Nota: El titular porta un condicional "Podria ser independent", al qual hauria de seguir "si se celebrés un referèndum de secessió", cosa que és competència de les institucions polítiques, no de l'estat d'opinió social.
Estic preparant un article on exposo moltes dades sobre l'enquesta del CIS del 2001, relacionant-les amb les de l'Institut de Ciències Polítiques i Socials (ICPS), pertanyent a la Universitat Autònoma de Barcelona, que acabo de descobrir avui mateix. Però en podem fer una avançada ;-) :
Estic preparant un article on exposo moltes dades sobre l'enquesta del CIS del 2001, relacionant-les amb les de l'Institut de Ciències Polítiques i Socials (ICPS), pertanyent a la Universitat Autònoma de Barcelona, que acabo de descobrir avui mateix. Però en podem fer una avançada ;-) :
| Secessió | A favor (%) | En contra (%) | N.S. (%) | N.C. (%) |
| ICPS 1996 | 29 | 56 | 11 | 4 |
| ICPS 1998 | 32 | 55 | 10 | 3 |
| ICPS 1999 | 32 | 55 | 10 | 3 |
| ICPS 2000 | 32 | 53 | 13 | 3 |
| ICPS 2001 | 33 | 55 | 11 | 1 |
| CIS 2001 | 35.9 | 48.1 | 13.3 | 2.8 |
| ICPS 2002 | 34 | 52 | 12 | 1 |
| ICPS 2003 | 43 | 43 | 12 | 1 |
| ICPS 2004 | 39 | 44 | 13 | 3 |
En 8 anys el suport a la secessió de Catalunya d'Espanya ha guanyat 10 punts, el rebuig ha perdut 12 punts, els indecisos han crescut 2 punts i els que no contesten han baixat un punt.
Així doncs, veiem que l'any 2004 la diferència entre els ciutadans de Catalunya a favor de la independència de Catalunya i els que estan en contra, és mínima: 5 punts. El 2003 havia empat. En tot cas, els indecisos (13%) superen àmpliament la diferència actual. El molts casos el total no suma 100, sinó 99 o 101, perquè sembla ser que a l'ICPS no saben arrodonir a l'hora de presentar dades...
Així doncs, veiem que l'any 2004 la diferència entre els ciutadans de Catalunya a favor de la independència de Catalunya i els que estan en contra, és mínima: 5 punts. El 2003 havia empat. En tot cas, els indecisos (13%) superen àmpliament la diferència actual. El molts casos el total no suma 100, sinó 99 o 101, perquè sembla ser que a l'ICPS no saben arrodonir a l'hora de presentar dades...
Si mirem la tendència general, assumint que els indecisos i els "No contesta" es mantenen constants (13% i 3% respectivament), a grans trets tenim un 1% de guany anual a favor de la secessió de Catalunya per part de la ciutadania catalana, i una pèrdua de l'1% anual en els que s'hi oposen.
Si assumim que els indecisos no voten o mantenen la proporció a favor/en contra, en 2,5-2,8 anys s'igualarien els percentatges (N.C. no votarien). Si assumim que els indecisos voten tots en contra de la secessió de Catalunya, caldrien 9 anys per igualar els percentatges (N.C. no votarien).
Per tal d'obtenir la independència a un referèndum celebrat demà mateix caldria que d'aquest 13% d'indecisos (N.C. no votarien), 9 punts anessin a les tesis secessionistes, i 4 punts a les tesis unionistes. És a dir, caldria que un 69% del vot indecís anés a la banda a favor, i un 31% del vot a la banda en contra.
Gent, això està més a prop del que sembla...
Resta de dades de l'estudi del CIS:
La societat catalana de l'any 2001 davant la independència de Catalunya. Dades del CIS espanyol
Una proclamació d'Independència des del mateix Parlament de Catalunya o des d'una Assemblea Constituent no necessita per a res a cap autoritat de l'anterior règim establert ni naturalment el seu permís. Pot necessitar, això sí, algun suport internacional. Per altra banda tot és molt difícil però no és impossible!
