jaumeciurana |
diumenge, 22 de gener de 2006 | 18:30h
A l'espera de conèixer a fons i exactament l'abast de l'acord , comptat i debatut això de l'Estatut haurà acabat essent un acord qualificat de legislatura. Més competències per aquí, més finançament per allà. Res d'extraordinari, res d'èpic. Bé, extraordinari sí que ho és, perquè sabent com se les gasta el PP i una bona part del PSOE, no deixa de ser extraordinari qualsevol pas que es faci. Però vaja, a la vista del previsible resultat - insisteixo que m'agradaria conèixer el text final - és evident que allò tant horrible de l'encaix de Catalunya a Espanya no queda resolt, i és evident també que un Estatut d'aquestes característiques no pot ser entès com un Estatut d'una generació, en el sentit que sigui un text que haurà de ser vigent vint-i-cinc o trenta anys, a no ser, és clar, que quedi prou obert perquè la interpretació que es pugui fer en un futur no tingui el caire restrictiu al que hem estat acostumats.
Haurem passat del peix al cove a tenir uns quants coves més per posar-hi el peix. El que cal però, és continuar pescant, i em temo que el PSC es conforma amb tenir els coves però renuncïa a sortir a pescar. És més, crec que al PSC sempre li ha agradat més la carn.
Com pors veure, posaran el crit al cel. I?. En cap moment del procès hem tingut la sensació que ERC estava disposada a fer caure Zapatero si no acceptava l'acord del Parlament. És més, fa poques setmanes, en Carod deia que volia reeditar el tripartit. En sentir-ho a Madrid, ja et pots imaginar el que va pensar en Rubalcaba ('oído barra') i en Zapatero ('a bodas me convidas'). ERC ha estat amagada a les faldilles del PSC mentre en Montilla anava ventant per Catalunya Ràdio que el text aprovat pel Parlament era massa ambiciós, que potser havien anat massa enllà i que s'apenedia d'haver-li donar suport. A què juguem?. Posats a haver d'empassar-nos un Estatut rebaixat, millor apuntar-se el tanto. I desenganya't. Tots aquests que treuen foc pels queixals li la tenen jurada a CIU faci el que faci CIU.
jaumeciurana |
dimecres, 25 de gener de 2006 | 11:06h
Malauradament, la unió dels partits catalans es va trencar l'endemà de l'aprovació de l'Estatut quan en Montilla digué que el PSC hi presentaria esmenes. Crec que va ser en aquell moment en el que el PSOE va prendre la mida a ERC.
Per molt que t'hi esforcis, mai,mai, podrás justificar la traïció d'en Mas al poble de Catalunya. Una nació no es ven per una foto i una bossa de patates. Patètic!
jaumeciurana |
dimecres, 25 de gener de 2006 | 11:21h
Em sembla que si llegeixes el post que comentes, veuràs que no justifico res. És més, intento situar aquest acord en el que és, un pas més. Un pas no definitiu ni de bon tros. I prou. Ara bé, lògicament no puc compartir l'acusació de traïció que fas a en Mas. Estic segur que compartiràs amb mi que en Macià no fou un traïdor quan acceptà l'Estatut del 1931 després d'haver proclamat la República Catalana, no ? Sé perfectament que la situació és diferent, però aleshores també hi hagué gent que cridava "Macià, traïdor". I en Macià, probablement íntimament insatisfet - diuen que digué que aquell fou el dia més trist de la seva vida - acceptà l'Estatut en els termes que el govern de la República li plantejava. Si la trobo, un dia d'aquest penjaré al bloc una carta de Macià a Azaña que tinc per casa.
