VilaWeb.cat
cucarella | De política però linguïstica | dissabte, 14 de març de 2009 | 20:51h
Recomane un llibre: LA TRIBU VALENCIANA (Reflexions sobre la desestructuració de la comunitat lingüística). Un recull de cinc articles de Miquel Àngel Pradilla (Rossell, el Baix Maestrat), professor del Departament de Filologia Catalana del Universitat Rovira i Virgili de Tarragona i membre numerari de l'Institut d'estudis Catalans. L'ha publicat Onada Edicions de Benicarló. I ja posats, si us agrada aquest, podeu llegir també un altre llibre del mateix autor i de la mateixa editorial: EL LABERINT VALENCIÀ (Apunts per a una sociologia del conflicte).

Reproduïsc uns fragments del primer dels articles: Reflexions sobre la desestructuració de la comunitat catalanòfona: l'ecosistema comunicatiu valencià contemporani.

«Si fem memòria de la permanent negociació a què s'ha vist sotmesa la simbologia domèstica (bandera, himne i denominació del territori i de la llengua), ens adonarem de seguida del triomf reiterat dels plantejaments particularistes. No ens hauria d'estranyar, doncs, que el pacte lingüístic a què hem al·ludit prenga la mateixa direccionalitat.
    De l'any 1995 ençà, amb l'arribada del Partit Popular al Govern valencià la maquinària institucional ha estat permanentment al servei de la creació d'un marc cultural aïllacionista.»

«D'altra banda, convé estar molt atents a la gestió estanditzadora que porta a terme l'Acadèmia Valenciana de la Llengua. La creació d'aquesta institució inaugura una nova etapa on el policentrisme s'entén el sentint de ‘presència conjunta de diversos centres codificadors en l'àmbit territorial d'una mateixa llengua' [...] No s'escapa a ningú l'importantíssim paper referencial que té la varietat comuna a l'hora de consolidar un marc grupal de pertinença en un món on la comunicació formalitzada ha adquirit un paper preeminent. La caracterització conjunta de les funcions unificadora i separatista establirà, en definitiva, qui som nosaltres i qui són ells.
    En vista de les diferents intervencions que l'AVL ha fet públiques, hom constata un capteniment localista que encaixa plenament amb la política cultural oficial. La imprescindible coordinació amb les altres institucions del domini lingüístic amb la mateixa comesa és nul·la. I la instrumentalització política de les seues recomanacions lingüístiques atia novament el conflicte amb els mons acadèmic, educatiu i editorial...»

«En els moments actuals, el debat sobre la qüestió de la "unitat de la llengua" deixa pas a l'avalució de l'impacte que pot tenir la intervenció lingüística de l'AVL. Una deriva estandaritzadora que, si més no de moment, deixa de banda el secessionisme rupturista i patrocina el particularisme aïllacionista. No cal dir que, en el marc de la integració europea, amb el tema de l'oficialitat damunt de la taula, una gestió cultural i comunicativa territorialment escapçada pot suposar l'impuls definitu envers la consolidació de la minorització de les àrees que abracen l'àrea lingüística històricament catalanòfona.»


Comentaris: 10
  • Els llegirem
    David | diumenge, 15 de març de 2009 | 10:49h
    Gràcies per la recomanació. Desconeixia els dos títols que cites. Els llegiré amb atenció.
    Salut
    David
  • La tribu catalana ha patit i pateix de mals versemblants sota l'Estat espanyol.
    Anònim | diumenge, 15 de març de 2009 | 10:07h
    El problema ha estat precisament tractar des de el Principat de Catalunya el País Valencià com una tribu catalana i per defecte no valenciana.

    Mantindre unes bones relacions internacionals i d'infraestructures amb França no vòl dir que no es tinga que respectar l'indepedència política i cultural de Catalunya respecte a França.

    Mantindre unes bones relacions internacionals amb Argentina, Xile, Bolivia, Veneçola o Cuba no vòl dir que l'Estat no respecte l'independència política i cultural d'aquests països.

    Al contrari que a Catalunya on confonen mantindre unes bones relacions internacionals i d'infraestructures amb l'Estat espanyol amb el respecte a la seva independència política i cultural i de la seva personalitat pròpia.

    És més s'accepta de forma tàcita o implicita el xantatge, boicot i amenaça en cas de demanar respecte a la personalitat pròpia i l'independència política de Catalunya en unes relacions d'un sistema de dependència versemblant a un estat colonial i esclau.

