Temàtica: Política.
Aquest vespre he anat a l'acte públic que ha fet ERC al Palau de Congressos de Barcelona que, sota el títol "nou Estatut i Finançament just. Per la Catalunya social", ha reunit a tots els consellers republicans més la flor i nata d'aquest partit, com a punt de partida d'un seguit de més de 300 actes per tot Catalunya que duran a terme per tal d'explicar el seu punt de vist del nou Estatut, la defensa que del text actual en fan i els beneficis que -diuen- ens aportarà. [...]
Aquest vespre he anat a l'acte públic que ha fet ERC al Palau de Congressos de Barcelona que, sota el títol "nou Estatut i Finançament just. Per la Catalunya social", ha reunit a tots els consellers republicans més la flor i nata d'aquest partit, com a punt de partida d'un seguit de més de 300 actes per tot Catalunya que duran a terme per tal d'explicar el seu punt de vist del nou Estatut, la defensa que del text actual en fan i els beneficis que -diuen- ens aportarà. [...]
Ara ja feia algun temps que no anava a algun acte d'aquests -sigui del
partit que sigui-. Aquesta n'és la crònica (digues-li com vulguis,
que jo de periodista no en sóc).
Només arribar m'he trobat sobre cadascun dels seients una postal que, dirigida al President del Govern espanyol, vol servir de campanya a favor del nou Estatut. Rera un fons vermell socialista, amb la cara de Zapatero, la següent frase: "aceptaré el Estatuto que apruebe el Parlamento de Catalunya". I, al darrera, una petita explicació de l'origen d'aquesta promesa, tot demanant el seu compliment al President dels espanyols.
L'ambient, la gent que allà hi he trobat, era intergeneracional, una mica de tot. Però, si als 80's ERC estava envoltada de gent gran i, a principis dels 90's ple de gent jove, ara el què he trobat és un gruix important en la franja de 30 a 50 anys.
El decorat republicà ja fa temps que ha deixat de ser un reflex de les reivindicacions sobiranistes de temps passats. Avui, no podia ser més auster. Però, alhora molt significatiu de la direcció que ha pres el partit independentista. Sobre unes construccions minimalistes de ferrro -que volien aparentar grues de construcció- tres o quatre cartells amb el lema abans esmentat, les sigles d'ERC i la direcció de la pàgina web del partit-. Això, i un mini oratori, era l'escenari de l'acte. Dues conclusions en trec: Volen demostrar austeritat econòmica i volen que quedi clar que estem en un procés de contrucció (nacional) que només ha fet que començar.
L'acte estava previst que comencés a les 19:30h, tot i que la publicitat deia que s'arribés a les 19:00h pel bé del seu funcionament. Ha començat a les 20:00h, després de passar alguns moments de neguiteig pel públic espectant que, a base de palmes andaluses (no serà tant, però en algun moment ho ha semblat) demanaven a crits que comencés. La raó del retard l'ha donat en Carod: "Hem arribat tard perque en Puigcercós i jo hem anat a dinar amb en ZP i en Montilla a la Moncloa".
Pels amants dels còmputs de les multituds, dir que a l'acte hi han assistit unes 900 persones, per tant l'han clavat, ja que l'aforament del local era d'unes 900 persones segons he comptat (52 columnes per 17 files, més o menys). [Semblo del col·lectiu Contrastant!].
En quan als mitjans de comunicació presents: he vist càmeres de TV3 i TVE, a part d'algun altre que no he pogut reconèixer -potser televisions locals-. A part, hi havia dues rangleres reservades per la premsa -escrita, radiofònica, etc...- que no he pogut identificar.
Cares conegudes: La primera que he vist entrar (a les 19:30h) ha estat la consellera d'Educació Marta Cid (ha entrat per la porta principal, com les persones "normals" (sic!)). A part, he pogut veure per les primeres files a: David Minoves (expresident de les JERC, i actual "alguncàrrecdelaGene"), Joan Puig (diputat al Congrés de Diputats de Madrid -i conegut per les seves dots bucejadores per Ses Illes-), Josep Niubó (Secretari general de l'Esport), Enric Marin (Secretari General de Comunicació), Xavier Vendrell (no és Vendrell del PP!), etc...
