Observo amb respecte la il.lusió que genera el nou moviment independentista que lidera Joan Carretero.
L'independentisme polític necessita urgentment tenir algun èxit i no pot acumular frustració rera frustració.
Males llengües ja m'havien avisat que l' únic objectiu de la IPL, que va rebre la negativa de la Mesa del Parlament, era precisament posar en evidència tan a ERC com a CiU.
Objectiu acomplert, doncs.
La negativa dels partits " tradicionals" a comprometre's a celebrar un referèndum d'auto-determinació a la tardor de 2011, ha donat ales i ha anat com anell al dit al nou partit polític de Joan Carretero.
Però, Reagrupament.cat genera també moltes preguntes que només el temps i la propia voluntat de tirar el projecte endavant aniran responent.
Jo, ja ho aviso, em declaro carreteroescèptic. Però, ep. Que ningó se m'enfadi!
El que és una obvietat és que l'aparició en el mercat polític d'una nova marca independentista, afeblirà sens dubte les marques ja existents i que per tant, l'independentisme organitzat políticament apareixerà a les properes eleccions més dividit, més fragmentat i amb menys capacitat política real.
Durant mesos i mesos he opinat des d'aquest modest bloc en contra de l'estratègia tripartita d'ERC.
He criticat obertament els posicionaments i les justificacions constants del tripartit per part de Carod, Ridao o Puigcercós.
He escrit moltes vegades que l'independentisme polític a mans dels actuals dirigents d'ERC i llurs estratègies suposava un nul avenç pel nostre auto-govern, una enganyifa de jutjat de guàrdia i un error històric d'aquells que fan història -valgui la redundància-.
L'aparició de Reagrupament.cat, en part, em dóna la raó.
Però no per tenir raó em sento gaire satisfet.
Tinc la mala sensació que Reagrupament.cat suposa per a l'ERC de Carod i Puigcercós el que Carod i Puigcercós va suposar per a Colom i Rahola. Uns ,és cert , han sortit guanyadors de les lluites internes a can ERC, i els altres en el seu moment en van sortir perdedors, però el paral.lelisme entre el Partit per la Independència (PI) que Rahola i Colom van crear un cop foragitats de la direcció d'ERC amb el neixement ara de Reagrupament.cat de Carretero és evident. Ambdues formacions comparteixen els mateixos orígens. Tots dos partits neixen d'escicions dins d'ERC. No sé si això augura un futur gaire esperençador.
Els dos partits neixen amb la consigna clara de ser partits únicament independentistes. El seu objectiu bàsic, el més important, la seva raó de ser, és la independència. Ok.
Cal que ens preguntem aleshores si un partit polític que neix amb aquest únic objectiu pot esperar un dia a ser majoritari al nostre Parlament.
Tinc la sensació que quan hom és un partit minoritari i és oposició , pot tenir un objectiu polític molt més pur i nítid. A mesura que el partit s'engreixa o prèn responsabilitats de govern, , l'objectiu pur i nítid es pot perdre fàcilment de vista a causa de les estratègies, dels pactes, dels posicionaments davant dels temes d'actualitat...
Que ho preguntin sinó a Carod o a Saura.
Té alguna cosa a veure el Carod del 2003 amb el Carod del 2009?
Té alguna cosa a veure el Saura del 2003 amb el Saura del 2009?
En aquest sentit, la meva pregunta cap a Reagrupament.cat i per a Joan Carretero és òbvia.
De què serviran els 5,10, 15 o 18 diputats que Reagupament.cat portarà al Parlament a les properes eleccions?
Serviran per fer Montilla President?
Serviran per a fer Mas President?
Serviran per prioritzar no sé quines polítiques socials?
Serviran per fer grans pactes nacionals en matèria d'infraerstructutres, immigració o ensenyament?
Votaran en blanc totes les propostes de llei i resolucions?
Serviran per obra de govern?
Serviran per fer obra d'oposició?
Deixeran buits els seus escons?
Ja m'enteneu.
ERC ha tingut sempre l'independència com a primer objectiu.
Escoltant ara el Carretero que il.lusiona, jo veig el Carod del 2003.
A Carod la política del dia a dia, els pactes, les estratègies, la interlocució amb els agents socials, econòmics i culturals del país l'han fet canviar. Potser fins i tot li han fet perdre l'objectiu inicial.
No és que li hagi mancat un objectiu terminal pur i nítid. Li ha faltat al meu entendre un pla estratègic encertat al servei d'aquest objectiu.
Carretero ens planteja de nou el mateix objectiu final.Ok.
Però Reagupament.cat no ens diu res -de moment- de les seves estratègies.
Malament doncs no?
No és per tant un "Déjà vu"?
Quan parles de que l'aparició de Reagrupament dividirà i afablirà les marques independentistes ja existents, ¿et refereixes a Convergència i ERC o no? Sou o no sou? Voleu o no voleu?
Benvolgut Jordi;
Gràcies pel teu comentari i per la teva pregunta.
Mira. A CDC hi ha molta gent independentista que creu que és precisament a través d'un partit majoritari, transversal i amb vocació de govern que Catalunya podrà anar caminant cap a l'estació final del nostre trajecte que no és altra que la consecució d'un Estat propi dins de la unió europea.
Però sabem que la societat catalana és complexa i àmplia. A CDC sabem que si ens proclamem un partit clarament independentista, molts dels nostres votants i/o militants aniran cap al PP i/o cap el PSC.
Perdrem tota opció de ser un partit majoritari,central i de govern i per tant, perdrem tota opció d'incidir en la consecució de noves fites com la de més autogovern.
El que ha passat ha Esukadi amb el PNB és simptomàtic en aquest sentit.
Artur Mas, és cert, no proclamarà mai la independència unilateral de Catalunya encara que CiU obtingui 69 diputats. Això és rigurosament cert.
Però també és rigurosament cert que Artur Mas, des d'una majoria parlamentària sòlida i ferma pot iniciar sense cap mena de dubte el procés cap a la celebració d'un referèndum per a l'autodeterminació. Per tal que això sigui possible, cal tenir el govern, cal teixir complicitats,calen contactes internacionals, cal no fer passos en fals, cal no perdre vots en la bugada, cal tenir els mitjans de comunicació conscienciats, cal donar respostes intel.ligents a allò que diran els que no voldran el referèndum (PSC i PP), etc. etc.
I Artur Mas, a diferència de Jordi Pujol, ha dit públicament que arribat el dia del referèndum per a l'autodeterminació ell i CDC defensarem el SI.
He respost a la teva pregunta?
Els nostres polítics en general tenen la tendència una vegada escarxofats i relaxats al govern a no voler soroll, a gaudir de l'oasi i les engrunes que els castellans ens escupen a la cara.
Si CiU torna al govern, amb tot el que suposa, el control de conselleries, consells comarcals, directors generals, assessors i tota classe de saltimbanquis relaxarà el seu discurs, ho ha fet tothom.
El problema company Albert no és de partits, és eldisseny del sistema.
i la Mare de Déu també va tenir un fill verge de l'Esperit Sant i a Madrid teniu el Duran que d'independentista en té tant com jo de xinès,
A patar fang tots els polítics.