A vegades, les petites notícies t'ajuden a entendre la política. L'AVUI d'avui m'ha fet refermar en dues coses: Tant l'Estatut del Principat com la Constitució europea s'aprovaran. La veritat és que no ho dubtava, però notícies com les que diré fan que en tinguis proves.
Ja
vaig predir el dia 1 de setembre de 2005 que l'Estatut s'aprovaria al Parlament
del Principat, i ara torno a tenir la gosadia de fer aquesta predicció -tampoc
és que sigui molt complicat, eh!-.
Aquestes
són les notícies:
Un
article del Marçal Sintes titulat "ERC sortirà al carrer".
I,
una notícia que firma Laia Forès titulada "Estrasburg diu que la UE no
s'ampliarà sense Constitució".
Respecte
a la Constitució europea, també vaig fer un escrit -uns dies després del NO
francès- titulat "I després del NO vindrà el SI?", on afirmava que per arribar
al vot afirmatiu només calia deixar passar una mica de temps. Doncs bé, no n'ha
passat massa i ja ens estan preparant el terreny.
Ara
ja només cal esperar les excuses amb les quals ens bombardejaran -polítics i
mass media-, dia si dia també, per què tinguem clares les dues aprovacions.
Ara
bé, res tornarà a ser igual. Aconseguiran portar a terme els seus objectius,
però aquestes manipulacions a tant llarg termini deixen un rastre que un dia o
altre es deixarà sentir. Tant en un cas com en l'altre, hi ha hagut molt debat,
i de tot plegat alguna cosa en queda.
No
sé, potser sóc optimista de mena, però estem vivint uns temps de molt debat de
grans dimensions, de canvi generacional -de mandataris i electors-, de canvis
en els mitjans de comunicació -diaris digitals, blocs,...-, de guerres
declarades sense pensar massa amb les seves conseqüències, de terrorisme
virtual i global, de retallada constant i exagerada de les llibertats, etc...
Estem
anant enrera per a poder anar endavant.
Marcús
El sistema aquest d'anar aconseguint millores quan la cojuntura política és favorable no crec que sigui massa positiu, el problema és que dins d'Espanya és la única possibilitat que tenim.
De tot aquest període de discusions sobre l'estatut hi veig una cosa bona i una de dolenta. La dolenta és que la gent que estava poc o gens interessada en la política n'ha quedat fins al capdamunt. I la bona és que entre la gent que estem més interessats en política hi ha hagut més debat i intercanvi d'opinions.
Tot i que segurament en general també hi haurà hagut una major conscienciació entre la gent.
El comentari d'anar endarrera per poder anar endavant no sé si interpretar-lo com a una ironia o com a un desig.
Sobre la constitució europea no tinc cap dubte que acabarà sortint endavant, ja sigui "passant olímpicament" de les condicions que van posar o retocant el text i tornant a començar el procés.
Quan la gran majoria de polítics del món estan d'acord en alguna cosa quasibé sempre s'acaben de sortir amb la seva.
Ara bé, sempre que hi estiguin d'acord de veritat i no de cara a la galeria forçats per les circumstàncies (això va pel PSC i l'estatut)
On els interesos de l'anonimat dels poder economic, estàn per sobre de la majoria ciutadana.
On la paradoxa la representa la Gran Bretanya, un país que amb interesos cosmopolites, que defensa la seua identitat nacional i seus valors a ultrança, a l'hora que es vol imposar.
I tots aquets valors plasmar-los amb una constitució europea, no és gens fàcil, sense que esdevinguen en paper mulla o en contra dels propis ciutadans que la conformen.
I tal volta del que és tracta és de compatibilitzar en la constitució europea els valors i la diversitat de les nacions que la componen i dels seus ciutadans.
On els forts interessos dels lobbys economics de les grans coporacions, obtenen prevalència, que pretenen apropiar-se fins i tot, de la capitalització de l'agricultura amb grans empreses.
De vegades tant contrapossats amb temes que preocupen com la sostenibilitat, la sobreexplotació devastadora i el canvi climatic.
Empassar-sen més enllà, pot ser perjudicial i contraproduent pels europeus, a més d'inviable.