A les 20:00 h, amb mitja hora de retard, ha començat l'acte. L'ha presentat la portaveu del partit Marina Llansana. Només dir que portava una camisa de fil blanca i un texans -molt auster com tot l'acte-. Té una oratòria que ratlla la perfecció -pel to de veu i per la seguretat que desprèn- i té un físic femení envejable. Per mi -i no ho dic únicament per la part visual- ha estat la millor oradora de la vesprada. És com a les pel·lícules, quan un personatge secundari prèn protagonisme per sobre dels actors principals. Però bé, no deixa de ser un simple detall. Aquí n'hi ha més.
A les 20:05h han entrat en Carod, en Puigcercós, en Portabella i en Benach, seguits de tots els actuals (per poc temps, algun/s) consellers de la Generalitat de Catalunya -amb la música de fons típica dels mítings d'ERC (creada per Pep Sala (ex-Sau))-.
Marina Llansana ha anat presentant, un per un, els oradors, prèviament a cada parlament, tot desglossant les parts més interessants dels continguts que s'han exposat aquesta vesprada. La portaveu del partit ha anat desglosant, punt per punt, els temes més importants de l'acte. I, això ho dic, perque el contingut de les seves paraules ha estat, en molts casos, de més interès que l'exposat pels propis protagonistes.
L'ordre d'aparició dels oradors ha estat aquest: Jordi Portabella (Tinent d'Alcalde de Barcelona), Carles Solà (conseller d'Universitats, Recerca i Societat de la Informació), Anna Simó (consellera de Benestar i Familia), Josep Huguet (conseller de Comerç, Turisme i Consum), Marta Cid (Consellera d'Educació), Joan Carretero (conseller de Governació i Administracions Públiques), Josep Bargalló (conseller Primer), Ernest Benach (President del Parlament del Principat), Joan Puigcercós (secretari general d'Esquerra Republicana de Catalunya) i, finalment, Josep-Lluís Carod-Rovira (president d'ERC).
Concretament, de les oracions de cadascun d'ells, dir el següent:
1) La majoria han llegit el que portaven escrit (Solà, Simó i Cid, sobretot);
2) Alguns tenien millor oratòria -to de veu i claredat- de la que em pensava (Simó, Huguet, Cid i Carretero);
3) Gairebé cap ha entrat a valorar la feina feta (a excepció, tot sigui dit, del conseller d'Universitats -potser perque està a la llista negra d'en Pasqual?!), que ha valorat la feina feta en els temes del domini .CAT (ha reconegut el paper de la societat civil en aquest tema, i això està bé) i la permanència de la Llicenciatura de Filologia catalana, a part de fer esment al fet de ser el conseller representatiu de la part valenciana de la nació);
4) Marta Cid ha posat un bon exemple de com saltar-se la Constitució espanyola sense necessitat de modificar-la, quan ha parlat de la supressió del servei militar obligatori (art. 30 de la CE) ara fa una desena d'anys (com a conseqüència del pacte PP-CIU);
5) He trobat desencertada la participació del President del Parlament -Ernest Benach- ja que ostenta un càrrec institucional d'altíssim nivell que representa a tots els partits de l'arc parlamentari;
6) El conseller Primer ha parlat clar i amb gran serenitat -ha millorat molt, que no se'l deixin perdre!-, i ha llançat un missatge positiu, optimista i esperançador: ha parlat d'un nou catalanisme optimista i no derrotista -hi estic d'acord-. A més de justificar el Pacte del Tinell i de no ser massa crític amb Madrid;
7) El secretari general del partit -l'home fort de les bases d'aquest- ha posat el sentit de l'humor en les seves paraules, cosa que ha ajudat a trencar el gel de l'auditori, no massa entussiasmat com és típic en mítings d'èpoques electorals. Ha explicat, molt per sobra -a causa de la poca durada de les intervencions- la situació a Madrid respecte al Principat, amb un to de veu fort, i un missatge clar i contundent -dels que donen seguretat-;
8) I, per últim, ha aparegut l'estrella més esperada de la nit, Josep-Lluís Carod-Rovira. Després d'explicar els motius del retard -l'entrevista a la Moncloa- ha desglossat un petit discurs, tipus míting electoral, on ha volgut deixar clar que a Madrid (ERC) "va a per totes" en la defensa dels interessos catalans. Ha dit una cosa que a mi em sembla de trascendental importància: ha parlat que Madrid té "por" i per això actuen amb aquesta virulència! Jo també crec que aquesta és una de els causes més importants del tema que ens afecta i ens afectarà els pròxims temps. Ha justificat el Pacte del Tinell i ha volgut deixar constància que si hi ha nou Estatut és gràcies a la decissió del seu partit de pactar el Govern tripartit i deixar CIU a l'oposició (tot i haver guanyat les eleccions) -amb això també hi estic d'acord, ja que amb un altre panorama no existiria nou Estatut-. Ha volgut deixar molt clara una cosa: "fins el proper 2 de novembre, la prioritat és l'Estatut, únicament l'Estatut"-. I, ha reiterat la seva crida d'aquests últims dies als anomenats intel·lectuals d'esquerres espanyols perque defensin els canvis que podrien estar-se produïnt a causa de l'aprovació del nou Estatut. I, ha acabat amb aquesta frase: "si ens diuen espanyols, per que ens tracten com a estrangers? O tots moros o tots cristians", amb l'afegitó de "iguals drets i iguals deures per a tothom".
