UN PARADIS PER A UN SOL HOME
Néixer és un paisatge
equívoc, una realitat trastocada en la qual cadascun de nosaltres som éssers
nous, identitats singulars, recentment obertes a la llum d'un paisatge
pretesament nostre.
Néixer és traslladar-se d'un cubículum carnal a un altre construït per altres éssers que perllonguen l'hospitalitat de l'entorn amb els seus dissenys i les seves mans.
Paisatge i naixement.
L'arquitectura dóna fe de la nova vida.
Busca trobar espais
on solament hi ha llocs, enclavaments on sembla trobar-se únicament un punt de
partida.
Construïm, ens construïxen.
Edifiquem límits artificials en interactuació amb els quals la naturalesa se'ns imposa, dolçament, des del mateix centre de la terra i el planeta.
Edifiquem límits.
Temem inconscientment
l'aïllament, el buit, de les formes, del temps i de l'espai.
Edifiquem murs, parets divisòries.
Establim fronteres, ribes provisionals que aïllen per a unir-nos a altres entitats. Després d'elles, pretenent assolir un eco del ventre matern on la vida se'ns va gestar vibrant, busquem l'agrupació, el costat a costat.
Edifiquem conjunts per a ser conjunt amb uns altres, intersecció de vides sense extraviar la singularitat i l'anonimat controlat.
Edifiquem.
Alcem parets i murs per a ser unió amb uns altres
i aïllar-nos, simultàniament. Trobar-nos, ser també solitud i
conèixer-nos.
Si voleu continuar llegint, cliqueu "Vull llegir la resta..."
La contradicció pren cos i sentit, es dimensiona amb vectors dinàmics, temporals ...
Avui busquem un cubículum senzill.
Perseguim la senzillesa en formes i estructures.
Edifiquem límits, fronteres, murs que contenen i atemperen vehemències.
Aquesta nit, algú somia amb un refugi minúscul que aculli els seus interrogants i les seves certeses.
Algú persegueix idear un cubículum on l'hospitalitat sigui el límit contigu.
Persegueix estendre's, en el silenci íntim que ens regala la solitud, com a entitat en la immensitat contradictòria de nou metres quadrats.
Algú, en aquest moment, un somiador, s'esforça a dissenyar un paradís on cap un sol home, on la seva immensitat implícita s'estén en el recolliment de la insuficiència, de l'espai reduït que persegueix engrandir-nos.
Algú, en aquest moment traça un paradís, ho retoca, ho amida, ho somia
Un paradís per a un únic ésser humà.
Bon diumenge GarciandBlesa!