Ara que el futbol ens està ajudant a tots a superar la rutina –des de que tothom està tan pendent al Barça dia i nit, uns quants hem retrobat l'afició pel cinema. Cada cop que hi ha partit, una pel·lícula ben bonica (o sanguinària) ens espera davant la gran pantala. I al sortir... la incògnita es desvetlla; si la gent ha embogit, tremolem. Si es respira calma; ens preparem per les males cares–, i després de que Bogarde ens deixés esmaperduts (sí!), l'apunt futbolístic musical d'avui es diu Samitier. I no, no parlem del jugador (i entrenador) de futbol. Parlem de música. D'aquest tipus música que tan ens agrada escoltar*. La veritat és que són molt-moderns, però farem una excepció poc-moderna per desvetllar-ne quatre apunts... De què va això de Samitier? Com sona? Una (altra) banda de pop indie en català?[*aquest tipus de música que tan ens agrada escoltar; es refereix a cançons d'aquelles que et toquen en el lloc adequat per tenir ganes de sentir, ressentir, descobrir i redescobrir. Estrany, no?]
Es tracta del darrer projecte de l'Adrià González (sí, aquest nom us sona, i la seva veu encara més... té un to koala, ho sentiu?). La banda es va tancar uns dies del mes passat als estudis Infusiones Musicales d'El Masnou per enregistrar uns quants temes i encetar un projecte carregat de forces.
Per ara han penjat 5 temes (bons, bons, bons, bons, bons) al SeuSpace, protagonitzats per copilots suïcides, mestres que juguen de porters-davanters, mirades que semblen perfectes, ombres fogoses i gent que es troba contra les cordes. Són cançons que parlen; i parlar sembla fàcil, però fer-ho ben fet no ho és, i només alguns ho aconsegueixen.
Un pop - indie (etiqueta odiosa per excelència i alhora excelsa en bastantes ocasions) d'aquell que entra amb molta facilitat per no sortir de dins del cap... Res, que afegiu Samitier a la vostra llista de MySpace preferits, estigueu al cas, escolteu, re-escolteu, i després podeu dir allò de... jo ja els coneixia! (a algú dir això li provoca un grau de felicitat sublim... a d'altres els puja l'ego... i a la resta, simplement, els agraden els descobriments)
Per ara han penjat 5 temes (bons, bons, bons, bons, bons) al SeuSpace, protagonitzats per copilots suïcides, mestres que juguen de porters-davanters, mirades que semblen perfectes, ombres fogoses i gent que es troba contra les cordes. Són cançons que parlen; i parlar sembla fàcil, però fer-ho ben fet no ho és, i només alguns ho aconsegueixen.
Un pop - indie (etiqueta odiosa per excelència i alhora excelsa en bastantes ocasions) d'aquell que entra amb molta facilitat per no sortir de dins del cap... Res, que afegiu Samitier a la vostra llista de MySpace preferits, estigueu al cas, escolteu, re-escolteu, i després podeu dir allò de... jo ja els coneixia! (a algú dir això li provoca un grau de felicitat sublim... a d'altres els puja l'ego... i a la resta, simplement, els agraden els descobriments)