Cap referència a la crisi provocada per les intencions de Maragall de canviar la composició del Govern. I, no s'ha fet balanç de la feina feta -no s'ha concretat- en els departaments ostentats pel partit republicà.
En termes generals, el "benestar" ha estat el fil conductor del discurs catalanista d'Esquerra Republicana de Catalunya. La paraula "independència" no s'ha pronunciat, com a màxim s'ha donat per entesa -no com abans que era a l'ordre del dia!-. I, s'ha volgut donar un missatge d'esperança, en contraposició amb la denominada "Catalunya del derrotisme".
Per cert, en cap moment -o quasi en cap moment- s'ha esmentat la paraula "Catalunya". En tot moment s'ha utilitzat l'expressió "Nació catalana" (jo utilitzaria els termes "Principat" i "Països Catalans").
I, per acabar, dir que l'acte públic s'ha dut amb força agilitat, tot i la gran quantitat d'oradors (uns 5 minuts per persona) i no ha estat el típic míting amb música, espectacles i cridòria (encara recordo el míting central d'ERC del 2003 a Barcelona on un còmic parodiava en Maragall com a bebedor compulsiu -per no dir una altra paraula-. Com canvien les coses quan tastes el poder!). I, no hi havia cares conegudes -com sí devia passar en la conferència que va fer Carod a l'Auditori, on va presentar les bases del nou discurs institucional d'ERC, més federalista i menys independentista, amb l'objectiu de llimar l'àmbit electoral ocupat per la delegació catalana del Partido Socialista Obrero Español.
Salut i llibertat!
Marcús
Només arribar m'he trobat sobre cadascun dels seients una postal que, dirigida al President del Govern espanyol, vol servir de campanya a favor del nou Estatut. Rera un fons vermell socialista, amb la cara de Zapatero, la següent frase: "aceptaré el Estatuto que apruebe el Parlamento de Catalunya". I, al darrera, una petita explicació de l'origen d'aquesta promesa, tot demanant el seu compliment al President dels espanyols.
L'ambient, la gent que allà hi he trobat, era intergeneracional, una mica de tot. Però, si als 80's ERC estava envoltada de gent gran i, a principis dels 90's ple de gent jove, ara el què he trobat és un gruix important en la franja de 30 a 50 anys.
El decorat republicà ja fa temps que ha deixat de ser un reflex de les reivindicacions sobiranistes de temps passats. Avui, no podia ser més auster. Però, alhora molt significatiu de la direcció que ha pres el partit independentista. Sobre unes construccions minimalistes de ferrro -que volien aparentar grues de construcció- tres o quatre cartells amb el lema abans esmentat, les sigles d'ERC i la direcció de la pàgina web del partit-. Això, i un mini oratori, era l'escenari de l'acte. Dues conclusions en trec: Volen demostrar austeritat econòmica i volen que quedi clar que estem en un procés de contrucció (nacional) que només ha fet que començar.
L'acte estava previst que comencés a les 19:30h, tot i que la publicitat deia que s'arribés a les 19:00h pel bé del seu funcionament. Ha començat a les 20:00h, després de passar alguns moments de neguiteig pel públic espectant que, a base de palmes andaluses (no serà tant, però en algun moment ho ha semblat) demanaven a crits que comencés. La raó del retard l'ha donat en Carod: "Hem arribat tard perque en Puigcercós i jo hem anat a dinar amb en ZP i en Montilla a la Moncloa".
Pels amants dels còmputs de les multituds, dir que a l'acte hi han assistit unes 900 persones, per tant l'han clavat, ja que l'aforament del local era d'unes 900 persones segons he comptat (52 columnes per 17 files, més o menys). [Semblo del col·lectiu Contrastant!].
En quan als mitjans de comunicació presents: he vist càmeres de TV3 i TVE, a part d'algun altre que no he pogut reconèixer -potser televisions locals-. A part, hi havia dues rangleres reservades per la premsa -escrita, radiofònica, etc...- que no he pogut identificar.