M.Carme Carmona i Cornet| Adreça electrònica |
dimarts, 24 de gener de 2006 | 13:09h
Benvolgut Jaume,
Les respostes de l'estat espanyol, continuades i permanents, a les qüestions diferenciades de la nostra Nació Catalana, són reiterades negatives al dret de tenir identitat pròpia i poder-la exercir. Respecte el finançament està ben vist que el deute pendent, fa anys, ha restat a l'oblit. Qui perd és el poble de Catalunya, ja que els polítics seguiran cobrant de la seva ciutadania, i aquesta continuarà en números vermells. L'ALTA POLÍTICA no sap del poble. On és el discurs del retorn dels diners deutors a Catalunya? On queda la sobirania del nostre Parlament? On queda el dèficit fiscal? On queden les promeses: "no es tocarà ni una coma de l'Estatut que aprovi el Parlament de Catalunya", "defensarem tots junts el text aprovat al Parlament", "no acceptarem rebaixes"...? Avui, un cop més, des del desembre del 2003, ens trobem amb la indigne actitud d'uns partits en què la ciutadania hi va veure l'esperança de recuperar per a Catalunya els seus drets històrics, cobrar els diners robats pel Govern espanyol, i l'inexcusable autofinançament.Primer un 15%, després un 30%, ara un 50%. No cal un nou estatut per això, s'haguès aconseguit igual amb les negociacions establertes fins el desembre del 2003. Dues agències tributàries per enredar més a laciutadania i depenents de l'Estat espanyol. L'articulat sobre Nació ja el teniem. El preàmbul i article 5 és pura comèdia. No ens calen els discursos plens de contradiccions i les teatralitats per veure que la cadira, els sous i els vots per seguir al poder són els únics objectius dels partits. Sense les condicions vitals de sobrevivència i el reconeixement com a Nació, amb tot el què implica el concepte de Nació, no podrem recuperar la nostra dignitat. Molts hi creiem. Molts confiabem en el nivell assolit del nou text, aprovat en representació del poble català, malgrat les seves deficiències. Ara, l'acord pres, és una reforma de l'Estatut de Sau, no aquell que volia ser i servir per 25 anys més. A Catalunya li cal, ja, el redreçament dels errors polítics comesos.
jaumeciurana |
dimecres, 25 de gener de 2006 | 11:24h
Carme,
Coincideixo amb tu que això, com dic, és un acord de legislatura qualificat, més que no pas allò que es cercava d'un nou status nacional per Catalunya.
Jaume t'envie este comentari. En honor de la memòria de ton pare.
1. CATALUNYA ÉS UN ENS POLÍTIC I SOCIAL QUE PERTANY A L'ACTUAL NACIÓ CATALANA, LA QUAL, S'ESTÉN PELS ACTUALS ESTATS ANDORRÀ, ESPANYOL I FRANCÈS. Deixem "italià"....ha hahahaha
2. CATALUNYA MALDARÀ A CONFEDERAR-SE AMB ELS ALTRES ENS HOMÒLEGS DE LA SEUA NACIÓ I DE LA RESTA D'EUROPA PER A LA CONSTRUCCIÓ POLÍTICA D'AQUESTA.
3. DRET DE CIUTADANIA.....ací està el moll de l'os, entre d'altres, el que l'implica realment a les persones...benestar, acollida de la immigració.......etc.
PD: Açò no és un email, és la Bíblia, ha haha...., però de respecte i estima, pel nostre país. Certament és un preàmbul "radical". Sols em resta veure la traça d'Estat que té Madrid. Sempre acabem dins del sarró "d'ELLS". Nercessitem polítics, empresaris, etc de debò.Tal com van les coses no servirà, ni tan sols per sa millorar l'estatutet d'ací baix. Almenys desitjaria que els principatins hàgeu a fer "números", i prendre's seriorsament allò que ton pare i Fuster ens van ensenyar.
jaumeciurana |
dilluns, 23 de gener de 2006 | 22:42h
Josep,
No sé si vares tenir ocasió de conèixer el meu pare, si és així, t'agrairia que em diguessis en quin àmbit vàreu coincidir. En qualsevol cas t'agraeixo el record i que el posis - almenys en aquest comentari - al costat de Joan Fuster.
jaumeciurana |
dilluns, 23 de gener de 2006 | 23:07h
Lluís,
Cal veure com queden totes aquestes coses finalment. En qualsevol cas no crec el que ha fet CIU sigui ni humiliant ni indigne. Pots qualificar-ho de possibilista, que mira més el curt i mig termini que no pas a llarg, podem discutir si els ritmes de la negociació han estat els adeqüats o no, etc,... però si hi ha alguna alternativa més eficient a la via gradualista que, al marge dels ritmes, tots - i quan dic tots vull dir CIU,IC,ERC i ara també el PSC - hem assumit, només cal que es formuli políticament. Al cap i a la fi, recordo que ERC el que deia per justificar el pacye amb el PSC era que no volia una divisió de la societat catalana entre nacionalistes i no nacionalistes...
