptes que només reductes d'ultradreta com el PP es neguen a reconèixer, el nacionalisme d'uns i altres és sempre matisat. CiU treballa pel catalanisme moderat mentre que ERC, tot i reconèixer (casualment des que governa) que avui dia no es pot aspirar encara a la independència de Catalunya, treballa des d'un catalanisme més radical. CiU s'identifica amb un espai polític més orientat cap a la dreta, sense oblidar el centre. ERC s'identifica clarament i explícita amb l'esquerra.
El que és absurd és la dinàmica dels darrers anys, amb una ERC jugant a ser CiU i una CiU volent ser més independentista que ERC. Així no s'assoleix ampliar l'espai polític del catalanisme, més aviat al contrari, s'entra en una dinàmica caïnita que només fa que afavorir PSOE i PP. Artur Mas ha fet tornar a CiU al seu lloc, el catalanisme moderat amb una imatge centrista de partit de govern. I ERC ha de seguir lluitant per atreure les classes d'esquerra cap al catalanisme (recolzo totalment aquells que afirmen que el pacte ERC-PSOE a la Generalitat va servir per atreure cap a un major catalanisme els socialistes).
La proposta que es va fer des del Parlament de Catalunya passarà a la història com un bon intent, com una pastanaga que ha fet que el ruc avanci uns quants metres. A l'Estatut de 1979 no hi apareixia la paraula 'nació'. El finançament de la Generalitat es subordinava a la LOFCA. Gràcies a la proposta del Parlament, aquells esculls estan ara superats. Malauradament, Espanya no està encara preparada per arribar a l'Estatut maximalista que va sortir del Parlament. Caldrà seguir treballant, i un bon primer pas és que aquells que bramaven per la destrucció del cosmos, ara paeixin la paraula 'nació' i un finançament acordat bilateralment, de la mateixa manera que en el seu moment van païr una cosa anomenada autonomies, contra les que s'havien alçat els seus pares l'any 1936. Poc a poc anem avançant, però és que no tenim altre remei. Estic d'acord que Mas s'ha precipitat per voler sortir a la foto i que podria haver obtingut rèdits més elevats de la seva aposta. Però l'aposta, en sí, no és dolenta. El principi, el concepte de buscar un pacte amb Zapatero que faci callar les veus dissonants del PSOE i deixi en evidència el tremendisme ultradretà, a costa de rebaixar les pretensions inicials del parlament, no m'ha semblat dolent. Com a mínim és millor que obsessionar-se en mantenir uns posicionaments que, malgrat estar-hi tots els catalanistes d'acord, mai de la vida haurien estat aprovats.
En aquest sentit, el mal acord de Mas amb Zapatero pot haver estat, en canvi, un bon pacte. I els catalans en sabem molt, de pactar. No abandonem aquesta virtut encara.
Dit això, vull fer una reflexió: ¿què esperava, la gent que critica Artur Mas per haver assolit aquest acord? ¿Haurien preferit un enrocament (res a veure amb Miquel Roca) d'ERC i CiU en aquella proposta aprovada pel 90% del Parlament de Catalunya, però ja només defensada pel 51% (doncs el PSC i ICV fa temps que se'n desdiuen) a l'espera que un llamp fes caure els dirigents del PSOE del seu cavall?
Durant setmanes hem sentit, de manera reiterada, declaracions d'alts dirigents del PSOE (inclòs el PSC), afirmant que sota cap concepte s'admetria que la paraula 'nació' anés a l'articulat o que la Generalitat recaptés tots els impostos suportats pels catalans. S'ha anomenat 'agosarada' una proposta aprovada pels seus propis socis del PSC. Han intervingut polítics, militars, bisbes i jutges per deixar ben clar quins eren els límits a què estaven disposats a arribar. La ruptura hauria estat una bona solució? I desprès, què proposen fer els crítics amb l'acord? Seguim amb l'Estatut del 79, o anem a les armes? Quines armes?
L'espai polític català, a diferència de l'espanyol, ve donat per dues coordenades: a més de dreta i esquerra com a tot arreu, els partits s'identifiquen pel seu major o menor catalanisme. A banda de determinats conceptes que només reductes d'ultradreta com el PP es neguen a reconèixer, el nacionalisme d'uns i altres és sempre matisat. CiU treballa pel catalanisme moderat mentre que ERC, tot i reconèixer (casualment des que governa) que avui dia no es pot aspirar encara a la independència de Catalunya, treballa des d'un catalanisme més radical. CiU s'identifica amb un espai polític més orientat cap a la dreta, sense oblidar el centre. ERC s'identifica clarament i explícita amb l'esquerra.
El que és absurd és la dinàmica dels darrers anys, amb una ERC jugant a ser CiU i una CiU volent ser més independentista que ERC. Així no s'assoleix ampliar l'espai polític del catalanisme, més aviat al contrari, s'entra en una dinàmica caïnita que només fa que afavorir PSOE i PP. Artur Mas ha fet tornar a CiU al seu lloc, el catalanisme moderat amb una imatge centrista de partit de govern. I ERC ha de seguir lluitant per atreure les classes d'esquerra cap al catalanisme (recolzo totalment aquells que afirmen que el pacte ERC-PSOE a la Generalitat va servir per atreure cap a un major catalanisme els socialistes).
