Temàtica: Mitjans de Comunicació?
Des de l'aparició del nou AVUI, em trobo
en un dilema existencial (bé, no serà tant).
Em
sento desconcertat. Normalment, compro El Punt com qui conviu amb la seva dona.
Ric (o somric) amb en Sísif i en Jap, disfruto com un camell amb els articles
de Miquel Pairolí -que gran que ets Miquel!-, de tant en tant en Miquel
Strubell em pica l'ullet des del País Basc -que gran, i alhora complex, que és
aquest país! -, en Partal sembla que em conegui, diu coses que penso però de vegades
no sé com dir, les cartes dels lectors són obertes de mires -com a mi m'agrada
que siguis-, el mapa del temps té les corbes d'una dona feta i refeta, sense
complexes, madura i amb orgull, com ha de ser (PPCC), el cap de setmana, per si
no n'he tingut prou, em regala amb la seva "Presència" un immens somriure
tranquil i ple de contingut i, per si fos poc, és detallista, i em parla
tranquil·lament de les coses que passen prop de casa (Terrassa, Vallès
occidental).
Però, de vegades li faig el salt. Ho faig
sense voler, però ho faig. Me'n vaig amb una amant que tinc, anomenada AVUI.
L'AVUI, m'aporta un món acolorit, amb regals inclosos, comentaristes de
reconegut prestigi, em diu coses que de vegades la meva dona no sap -no té
temps per a tot!- i m'ho diu pel mateix preu. Però, quan tinc l'AVUI entre les
mans, penso en la meva dona, i el mal que li puc estar fent, tot per una simple
relliscada, fruit de voler-ho acaparar tot. L'amant em dóna més teca, em dóna
sexe pur i dur -i, últimament ha millorat-, però no em dóna amor, l'amor de la
dona que estimo i a la que no vull fer-li el salt. Potser, només potser, els
dimecres seguiré fent-li el salt, ja que l'amant aquell dia em dóna un bon
grapat de "Cultura" suplementària. Però, la dona és la dona, seguiré al costat
de El Punt.
PS1: S'entén, no en tinc cap dubte, és una
exageració volguda. Però, en deixo constància per si he pogut ferir
sensibilitats en algun moment, lluny de la meva voluntat.
PS2: Els pseudocosmopolites universalistes, es poden abstenir de recomanar-me que llegeixi aquells altres diaris fets a Catalunya amb mentalitat espanyola. Malauradament m'hi veig obligat i ja ho faig. Això si, intento llegir-los als bars, biblioteques, d'amics, de la familia, etc... per tal de no donar ni un euro a la premsa tergiversadora d'aquesta nostra realitat.
Salut i llibertat!
Marcús
D'una banda la dona, com un mateix, té alguns defectes i d'altra l'amant té la pega que els diumenges convida un lil.liputenc. :)
La PS2 la subscric totalment
"tergiversadora
d'aquesta nostra realitat" Algun dia hauries d'explicar quina entens per "aquesta nostra realitat".
Salut i llibertat!
Cr.
No és tant el què entenc per aquesta expressió, perque "aquesta nostra realitat" és molt variada.
Senzillament vull fer esment als poders -mediàtics, en aquest cas (diga'n Periódico, Vanguardia...)- que tenen com a centre de la seva visió del què ens envolta la capital del país veí (i quan dic "país veí" no ho dic negativament, ho dic objectivament, ni més ni menys). I, això què comporta? Doncs, un oblit -volgut i malaltís- del què ens envolta, del què ens és propi, del què no tenim perque ignorar (de la mateixa manera que d'altres no ignoren el què els és propi). Penso en grups de música, en premis literaris, en events musicals (exemple: Acampada Jove, Senglar Rock,...) que mouen milers de persones, penso en escriptors "catalanoescrivents" (m'ho acabo d'inventar), penso, penso, penso en tot això i molt més. Fets que passen desaparcebuts per aquests mitjans, trepitjats per notícies que, si no fos perque ens les matxaquen dia si dia també, no ens serien pròpies. Però, aconsegueixen aquest estatus perque ens les fan menjar amb patates, volguem o no. I, el més trist és que ho fem des d'aquí, nosaltres mateixos. Hi ha qui en diu "autoodi", i no seré jo qui ho negui.
