Iran i Espanya són dos estats molt allunyats però que tenen molts punts en comú: són un estat multinacional en el qual una cultura s'imposa per sobre les altres, són hereus d'un passat imperial que sols perdura en els llibres d'història, han resistit agressions exteriors fet que ha donat un caràcter bèl·lic a la societat i en un moment donat de la seva història una aliança entre militars i clergues va imposar la seva visió del món, per força, a la resta de la societat, i com que aquesta no ha sabut desempallegar-se'n per la dura repressió, bona part de la societat ha acceptat passivament les consignes nacionalistes i religioses del règim. Segueix...
Potser algú es pot indignar que compari l'Iran i Espanya, ara no parlo de drets humans sinó de qualitat democràtica dels dos estats, que no em sembla tan distant. En els dos hi ha barreres per a presentar-se a les eleccions, en un Consell dels Guardians de la Revolució i a l'altra el Ministeri de l'Interior i el Tribunal Constitucional posen barreres a la presentació de partits polítics, també des de l'administració es tanquen o segresten publicacions periòdiques, recordem "El Jueves"? i a les darreres eleccions hi ha sospites fermes de tupinada, amb la diferència que a l'Iran la gent surt al carrer tot i el perill que et pelin i en canvi a l'Estat Espanyol el menfotisme és superior a l'exigència democràtica. Massa vegades ens pensem que perquè som a Europa i som més aviat blanquets de pell els altres són uns bàrbars i que estan per civilitzar, potser una mica d'humilitat no ens aniria malament.
No crec que siguin comparables per enlloc, les tensions d'Iran no es poden despatxar amb un simplista "reformistes" bons i progovernamentals reaccionaris. Crec que cal entendre quins sectors socials hi ha en pugna i anar una mica de compte si un no vol ser utilitzat o quedar com a frívol.
Crec que cal estudiar una mica d'història i ser una poc crític amb allò que constantment ens aboquen els mass media .
puigdencama |
dilluns, 6 de juliol de 2009 | 10:16h
Em sembla molt bé que discrepis però dona'm les teves raons per corregir els meus errors, si no a mi enm em pot continuar semblant que el que dic és pefectament correcte.
Bàsicament el meu argument és aquest: els kurds de l'Iran no responen al mateix patró que el contenciós que manté Catalunya amb l'estat espanyol, ho dic perquè comentes la plurinacionalitat de l'estat iranià. El reformistes no plantegen cap canvi en aquest sentit tampoc. De la mateixa manera, els reformistes com la xica que surt a la foto tampoc volen trencar amb un règim de clergues/militars, de la mateixa manera que el règim de l'Aràbia Saudita, que pel que sembla és la mar de "prooccidental", són molt més rigurosos en els costums que a qualsevol altre pais musulmà. Curiosament d'això no se'n parla enlloc, els mitjans no s'escandalitzen per les barbaritats dels països "legals" com ara Egipte i l'Aràbia.
L'oposició al règim està conformada sobretot pel bassar de la capital que no veuen amb bons ulls la política econòmica de l'actual govern, i per sectors que voldrien fer-se amb el control del petroli. Tampoc he vist que se'n parli pels grans mitjans, que ho redueixen tot plegat a un joc molt esquemàtic.
Segur que allò que dic es pot esmenar trenta mil cops, però si vols veure opinions heterodoxes a la mateixa xarxa pots llegir el bloc de Xavier Diez: http://blocs.mesvilaweb.cat/xavierdiez .
puigdencama |
dilluns, 6 de juliol de 2009 | 12:58h
Estic d'acord amb el que diu el Xavier Diez en un 95%, només em balla el que diu sobre la política "redistributiva" del règim, hauria de ser-hi per a donar-ho per bo o per dolent. De fet el que diem segurament és força complementari. En cap cas entro en el joc maniqueu que fan els mitjans espanyols sobre l'Iran, és precisament el que critico, la majoria d'iranians no en tenen culpa de tenir el règim que tenen, volent escapar del colonialisme occidental i de l'intervencionisme soviètic van caure en un entremig igual de lleig. l'Iran com tots els països de la zona sempre han estat immersos en el "gran joc" d'interessos de potències, la pressió anglosaxona des del sud i est i la russa des del nord, com dius la revolució islàmica va ser una manera de desempallegar-se del Sha que regalava el petroli als aliats occidentals i alhora d'allunyar els comunistes del petroli que ara quedava en mans iranianes, que no del tot el poble iranià, i això a costa d'un règim que feia saltar enrera una de les societats més avançades de tot l'orient mitjà. Precisament la meva crítica era cap als que descriuen a l'Iran com un país de bàrbars quan no veuen la biga a l'ull propi.
Crec que cal estudiar una mica d'història i ser una poc crític amb allò que constantment ens aboquen els mass media .
Disculpa el to, no pretenc ser agre.
L'oposició al règim està conformada sobretot pel bassar de la capital que no veuen amb bons ulls la política econòmica de l'actual govern, i per sectors que voldrien fer-se amb el control del petroli. Tampoc he vist que se'n parli pels grans mitjans, que ho redueixen tot plegat a un joc molt esquemàtic.
Segur que allò que dic es pot esmenar trenta mil cops, però si vols veure opinions heterodoxes a la mateixa xarxa pots llegir el bloc de Xavier Diez: http://blocs.mesvilaweb.cat/xavierdiez .
En cap cas entro en el joc maniqueu que fan els mitjans espanyols sobre l'Iran, és precisament el que critico, la majoria d'iranians no en tenen culpa de tenir el règim que tenen, volent escapar del colonialisme occidental i de l'intervencionisme soviètic van caure en un entremig igual de lleig. l'Iran com tots els països de la zona sempre han estat immersos en el "gran joc" d'interessos de potències, la pressió anglosaxona des del sud i est i la russa des del nord, com dius la revolució islàmica va ser una manera de desempallegar-se del Sha que regalava el petroli als aliats occidentals i alhora d'allunyar els comunistes del petroli que ara quedava en mans iranianes, que no del tot el poble iranià, i això a costa d'un règim que feia saltar enrera una de les societats més avançades de tot l'orient mitjà.
Precisament la meva crítica era cap als que descriuen a l'Iran com un país de bàrbars quan no veuen la biga a l'ull propi.