Cares conegudes: La primera que he vist entrar (a les 19:30h) ha estat la consellera d'Educació Marta Cid (ha entrat per la porta principal, com les persones "normals" (sic!)). A part, he pogut veure per les primeres files a: David Minoves (expresident de les JERC, i actual "alguncàrrecdelaGene"), Joan Puig (diputat al Congrés de Diputats de Madrid -i conegut per les seves dots bucejadores per Ses Illes-), Josep Niubó (Secretari general de l'Esport), Enric Marin (Secretari General de Comunicació), Xavier Vendrell (no és Vendrell del PP!), etc...
A les 20:00 h, amb mitja hora de retard, ha començat l'acte. L'ha presentat la portaveu del partit Marina Llansana. Només dir que portava una camisa de fil blanca i un texans -molt auster com tot l'acte-. Té una oratòria que ratlla la perfecció -pel to de veu i per la seguretat que desprèn- i té un físic femení envejable. Per mi -i no ho dic únicament per la part visual- ha estat la millor oradora de la vesprada. És com a les pel·lícules, quan un personatge secundari prèn protagonisme per sobre dels actors principals. Però bé, no deixa de ser un simple detall. Aquí n'hi ha més.
A les 20:05h han entrat en Carod, en Puigcercós, en Portabella i en Benach, seguits de tots els actuals (per poc temps, algun/s) consellers de la Generalitat de Catalunya -amb la música de fons típica dels mítings d'ERC (creada per Pep Sala (ex-Sau))-.
Marina Llansana ha anat presentant, un per un, els oradors, prèviament a cada parlament, tot desglossant les parts més interessants dels continguts que s'han exposat aquesta vesprada. La portaveu del partit ha anat desglosant, punt per punt, els temes més importants de l'acte. I, això ho dic, perque el contingut de les seves paraules ha estat, en molts casos, de més interès que l'exposat pels propis protagonistes.
L'ordre d'aparició dels oradors ha estat aquest: Jordi Portabella (Tinent d'Alcalde de Barcelona), Carles Solà (conseller d'Universitats, Recerca i Societat de la Informació), Anna Simó (consellera de Benestar i Familia), Josep Huguet (conseller de Comerç, Turisme i Consum), Marta Cid (Consellera d'Educació), Joan Carretero (conseller de Governació i Administracions Públiques), Josep Bargalló (conseller Primer), Ernest Benach (President del Parlament del Principat), Joan Puigcercós (secretari general d'Esquerra Republicana de Catalunya) i, finalment, Josep-Lluís Carod-Rovira (president d'ERC).
Concretament, de les oracions de cadascun d'ells, dir el següent:
1) La majoria han llegit el que portaven escrit (Solà, Simó i Cid, sobretot);
2) Alguns tenien millor oratòria -to de veu i claredat- de la que em pensava (Simó, Huguet, Cid i Carretero);
3) Gairebé cap ha entrat a valorar la feina feta (a excepció, tot sigui dit, del conseller d'Universitats -potser perque està a la llista negra d'en Pasqual?!), que ha valorat la feina feta en els temes del domini .CAT (ha reconegut el paper de la societat civil en aquest tema, i això està bé) i la permanència de la Llicenciatura de Filologia catalana, a part de fer esment al fet de ser el conseller representatiu de la part valenciana de la nació);
4) Marta Cid ha posat un bon exemple de com saltar-se la Constitució espanyola sense necessitat de modificar-la, quan ha parlat de la supressió del servei militar obligatori (art. 30 de la CE) ara fa una desena d'anys (com a conseqüència del pacte PP-CIU);
5) He trobat desencertada la participació del President del Parlament -Ernest Benach- ja que ostenta un càrrec institucional d'altíssim nivell que representa a tots els partits de l'arc parlamentari;
6) El conseller Primer ha parlat clar i amb gran serenitat -ha millorat molt, que no se'l deixin perdre!-, i ha llançat un missatge positiu, optimista i esperançador: ha parlat d'un nou catalanisme optimista i no derrotista -hi estic d'acord-. A més de justificar el Pacte del Tinell i de no ser massa crític amb Madrid;
7) El secretari general del partit -l'home fort de les bases d'aquest- ha posat el sentit de l'humor en les seves paraules, cosa que ha ajudat a trencar el gel de l'auditori, no massa entussiasmat com és típic en mítings d'èpoques electorals. Ha explicat, molt per sobra -a causa de la poca durada de les intervencions- la situació a Madrid respecte al Principat, amb un to de veu fort, i un missatge clar i contundent -dels que donen seguretat-;