Catalunya et necessita: Vine i uneix-te, actua ! www.catalunyaaccio.org Visiteu la web i el bloc de mes vilaweb núm 4389, bloc dels destacaments de Vilada i Berga (Berguedà)
Aquestes dades són molt esperançadores, però algú ha pensat en aquests veïns que tenim? Si el 2014 se celebra un referèndum, la gent vota per la independència i tenim un govern amb dos parells de collons capaç de fer el que la gent ha votat, com creieu que s'ho agafarà Espanya? Hi ha molt d'animal, ja ho estem comprovant aquests dies amb el boicot que ens tenen declarat pel sol fet de voler més autonomia i dir qui i què som. Jo no dubto que són capaços d'enviar-nos els legionaris amb cabra inclosa, i llavors tenim les de perdre.
I els francesos? Des de 1659 saben que 1/5 part de Catalunya la tenen ells, i que en cas que les altres 4/5 parts aconsegueixin alliberar-se, la seva part s'animarà i el catalanisme començarà a créixer. Conseqüentment, tampoc acceptaran la nostra decisió.
Clar, algú pot pensar que hi ha la Unió Europea i la ONU per posar pau. No ens enganyem, en conflictes d'aquesta mena tothom sap que no foten brot. En 30 anys no han resolt el problema del Sàhara Occidental, i ja en porten 50 amb Palestina, per posar dos exemples. I resulta que quan s'hi fiquen, com als Balcans, ho rebenten tot a base de bombes.
Perdoneu-me el pessimisme, però és el que tenim. Sí, és factible que Catalunya expressi la seva voluntat de separar-se, però cal pensar en què passarà després, les conseqüències. Jo aquesta part la veig fotuda tal com funciona el món avui dia. Abans cal canviar les coses, o podem acabar molt pitjor de com estàvem.
soc una noia de 16 anys de sabadell que estic estudiant molt sobre catalunya a casa per gust i a les biblioteques i aquestes coses.
m'encantaria...poder expressar el que sento pero no es tant com politica del que vull expressarme sino de tota aquella gent que trobo que son repugnants perque mira jo tinc el meu punt de vista les meves ideologies el meu pais i el meu idioma i no crec que cualsevol español d'aquests que cada dia en trobem 100 per el carrer ens hagin de venir a nosaltres, a catalunya dientnos parides sobre la seva ideologia i si es ideologia perque al parlar el castellano ja es pensen que son españols i mira a mi mes suficientment i molt igual tot aixo pero el que em fot rabia joder es que em vingn a mi una catalana pura i dura a dirme que si catalunya no es un pais que si catalunya es españa...em donen ganes de fotreli un cop de puny a la boca i callarlus ja a tots plegats.
se que no aconsegeixo res pero mira jo accepto que dic que soc catalana pura i dura i penso i segurament no ho soc, es que realment no ho sóc perque el meu pare es andalus i la meva mare catalana i els meus bisavis segur que algun d'ells era del mes enlla pero una persona crec jo, es catalana si s'hi sent i jo m'hi sento que vols que t'hi digi per lo tant per el meu gust soc catalana i els españols mira...jo mai m'he fotut amb l'españa aquesta i mes vastant igual pero si jo no em fotu am el seu pais nose perque coñ ells s'han de fotre amb el nostre perque inclus tinc enemics que m'he creat jo soleta per aquests temes pero mira catalunya per a mi es el meu pais i mes que aixo i el catala la meva llengua i admiteixo sentinto molt que parlo el catala varies vegades cada dia pero es que ara ja procuro parlar el catala a tothom pero tinc amics de tots els paisos i ciutats llunyans i propers i els hi parlo com em poden entendre la cosa mes maca que eh fet fins ara es ensenyarli en el seu temps a una ex-parella meva de puerto rico a parlar el catala, a entendrel i a escriurel mes o menys i a llegirlo !
mencanta !
bueno gent ens veiem !!
