Per casa voltaven discs d'una o dues cançons per cara, i es van deixar d'utilitzar. Després van arribar els LPs, en teníem molts i eren una meravella, però amb l'arribada dels discs compactes també els vem arraconar, fins i tot el tocadiscs va quedar-se apartat, esperant ser omplert de pols, fent-nos companyia fins que un dia vem fer la gràcia d'intentar fer-lo sonar i ja va ser impossible. Encara ens resistíem a llençar-lo, però tot arriba i quan faltava espai físic per a d'altres coses "més importants o útils" també va anar a parar a la deixalleria.
La col·lecció de discs compctes va anar creixent, i també feia goig. Però, la història es repeteix. Primer van començar a entrar a casa alguns discs pirates, però jo seguia anant a l'FNAC i sempre en sortia amb un parell de CDs. Però, quan deu fer que no em compro un CD ara? Mmmm, algun haurà caigut a les meves mans, per pura nostàlgia o perque no hi havia forma de trobar-lo per altres vies. Amb tot, ja deu fer un parell d'anys que aquest costum de comprar discs el vaig deixar enrera...
I, ara? Ara, faig el què diuen que no s'ha de fer, i fins i tot faig alguna cosa legal, com escoltar música a través de l'streaming -cada vegada més a través d'aquesta via-. I és que els temps canvien, tot i que alguns s'aferrin a intentar aturar un temps aquests canvis (SGAE?).
Però, tot plegat em serveix per fer una reflexió: Per què encara es fan discs? Per què ens entestem a fer obres d'unes deu cançons? Potser això ja no té sentit. Potser seria interessant publicar obres d'una cançó o de 75 cançons alhora, depenent del què es vulgui explicar i de com es vulgui fer. Per què no publicar les cançons individualment a mesura que es vagin creant, si una no té res a veure amb la següent? Per què no avisar al fan a través de l'RSS del cantant de torn i permetre baixar-nos la cançó de torn a l'instant? Els directes tenen molta sortida, per tant, potser podem ometre la por a la falta de negoci en aquest món de la música.
Si abans es feien discs de dues o quatre cançons i van desaparèixer. Si després es va passar a fer-ne de deu o quinze, per què no fem ara una obra de temes individuals sense seguir pensant amb mentalitat de Disc Compcte?
La col·lecció de discs compctes va anar creixent, i també feia goig. Però, la història es repeteix. Primer van començar a entrar a casa alguns discs pirates, però jo seguia anant a l'FNAC i sempre en sortia amb un parell de CDs. Però, quan deu fer que no em compro un CD ara? Mmmm, algun haurà caigut a les meves mans, per pura nostàlgia o perque no hi havia forma de trobar-lo per altres vies. Amb tot, ja deu fer un parell d'anys que aquest costum de comprar discs el vaig deixar enrera...
I, ara? Ara, faig el què diuen que no s'ha de fer, i fins i tot faig alguna cosa legal, com escoltar música a través de l'streaming -cada vegada més a través d'aquesta via-. I és que els temps canvien, tot i que alguns s'aferrin a intentar aturar un temps aquests canvis (SGAE?).
Però, tot plegat em serveix per fer una reflexió: Per què encara es fan discs? Per què ens entestem a fer obres d'unes deu cançons? Potser això ja no té sentit. Potser seria interessant publicar obres d'una cançó o de 75 cançons alhora, depenent del què es vulgui explicar i de com es vulgui fer. Per què no publicar les cançons individualment a mesura que es vagin creant, si una no té res a veure amb la següent? Per què no avisar al fan a través de l'RSS del cantant de torn i permetre baixar-nos la cançó de torn a l'instant? Els directes tenen molta sortida, per tant, potser podem ometre la por a la falta de negoci en aquest món de la música.
Si abans es feien discs de dues o quatre cançons i van desaparèixer. Si després es va passar a fer-ne de deu o quinze, per què no fem ara una obra de temes individuals sense seguir pensant amb mentalitat de Disc Compcte?