Salut i llibertat!
Marcús
Índex Marcús
No m'agrada gens aquest concepte. No crec que sigui encertat, ni que reflexi la realitat, i el què és més important; NO és gens positiu pel nostre país. Com podeu dir (i "fer còrrer") que el nostre país té autoodi ?? No veieu que esteu donant ales als qui ens volen mal? Hem de ser positius individualment i com a poble, i mai especular amb imaginades carències o intuïdes mancançes. Prou de tirar-nos pedres sobre el nostre teulat. No autoodi ni punyetes ! Visca Catalunya !
Jo crec que és un terme molt encertat per definir algunes persones.
No veig que en cap moment nigú digui que el país té auto-odi, sinó que algunes persones en tenen.
Veure com a alguns se'ls cau la baba davant d'alguns personatges espanyols mentre no fan ni cas a d'altres catalans que han fet el mateix o més, només perquè els mitjans espanyols els encimbellen per ser espanyols demostra aquest auto-odi.
Per posar algun exemple recent, ja podem veure anuncis i informacions a totes les televisions espanyoles sobre el campió del món júnior de rallies, el càntabre Dani Sordo, mentre no van fer ni cas al català Dani Solà, també campió del món junior fa dos anys.
També vaig llegir fa poc que els "Pastora" havien venut una mica més de 50.000 còpies del seu disc, molt poques més que "Els Pets".
Doncs en Buenafuente va convidar els Pastora 3 vegades al seu programa de TV3 i només 1 a "Els Pets" que a sobre van haver d'aguantar les burles d'un personatge tarat de la seva colla.
D'això en dic odi a tot allò català, i per tant si vé d'un català: auto-odi.
Això no és tirar-se pedres al propi teulat, sinó tenir clar on és cadascú.
Continuo pensant el mateix. Esteu fent condició del què és particular.
Aquest vostre concepte d'autoodi el feu servir com a Jocker quan us trobeu en un carreró sense sortida. En canvi dius que només el referiu a persones concretes, però el cert és que apareix sovint i amb una leugeresa que em sorprèn, com a raó última de moltes coses. Si només va referit a persones concretes per què apareix tant ? No estareu donant massa importància a 2 o 3 gats ? Compte amb aquests arguments de llop amb pell de xai: eviteu que conceptes així s'extenguin i estareu treballant per Catalunya.
No esteu tirant pedres sobre el nostre teulat, quan quelcom negatiu d'alguna persona (suposem-ho així) és generalitzat i aplicat com a raó o condició idiosincràtica o històrica dels nostre poble ? Això no us recorda a les tècniques del PP ? No fem demagògia (com a mínim d'allò que ens perjudica) !
Recordeu l'amic Van Gaal: siempre positivo ! (ara no us poseu amb mi per haver fet servir la llengua castellana, eh?) és broma companys!
Enlloc d'aquest post he vist que es digui que Catalunya com a país tingui autoodi. A tot arreu he llegit (i escrit) que es tracta de persones individuals, NO de tot el País.
"Carreró sense sortida" és no adonar-se que hi ha catalans plens d'autoodi que treballen contra allò català, com si això fos "Alícia al país de les meravelles".
Dius que "Si només va referit a persones concretes per què apareix tant ?"
Doncs perquè algunes d'aquestes persones tenen alguna o força influència sobre la societat. Per tant és positiu que entre tots els desenmascarem i deixar clar on és tothom.
Cal ser positius i optimistes i treballar construint, però també cal estar alerta i denunciar els que treballen en contra. El contrari és ser innocent.
PS = Post Scriptum.
Abans posava PD = Post Data. Però em sembla que és més correcte PS.
Salut i llibertat!
Marcús
Índex Marcús