Els que ho troben fotut, els diuen que no és possible, els que preveuen que no ens en sortirem, són tots aquells que ja fa 300 anys que estan frenant al poble català. No ens ajuden.
això de valencians ho dic de riure. però és cert que hi ha més catalans. els qui viuen exiliats. d'aquests pel cap baix un 99 per cent són independentistes. per força! només cal veure que els enemics no ens voldrien ni existents! com respondre a aqueix afany d'eliminació...? esdevenint encara més catalònics!
Perdoneu, però a mi aquest comentari em sembla més que possibilista; reformista. Qui cregui que aconseguirem la independència seguint les normes que els mateixos poderosos que ens oprimeixen han creat, és estúpid. Les llibertats s'aconsegueixen lluitant, no parlant o esperant, i sinó escolteu l'Ovidi. Evidentment que hi ha molta gent que desitja la independència a casa nostra; però quants d'aquests estan disposats a jugar-s'hi el físic per aconseguir-la? Els mateixos de sempre, els qui estem al carrer, els qui després se'ns titlla de violents i terroristes. Realment creieu que arribarà aquest referèndum? No compreneu que l'única cosa que s'interposa entre un català i la seva llibertat, és un altre català; els catalans possibilistes i reformistes, corruptes i venuts, aquells que estan en el poder i que sempre posaran pals a les rodes i ens faran quedar a nosaltres com els fanàtics i esvalotadors, simplement per reclamar els nostres drets honestament i sense eufemismes.
Au! Si us voleu esperar 9 anys a que la independència arribi per si sola, allà vosaltres. Però si mai arriba el moment no haurà estat pas gràcies a vosaltres.
Evidentment, sense lluitar mai assolirem la independència. No ens la regalaran, encara que siguem majoria els que ho volem.
Només si és una gran majoria i encara si és molt activa al carrer, durant mesos ininterrompudament, com a l'Alemanya Oriental, com a Sèrbia, com a Ucraina. En tal cas, la comunitat internacional es posaria al costat de Catalunya.
Però no tenim la pràctica de sortir al carrer, no hem fet l'aprenentatge se la mobilització popular, tal com era en els paisos comunistes. Quan arribi el moment, trairan al poble els que ara no van a les manifestacions.
Molt interessants, aquestes dades. Tanmateix, les conclusions no es poden treure només dels extrems. Per exemple, si només hi hagués dades fins a l'any 2003, el paràgraf en negreta fóra ben diferent. Cal tenir en compte les pujades i davallades, també, com de lineal és el moviment, quant de soroll hi ha. L'SPSS calcula bondats d'ajust, intervals de confiança i aquestes coses que no surten gaire a la premsa. Fora mandra!
Mentre llegia aquestes dades, he fet la suma mentalment, i no m'ho podia creure: 2014! Si, com mostra la tendència, en el pitjor dels casos arribem al 2014 empatats, la data farà la resta. Si una xifra rodona però insubstancial, com el 2000, va moure tanta gent, què no farà el 2014? Ja hi ha campanyes sobre el tema, però crec que s'hauran d'intensificar: 11-9-2014, ni un dia més!
Una data de calendari no és suficient ni decisiu per assolir la independència. Pensar en el 2014 i no fer-hi res, és una estupidesa, car arribarà el dia i estarem com ara. I els opressors, sí que hi faran alguna cosa per a fer-nos quedar a casa amb por de sortir al carrer.
Si no es comencen ara mateix algunes accions programades per aquest fi, i que arribin, pas a pas, fins a la independència, no és d'esperar que ens la regalin. Demaneu el document MET
Sembla ser que tenim l'univers de costat, que diria en Coelho!. No hi havia caigut. Tanmateix, la majoria sociològica es podria aconseguir abans d'aquesta data. Una altra cosa és que la classe política catalana sigui capaç de donar sortida democràtica a l'oponió de la ciutadania...