Per continuar amb la cistella d'impostos calia un Estatut nou? On és el concert? Ja no hem de reclamar que els impostos que paguem són nostres? Hem de continuar amb les "molles del botxins" que ja denunciava en Pere IV a l'Estaut del 79? No som un nació? Fins quan haurem de ser una "nacionalitat"? Aquest és un bon Estatut? Quin seria un "mal Estaut" com els que deia Pujol? Sincerament, no sé que us han donat a vosaltres però al país ens heu tornat a deixar ben venuts.
jaumeciurana |
dilluns, 23 de gener de 2006 | 22:59h
Joan,
Fa uns dies citava Ainaud de Lasarte referint-me a la tensió entre dues febleses o dues resistències en les que es fonamenta la relació Catalunya-Espanya. Amb l'Estatut n'hem tingut una bona mostra. Catalunya fa temps que va optar pel gradualisme i va descartar altres vies, i l'Estatut és un pas més. Com dic en el post - donant-te en part la raó -, aquest no és un Estaut de generació, i per tant caldrà continuar treballant per la plenitud nacional.
Em sembla que et contradius tu mateix. Comences reconeixent que l'acord és un petit pas que no acaba resolent res i acabes dient que el PSC no té voluntat de no sé què. L'acord l'heu signat vosaltres i vosaltres sou els únics responsables del que ha sortit. No culpis el PSC del que pot passar demà o d'aquí a 5 anys. El PSC ha jugat les seves cartes i vosaltres les vostres. Es molt fàcil tirar pilotes fora i culpar un tercer d'un nou error que pagarem tots. La mà executora de l'acord ha estat la de CiU i ho sabem tots.
jaumeciurana |
dilluns, 23 de gener de 2006 | 22:53h
J,
Aquest és un partit que no juguem sols. CIU no pot ser l'única responsable del que ha sortit, ni per bé ni per mal. També juga el PSOE, el PP, els militars, els jutges, el Banc d'Espanya, la COPE, el bisbes, l'ABC, La Razón, El País... o és que ens pensàvem que això era així de fàcil ?
Potser no calia tants mesos de comedia per arribar a on s'ha arribat i el projecte sorgit del Parlament quedara com un document per a nostalgics. Em sembla que el principal punt de l'acord es la desaparicio del tripartit
Com pors veure, posaran el crit al cel. I?. En cap moment del procès hem tingut la sensació que ERC estava disposada a fer caure Zapatero si no acceptava l'acord del Parlament. És més, fa poques setmanes, en Carod deia que volia reeditar el tripartit. En sentir-ho a Madrid, ja et pots imaginar el que va pensar en Rubalcaba ('oído barra') i en Zapatero ('a bodas me convidas'). ERC ha estat amagada a les faldilles del PSC mentre en Montilla anava ventant per Catalunya Ràdio que el text aprovat pel Parlament era massa ambiciós, que potser havien anat massa enllà i que s'apenedia d'haver-li donar suport. A què juguem?. Posats a haver d'empassar-nos un Estatut rebaixat, millor apuntar-se el tanto. I desenganya't. Tots aquests que treuen foc pels queixals li la tenen jurada a CIU faci el que faci CIU.
Malauradament, la unió dels partits catalans es va trencar l'endemà de l'aprovació de l'Estatut quan en Montilla digué que el PSC hi presentaria esmenes. Crec que va ser en aquell moment en el que el PSOE va prendre la mida a ERC.