La proposta que es va fer des del Parlament de Catalunya passarà a la història com un bon intent, com una pastanaga que ha fet que el ruc avanci uns quants metres. A l'Estatut de 1979 no hi apareixia la paraula 'nació'. El finançament de la Generalitat es subordinava a la LOFCA. Gràcies a la proposta del Parlament, aquells esculls estan ara superats. Malauradament, Espanya no està encara preparada per arribar a l'Estatut maximalista que va sortir del Parlament. Caldrà seguir treballant, i un bon primer pas és que aquells que bramaven per la destrucció del cosmos, ara paeixin la paraula 'nació' i un finançament acordat bilateralment, de la mateixa manera que en el seu moment van païr una cosa anomenada autonomies, contra les que s'havien alçat els seus pares l'any 1936. Poc a poc anem avançant, però és que no tenim altre remei. Estic d'acord que Mas s'ha precipitat per voler sortir a la foto i que podria haver obtingut rèdits més elevats de la seva aposta. Però l'aposta, en sí, no és dolenta. El principi, el concepte de buscar un pacte amb Zapatero que faci callar les veus dissonants del PSOE i deixi en evidència el tremendisme ultradretà, a costa de rebaixar les pretensions inicials del parlament, no m'ha semblat dolent. Com a mínim és millor que obsessionar-se en mantenir uns posicionaments que, malgrat estar-hi tots els catalanistes d'acord, mai de la vida haurien estat aprovats.
En aquest sentit, el mal acord de Mas amb Zapatero pot haver estat, en canvi, un bon pacte. I els catalans en sabem molt, de pactar. No abandonem aquesta virtut encara.
Aixi es com s'independitzen els paisos. Es construeix una majoria independentista del 50%+1 i es convoca un referendum amb observadors internacionals. Cap pais s'independitza fent pedagogia a l'opresor. Es un insult a la seva inteligencia i si no estan enfadats es perque passant per rucs ens imposen tot el que volen i es foten un fart de riure.
Dius que ERC ha atret els socialistes cap al catalanisme? Pero quin catalanisme? Confirmar un secessionisme linguistic al que ni el PP s'atrevia? Bloquejar l'us del catala a Europa? Bloquejar les seleccions? QUE S'HA ACONSEGUIT? En Pujol, que tampoc es sant de la meva devocio, va fer TV3, la Llei de Normalitzacio Linguistica, els mossos, cessions d'imposts. Ara estem pactant un estatut buit (tot aixo es podia fer amb l'estatut del 79) explicitament a canvi de cadires i ens estem posant corones d'espines.
No deia ZP que acceptaria l'estatut que sortís del parlament de Catalunya?. Dons no ho ha fet. El finançament a primer cop d'ull és una pressa de pel, i dons? Que nassos han pactat?. Així CIU tornarà al poder el pròxim mil·leni.
No és podrà aconseguir un bon Estatut fins que tots aquests personatjes no tinguen que dir-ne l'última. Com no va assolir-se la democràcia fins que Franco no va morir.
A més a més, mentre en Espanya hi haja un partit amb les caracterìstiques del PP, el únic pacte dels possibles és la indepedència. Altra cosa és pedre el temps.
Al final han cedit al xantatge i la pressió dels partits espanyols.
Sols és pot parlar amb aquesta gent; de INDEPEDÈNCIA. Sembla ser que és la única paraula que entenen.
Al final han cedit al xantatge i la pressió dels partits espanyols.
Sols és pot parlar amb aquesta gent; de INDEPEDÈNCIA.
Al final han cedit al xantatge i la pressió dels partits espanyols.
Sols és pot parlar de una cosa amb aquesta gent; de INDEPEDÈNCIA.
Per aquests motius q exposes no calia tota la collonada de l'estatut i de la proposta del parlament si finalment el que surt és "un pacte", jo afegiria de legislatura, és a dir s'ha assolit coses de pactes entre partits com el Majestic mai acords d'etapa constitutiva entre una nació sense estat i un estat.
CiU ha actuat pels seus propis interessos i ha deixat no només el text del parlament de banda sinó també el sentit d'estat (català) que hauria d'haver tingut treballant amb els altres quatre partits. Allò que feia mal a l'estat era precisament això la unitat d'acció, la defensa comuna del text. Ara això ja és història i per mi la credibilitat política de CiU és 0 fins que em mori.
I el que no se li pot demanar a un partit que aspira a l'electorat moderat és que es llenci al buit (i insisteixo, podria haver arribat més lluny, en això critico a Mas). Si la pròpia ERC no ho ha volgut fer quan ha tingut oportunitat...
Ningú desitja més que jo la independència, però malauradament vivim en una societat que no la vol (majoritàriament), i els que la volem no estem disposats a arribar fins al final (majoritàriament). Per tant, cal adaptar-se, i en això estem.
Croat catala. CIU va dir una cosa, i n'ha fet una altre sense guanyar res, -guanyar res Catalunya- ells hauran guanyat diners i influencies.
CIU es la lliga Regionalista d'en Cambó i la prova del cotó és el que diu en Rodriguez Ibarra( los nacionalistas han perdido).
Si tu desitjes l'independencia d'aquesta manera, espero que a la teva parella l'estimis d'una manera més ferma.
Per el de possibilista català, és molt més escaient, amb les bajades de pantalons en nom de la suposada "realitat nacional".
L'autoestima del català( imprescindible per l'independència), no avaçara mai amb gent com en Mas i suposats croats catalans que li riuen les parides.
Collons, si nosaltres no els apretem, com voleu que aquesta colla de mercenaris del càrrec plantin cara al poder!!!!