8) I, per últim, ha aparegut l'estrella més esperada de la nit, Josep-Lluís Carod-Rovira. Després d'explicar els motius del retard -l'entrevista a la Moncloa- ha desglossat un petit discurs, tipus míting electoral, on ha volgut deixar clar que a Madrid (ERC) "va a per totes" en la defensa dels interessos catalans. Ha dit una cosa que a mi em sembla de trascendental importància: ha parlat que Madrid té "por" i per això actuen amb aquesta virulència! Jo també crec que aquesta és una de els causes més importants del tema que ens afecta i ens afectarà els pròxims temps. Ha justificat el Pacte del Tinell i ha volgut deixar constància que si hi ha nou Estatut és gràcies a la decissió del seu partit de pactar el Govern tripartit i deixar CIU a l'oposició (tot i haver guanyat les eleccions) -amb això també hi estic d'acord, ja que amb un altre panorama no existiria nou Estatut-. Ha volgut deixar molt clara una cosa: "fins el proper 2 de novembre, la prioritat és l'Estatut, únicament l'Estatut"-. I, ha reiterat la seva crida d'aquests últims dies als anomenats intel·lectuals d'esquerres espanyols perque defensin els canvis que podrien estar-se produïnt a causa de l'aprovació del nou Estatut. I, ha acabat amb aquesta frase: "si ens diuen espanyols, per que ens tracten com a estrangers? O tots moros o tots cristians", amb l'afegitó de "iguals drets i iguals deures per a tothom".
Cap referència a la crisi provocada per les intencions de Maragall de canviar la composició del Govern. I, no s'ha fet balanç de la feina feta -no s'ha concretat- en els departaments ostentats pel partit republicà.
En termes generals, el "benestar" ha estat el fil conductor del discurs catalanista d'Esquerra Republicana de Catalunya. La paraula "independència" no s'ha pronunciat, com a màxim s'ha donat per entesa -no com abans que era a l'ordre del dia!-. I, s'ha volgut donar un missatge d'esperança, en contraposició amb la denominada "Catalunya del derrotisme".
Per cert, en cap moment -o quasi en cap moment- s'ha esmentat la paraula "Catalunya". En tot moment s'ha utilitzat l'expressió "Nació catalana" (jo utilitzaria els termes "Principat" i "Països Catalans").
I, per acabar, dir que l'acte públic s'ha dut amb força agilitat, tot i la gran quantitat d'oradors (uns 5 minuts per persona) i no ha estat el típic míting amb música, espectacles i cridòria (encara recordo el míting central d'ERC del 2003 a Barcelona on un còmic parodiava en Maragall com a bebedor compulsiu -per no dir una altra paraula-. Com canvien les coses quan tastes el poder!). I, no hi havia cares conegudes -com sí devia passar en la conferència que va fer Carod a l'Auditori, on va presentar les bases del nou discurs institucional d'ERC, més federalista i menys independentista, amb l'objectiu de llimar l'àmbit electoral ocupat per la delegació catalana del Partido Socialista Obrero Español.
Salut i llibertat!
Marcús
M'ha agradat la crònica company.
Visca Catalunya !
Gràcies pel reportatge!
Jo tb hi volia anar i al final no va poder ser. Esperem que aquesta campanya que comença ERC funcioni.. no només per l'Estatut i per Catalunya, si no pel propi partit.
Salut i república!
Apa, endavant les atxes!
Marcús enhorabona per reportatge exhaustiu que ens ofereixes al teu bloc. Jo, com en turrai tampoc vaig poder assistir-hi per diferents motius. Són molt importants aquests actes d'unitat, d'unitat dins d'un partit també i d'unitat dels catalans. L'altre dia Xavier Arzalluz va elogiar-la
Per cert, per ser un xic banals, quina sort poder veure a la bella portaveu, la mai prou admirada Marina Llansana!
Bona crònica, sobretot per l'agudesa en els
detalls.
Des fa molt de temps, el País Valencià, com a nacionalitat història, hi ha la nacionalitat valenciana. Altra cosa és que des de el punt de vista del àmbit cultural els vullga integrar en una confederació plurinacional sembant a la Corona d'Aragó o un altra tipus d'Estatus respecte del Principat. Per tant, cosidere que devant qualsevol de l'espectatives hi ha que demanar un poc de respecte vers al País Valencià.