Veient crítiques i expressions de sentiments com la que es desprèn d'aquesta carta, no hi ha dubte que tardaré poc a comprar-me el disc Desglaç de Miguel Poveda.[...]
Música que arriba al cor
Vaig anar al concert de Desglaç, de Miguel Poveda, per curiositat -no l'havia sentit mai- i per ajudar.
Em van colpir sobretot les tres primeres peces, de flamenc andalús, i, de tot el concert n'he de dir que -no sé pas com s'ho feia- m'arribava al cor, me'l punyia. A la sortida em vaig comprar el CD, i l'he deixat descansar uns quants dies. Ara que me l'he posat, per sentir-lo calmosament peça a peça, no em puc estar d'escriure aquestes ratlles per felicitar-lo, especialment per la Cançó del bes sense port, de la Maria Mercè Marçal. Des dels primers versos, que em vénen les llàgrimes als ulls i tot d'esgarrifances. Quina meravella.
Jordi Buïl (Barcelona)
El Punt, 6 de gener de 2006
Salut i llibertat!
Marcús
M'agrada la bellesa. I em pensava que ja la coneixia, però és que la bellesa té moltes formes. A vegades té forma d'Empordà quan es pòn el sol, altres de David de Miquel Angel, potser de Txindoki (Gipuzkoa), potser és en Bruce i el seu "secret garden" o bé el teu fill dormint.... Però és una bellesa diferent si, a més, ve acompanyada de l'orgull desacomplexat de formar part d'una societat com la nostra, capaç d'assimilar i mostrar allò assimilat en un altre format. Ni millor ni pitjor, un altre... això no es paga amb calés.
Compra'l. Però prepara't: et costarà respirar i la boca de l'estòmac se't tancarà. El teu cos es paralitzarà i tindràs problemes per evitar que les teves llàgrimes no surtin de la caixa. No caldrà que t'insisteixi per a què ho recomanis a més gent...