Jaume Ciurana i Llevadot
Per molt que t'hi esforcis, mai,mai, podrás justificar la traïció d'en Mas al poble de Catalunya. Una nació no es ven per una foto i una bossa de patates. Patètic!
Em sembla que si llegeixes el post que comentes, veuràs que no justifico res. És més, intento situar aquest acord en el que és, un pas més. Un pas no definitiu ni de bon tros. I prou. Ara bé, lògicament no puc compartir l'acusació de traïció que fas a en Mas. Estic segur que compartiràs amb mi que en Macià no fou un traïdor quan acceptà l'Estatut del 1931 després d'haver proclamat la República Catalana, no ? Sé perfectament que la situació és diferent, però aleshores també hi hagué gent que cridava "Macià, traïdor". I en Macià, probablement íntimament insatisfet - diuen que digué que aquell fou el dia més trist de la seva vida - acceptà l'Estatut en els termes que el govern de la República li plantejava. Si la trobo, un dia d'aquest penjaré al bloc una carta de Macià a Azaña que tinc per casa.
Jaume Ciurana i Llevadot
Benvolgut Jaume,
Les respostes de l'estat espanyol, continuades i permanents, a les qüestions diferenciades de la nostra Nació Catalana, són reiterades negatives al dret de tenir identitat pròpia i poder-la exercir. Respecte el finançament està ben vist que el deute pendent, fa anys, ha restat a l'oblit. Qui perd és el poble de Catalunya, ja que els polítics seguiran cobrant de la seva ciutadania, i aquesta continuarà en números vermells. L'ALTA POLÍTICA no sap del poble. On és el discurs del retorn dels diners deutors a Catalunya? On queda la sobirania del nostre Parlament? On queda el dèficit fiscal? On queden les promeses: "no es tocarà ni una coma de l'Estatut que aprovi el Parlament de Catalunya", "defensarem tots junts el text aprovat al Parlament", "no acceptarem rebaixes"...? Avui, un cop més, des del desembre del 2003, ens trobem amb la indigne actitud d'uns partits en què la ciutadania hi va veure l'esperança de recuperar per a Catalunya els seus drets històrics, cobrar els diners robats pel Govern espanyol, i l'inexcusable autofinançament. Primer un 15%, després un 30%, ara un 50%. No cal un nou estatut per això, s'haguès aconseguit igual amb les negociacions establertes fins el desembre del 2003. Dues agències tributàries per enredar més a la ciutadania i depenents de l'Estat espanyol. L'articulat sobre Nació ja el teniem. El preàmbul i article 5 és pura comèdia. No ens calen els discursos plens de contradiccions i les teatralitats per veure que la cadira, els sous i els vots per seguir al poder són els únics objectius dels partits. Sense les condicions vitals de sobrevivència i el reconeixement com a Nació, amb tot el què implica el concepte de Nació, no podrem recuperar la nostra dignitat. Molts hi creiem. Molts confiabem en el nivell assolit del nou text, aprovat en representació del poble català, malgrat les seves deficiències. Ara, l'acord pres, és una reforma de l'Estatut de Sau, no aquell que volia ser i servir per 25 anys més. A Catalunya li cal, ja, el redreçament dels errors polítics comesos.
M.Carme Carmona
Carme,
Coincideixo amb tu que això, com dic, és un acord de legislatura qualificat, més que no pas allò que es cercava d'un nou status nacional per Catalunya.
Jaume Ciurana i Llevadot
Jaume t'envie este comentari. En honor de la memòria de ton pare.
1. CATALUNYA ÉS UN ENS POLÍTIC I SOCIAL QUE PERTANY A L'ACTUAL NACIÓ CATALANA, LA QUAL, S'ESTÉN PELS ACTUALS ESTATS ANDORRÀ, ESPANYOL I FRANCÈS. Deixem "italià"....ha ha ha ha ha
2. CATALUNYA MALDARÀ A CONFEDERAR-SE AMB ELS ALTRES ENS HOMÒLEGS DE LA SEUA NACIÓ I DE LA RESTA D'EUROPA PER A LA CONSTRUCCIÓ POLÍTICA D'AQUESTA.
