Estimada Joana:He llegit al Diari de Balears la mala estona que et feren passar uns policies. Anaven dins del cotxe oficial, per un carrer peatonal de Ciutat, a més velocitat de la que és raonable. Tu, que no havies vist que eren policies, et plantares a meitat carrer, un carrer estret i sense voreres. Fou aleshores quan començà el teu infern. Els parlares en català i acabares en comissaria perquè t'havies deixat la documentació a la faena. Allà et van tancar en una cambra i finalment vas haver d'emprar el castellà. Quan comprovaren la teua identitat et deixaren marxar. El teu cas em recorda el del xic de Xàtiva, qui també anà a comissaria per un afer semblant. I és que parlar en valencià, ja és un delicte.
Sé que de poc serveixen aquestes ratlles, perquè el mal està fet: la angoixa que patires, les llagrimes que redolaren per les teues galtes, la por que sentires allà dins, mai les podràs oblidar. Però m'has de permetre que et felicite per la teua valentia, per haver parlat en català i no girar al castellà, per acabar detinguda en comissaria. Joana, tu eres un exemple, malgrat aquest desgraciat afer. Tu marques el camí que ens durà algun dia a la independència. Perquè tenim la raó, perque som pacífics, perquè tan sols volem viure en llibertat. El teu acte, expressar-te en català, amb naturalitat i sense complexos, és la rebel·lió més clara que com a ciutadans podem portar a la pràctica cada dia, en cada situació, amb tothom.
Joana, eres una dona valenta. No callares el fet, el denunciares ea l'Obra Cultural i Tomeu Martí en aquest article et fa saber que no et deixen sola. Som molts els que confiem en la nova junta directiva de l'Obra i sabem no que ens fallaran. Prest, heu demanat una entrevista amb els cònsols, després de denunciar aquests, la discriminació que pateixen davant la imposició del català, els estrangers que viuen a les Illes.
Joana, gràcies, moltes gràcies: per no haver cedit, per acabar a comissaria, pel teu acte que molts elogiem.
Amic Enric Gil:
M'adheresc a la defensa més noble de la llengua catalana que fas. Na Joana som qualsevol de nosaltres, tu i jo i aquell qui, amb nosaltres diu nostra. Estem en un mateix vaixell i ens volen furtar el dret a la paraula perquè saben que ens defineix d'una manera especial i concisa.
Ahir a Santa Pola, a un amic meu de Monòver que comprava peix --havent arribat les barques de la Mar Catalana que així apareix als llibres de geografia especialitzats-- parlava amablement amb la pescatera en el català de Santa Pola i de Monòver, tan peculiar i que ens fa tan evident la unitat pregona de la llengua catalana.
Un altre client, el qual esperava el seu torn a la cua, començà a bramar en castellano-cervantino dient-li a l'ama de la parada que li parlés en castellà al client perquè érem a Espanya. La cosa, gairebé kafkiana, es complicà quan una turista de Sabadell (no t'enganye gens) intervingué per donar-li la raó al monoverí, el qual tingué que enviar "a pastar fang" aquell maleducat. Els altres de la cua callaven però eren tres catalanoparlants contra ú. Sap com acabà la cosa? Doncs, aquell dient "hablad com queráis, pero sin imposisiones." La barra de l'ase!
Com veuràs sí que som un mateix poble. Uns valencians que defensen els drets d' una mallorquina i una catalana que defensa el dret d'uns valencians. I tots per una mateixa causa. Aquesta unió es fa cada dia més necessària. Feia anys que no patíem uns atacs tan greus i és que la caverna reviscola i els orsos (com diem per aquí avall per diferenciar-los dels ossos) desperten d'una letargia aparent.
Espere que els teus problemes sentimentals literaris i quimèrics estiguen superats. T'assegure que a alguns, ens tenies força preocupats. I és que el país ens necessita a tots!
Des d'Elx