Alfonso Rus és, en la finalitat política, com Alfonso Guerra però més bocamoll. Infinitament més bocamoll. I infinitament menys intel·ligent, val a dir-ho. De fet, Guerra és un home llegit, il·lustrat que diríem. Alfonso Rus, en canvi si no li llegiren les indicacions dels prospectes seria capaç de prendre's els supositoris entre el pa i les píndoles per via rectal. Tots dos tenen, però, trets comuns, dèries compartides. Tot i que un siga espanyolíssim de Sevilla i l'altre espanyolíssim de Játiva.
En una cosa coincideixen tots dos: menyspreen profundament la llengua i la cultura del País Valencià: la nostra literatura, el nostre teatre, la nostra música... La diferència rau en la manera com executen políticament i expressen públicament aquesta animadversió.
Guerra, en tant que personatge més intel·ligent, és més sibil·lí, li interessa més que «se consiga el efecto sin que se note el cuidado». En el seu temps d'esplendor i poder polític va donar "instruccions" a la militància valenciana del seu partit perquè no donara suport a la cultura en català. El nostre teatre i la nostra música van gairebé desaparèixer de les programacions culturals dels ajuntaments valencians governats pel PSOE (això de FestAlberic no és nou ni patrimoni del PP). Malgrat això, durant molt de temps hi ha hagut qui ha considerat el PSOE valencià "amic" de la nostra producció cultural. I, és clar, amb amics com aquests els enemics que han vingut després només han hagut que continuar les ratlles fetes.
Alfonso Rus es diferencia de Guerra perquè vol fet notar que "mana", li agrada fer-se el poderós. Encara que sovint caiga en la comèdia esperpèntica de tints mafiosos. Així, al líder pepero li agrada amenaçar, assenyalar públicament els rebels que li planten cara, siguen professors que diuen "aleshores" i "gairebé" o qualsevol que mostre públicament el seu desacord amb la manera com malbarata els nostres diners l'alcalde de Xàtiva i president de la Diputació de València. Li han criticat que s'haja gastat centenars de milers d'euros de l'erari públic en els contractes de Madonna i d'Elton John, entre d'altres. També li han retret que per la programació del festival Nits al Castell de Xàtiva no haja passat cap artista del País Valencià, si més no dels que canten en català. Tampoc de Xàtiva, li diguen Raimon, Feliu Ventura o Pep Botifarra. Comptant-hi que el director del Festival, "amiguito del alma" de l'alcalde Xàtiva, cobra 18.000 euros de l'ala pública per contractar les quatre actuacions. I Alfonso Rus, a qui no li agraden gens les crítiques tot i el càrrec públic que ocupa, s'ha afanyat a amenaçar als artistes que el critiquen no els contractarà (Ah!, però pensava contractar-ne algun?).
Alfonso Guerra, ja dic que infinitament més intel·ligent que Alfonso Rus -de bon tros!-, mai no hauria fet pública una amenaça com aquesta. Públicament, dic, no l'hauria feta. Ja sabem que, portes endins del partit, ja va llançar el cèlebre anatema: «El que se mueva no sale en la foto». I ell ha sabut fer que no es note "el cuidado" i que s'aconseguisca "el efecto". Així, Alfonso Guerra passa per ser un "demócrata progressista español" -no em fotràs, tort, que per un ull t'hi veus!-, i Alfonso Rus, amb aqueixos aires de xulo-barana mafioset, no passa de ser considerat com un dictadoret cagat per mitja galta, curtet i bocamoll.
Tanmateix, l'odi de tots dos i la conseqüència d'aquest odi compartit ha estat i és la mateixa: amb un els nostres artistes van desparèixer de les programacions culturals, i amb l'altre no hi seran mai. Dues cares, doncs, de la mateixa moneda espanyola.
paualabajos |
dissabte, 4 de juliol de 2009 | 13:58h
A Torrent, en el ple municipal passat, se'ls va fer la mateixa pregunta "per què cap artista dels contractats per al cartell de festes canta en valencià?" i "per què heu tancat l'aixeta dels diners per al festival de cantautors que estava funcionant molt bé de públic i ja anava per la tercera edició?". La resposta de l'alcaldessa, més sibil·lina que Rus, va ser que si tots els grups polítics estaven d'acord, destinarien una partida pressupostària extraordinària per al festival de cantautors, però el que de veritat li doldria seria utilitzar diners destinats a ajudes socials en temps de crisi a un concert, que no és cap prioritat. Ho diu la mateixa que ha contractat a La Pantoja, El Canto del Loco i la Oreja de Van Gogh per més de 300.000 euros. Hi ha qui no coneix la vergonya...
Si Felip V i Alfonso Rus representen la devastació de l’espai viscut, l’aniquilació de la memòria col•lectiva, ací volem recuperar la història viscuda, la història quotidiana de Xàtiva a través del testimoni viu dels socarrats i socarrades que estimen la ciutat.
La Cuca Salamanduca és un espai per recuperar i compartir cultura popular, sobretot la literatura oral de Xàtiva i la seua redor. Hi trobareu rondalles, acudits, relaixos, sussoïts, endevinalles, embarbussaments...
Blog del cantant més famós del carrer Hostals, Portal de sant Miquel, Illeta de sant Miquel, sant Ramon, la Mercè, Sant Jaume, Argenteria, Na Pinyola, Pouets, sant Roc, Font Trencada, Febra, la plaça la Bassa, de l'Espanyoleto i més enllà, molt i molt més enllà