3. DRET DE CIUTADANIA.....ací està el moll de l'os, entre d'altres, el que l'implica realment a les persones...benestar, acollida de la immigració.......etc.
PD: Açò no és un email, és la Bíblia, ha ha ha...., però de respecte i estima, pel nostre país. Certament és un preàmbul "radical". Sols em resta veure la traça d'Estat que té Madrid. Sempre acabem dins del sarró "d'ELLS". Nercessitem polítics, empresaris, etc de debò.Tal com van les coses no servirà, ni tan sols per sa millorar l'estatutet d'ací baix. Almenys desitjaria que els principatins hàgeu a fer "números", i prendre's seriorsament allò que ton pare i Fuster ens van ensenyar.
Gràcies. Josep Blesa
Josep,
No sé si vares tenir ocasió de conèixer el meu pare, si és així, t'agrairia que em diguessis en quin àmbit vàreu coincidir. En qualsevol cas t'agraeixo el record i que el posis - almenys en aquest comentari - al costat de Joan Fuster.
Jaume Ciurana i Llevadot
NONONONONO.
NACIO DE FORMA VERGONYANT I HUMILIANT
NI AGENCIA TRIBUTARIA PROPIA
NI BILATERALITAT
NI RECAPTAR IMPOSTOS NOMES LA GENERALITAT
NI CLARA REDUCCIÓ DEL ESPOLI FISCAL.
ENS HEU HUMILIAT COM A NACIO. EL COMPORTAMENT TOTALMENT INDIGNE DE CIU.
Lluís,
Cal veure com queden totes aquestes coses finalment. En qualsevol cas no crec el que ha fet CIU sigui ni humiliant ni indigne. Pots qualificar-ho de possibilista, que mira més el curt i mig termini que no pas a llarg, podem discutir si els ritmes de la negociació han estat els adeqüats o no, etc,... però si hi ha alguna alternativa més eficient a la via gradualista que, al marge dels ritmes, tots - i quan dic tots vull dir CIU,IC,ERC i ara també el PSC - hem assumit, només cal que es formuli políticament. Al cap i a la fi, recordo que ERC el que deia per justificar el pacye amb el PSC era que no volia una divisió de la societat catalana entre nacionalistes i no nacionalistes...
Jaume Ciurana i Llevadot
Joan,
Fa uns dies citava Ainaud de Lasarte referint-me a la tensió entre dues febleses o dues resistències en les que es fonamenta la relació Catalunya-Espanya. Amb l'Estatut n'hem tingut una bona mostra. Catalunya fa temps que va optar pel gradualisme i va descartar altres vies, i l'Estatut és un pas més. Com dic en el post - donant-te en part la raó -, aquest no és un Estaut de generació, i per tant caldrà continuar treballant per la plenitud nacional.
Jaume Ciurana i Llevadot
Benvolgut Jaume,
Em sembla que et contradius tu mateix. Comences reconeixent que l'acord és un petit pas que no acaba resolent res i acabes dient que el PSC no té voluntat de no sé què. L'acord l'heu signat vosaltres i vosaltres sou els únics responsables del que ha sortit. No culpis el PSC del que pot passar demà o d'aquí a 5 anys. El PSC ha jugat les seves cartes i vosaltres les vostres. Es molt fàcil tirar pilotes fora i culpar un tercer d'un nou error que pagarem tots. La mà executora de l'acord ha estat la de CiU i ho sabem tots.
J,
Aquest és un partit que no juguem sols. CIU no pot ser l'única responsable del que ha sortit, ni per bé ni per mal. També juga el PSOE, el PP, els militars, els jutges, el Banc d'Espanya, la COPE, el bisbes, l'ABC, La Razón, El País... o és que ens pensàvem que això era així de fàcil ?
Jaume Ciurana i Llevadot
Si queda com un document per a nostàlgics, malament. Ha de quedar com la referència del que vol aconseguir Catalunya en els propers anys.
Jaume Ciurana i Llevadot