    Tot el que siga menystindre i una falta de respecte a la nacionalitat valenciana i la seva indepedència política i cultural va en favor del PP i en contra d'unes bones relacions internacionals entre el País Valencià i el Principat de Catalunya.
    • La batalla més dolenta...entre valencians.
      Josep (Benaguasil)| Adreça electrònica | dilluns, 16 de març de 2009 | 10:00h
      Estic completament d'acord amb Jordi G. de Castelló. Jo sóc d'una de les comarques centrals del País Valencià i sempre m'ha provocat oïx eixa vissió reduccionista i particularista del País que sols té en compte València i la seva contrada. El dany més ferotge al nostre idioma, que no és altre que el català, el produeixen precissament aquells que diuen estimar tant la llengua valenciana. Les actuacions, ara, contra el nostre idioma son més sibil·lines. S'ha passat de la confrontació oberta, barroera i salvatge a una diferenciació i potenciació localista d'allò valencià, front al català, tot i reconèixer l'unitat, que qualifica tot allò català com un "ells" en contra d'un "nosaltres", quan en realitat tots som "nosaltres". Aquesta argúcia actúa fins i tot contra la resta de valencians que no téne el parlar apitxat i castellanitzat de la capital.
      L'estratègia de substitució lingüística mampressa per Espanya fà més de 300 anys està ja en un estadi avançat, amb la connivència de molts d'aquells que pressupossadament són o éren dels "nostres". Hi hà qui diu que no cal mirar el passat, que no cal remenar tan lluny. Espanya sí que ho fà. Espanya remunta la seva dèria contra nosaltres des de fà gairebé mil anys.
      Jo sóc valencià, de Benaguasil, parle català a la manera de valència (com deia l'Ovidi) i soc de nació catalana. Com tots els valencians ho vulguen reconèixer o no. L'única manera d'autoestimar-se i d'autoreconèixer-se és llevant-se complexes i falses idees del damunt. Si gratem un poc la crostra ens n'adonem de seguida de què som els valencians. Així serem més feliços i lliures. Mentre ens deixem portar per falsos conflictes i idees estarem abocats a la desaparició.
      Jo vull l'ús de l'estandard per a tot el domini lingüístic als mitjans de comunicació i documents públics. No vull localismes ni d'ací ni d'allà ni de més enllà.
  • ca! No saps el que dius?
    Josep (Benaguasil)| Adreça electrònica | dimarts, 17 de març de 2009 | 09:27h
    -Primer: no use localismes catalans. En tot cas faré ús de localismes benaguasilers, que és d'on sóc nadiu i on visc.
    -Segon: Provincianisme? Quí ha parlat de provincianisme? Precissament jo n'estic en contra de la política provinciana a què ens ténen acostumats i que alguns practíquen. Jo assumeixc el meu país, el País Valencià en tot el seu conjunt, sense divissions territorials impossades.
    -Tercer: Esquarterar el País Valencià per acoblar-lo millor a Catalunya? Ets un maníac o tens algún tipus de fòbia persecutòria? Quí parla d'acoblar el País Valencià a Catalunya? No seré jo, que soc partidari d'uns Països Catalans on tots els països siguen federats. Destil·les una ferum molt forta a blaverisme particularista. Sembla que al teu cervell haja quallat aquell eslògan que deia: "los catalanes quieren invadir Valencia", o alguna cossa així.
    -Quart: Política sublaterna i col·laboracionista? Jajajajajajajajajajajajajajajajaja. No em faces riure més. Suposse que et referiràs a col·laboracionisme amb els espanyols, veritat? jajajajajajaja. Eixe argument no és nou, ja l'he vist en algún comentari de simpatitzants i militants del BLOC, sembla que una de les vostres noves estratagemes és la de confondre als nacionalistes, intentant fer creure que col·laborem amb els espanyols tots aquells qui no votem el BLOC, no? I quí ets tí per supossar que jo sóc un col·laboracionista? A més, caus en una greu contradicció quan afirmes que pretenem acoblar el País Valencià a Catalunya i alhora m'acusses de col·laboracionisme i provincianisme espanyol. Tens un greu embolic mental que posses de manifest tot intentant quedar per damunt dels altres i justificar la nova tàctica que ha mamprés, o encetat si vols, determinat partit valencià. No és provincianisme assumir l'himne de l'expossició de 1909 com a himne oficial del País Valencià? No és provincianisme ofrenar noves glòries a Espanya? No és provincianisme assumir una bandera impossada pels més provincians espanyolistes? No és provincianisme i localisme assumir "valencià" com a nom de l'idioma tot rebutjant la resta de parlars, la grandessa i l'abast real de la nostra llengua? No és provincianisme acceptar com a única la normalització d'un dialecte per damunt de l'idioma, creant així falses diferenciacions i secessioniosmes que empobreixen l'idioma i l'aboquen a la desaparició?
    Et sembla una política subalterna i col·laboracionista trencar amb la idea impossada, preconcebuda i assumida per la majoría dels valencians, de què pertanyem a Espanya? Et sembla sublatern i col·laboracionista defensar un País Valencià lliure i la creació dels Països Catalans? Et sembla subaltern desitjar el redreçament del nostre poble i del nostre idioma en contra de la corrent espanolitzadora i provinciana que tú sí destil·les? Els espanyols ens tracten de "radicals", per què deu ser?
    Ara et possaré uns deures: repassa el meu escrit, a veure si trobes "localismes catalans". Et recordaré que jo escric en català i intente fer-ho amb el català normatiu, perquè eixe és l'idioma que parle ( i el que parles tú), encara que a la manera de València, o vulgues o no.
  • Quan deixareu en pau a Castelló o Alacant.
    Jordi G. | diumenge, 15 de març de 2009 | 21:44h
    I això ho dieu des d'unes posicions que no han respectat ni a Castelló ni a Alacant.

    Continueu imposant un pretés idioma valencià al nostre castellonenc, el català de Castelló. Des de Canal 9 s'insisteix en un únic estàndard: el de València.

    Continueu imposant una història centrada a la contornada de València.

    Continueu imposant un futur al voltant de la ciutat de València i la seua burgesia espanyolitzada.

    Per favor, abans de criticar unes altres visions nacionals, mireu-vos el melic.
    • malalts
      Síclar| Adreça electrònica | dijous, 26 de març de 2009 | 03:24h
      imposar a la Plana?, sí ja t'imposes tu a soles amb la teua puta ignorància.
      esta és la merda que fas Cucarella, fent anti-valencians... orgullós? Al teu costat, Alfonso Guerra era un principiant...

      justament l'educació valenciana en l'ensenyament del valencià és qui més ha respectat les dialectizacions de la llengua al nostre país. per al que servix..., Castelló, Alacant, dius... i què passa amb Elx?

      si perdeu localismes no és pas culpa del valencià de la capital, sinó del castellà... ignorant de merda. no tens ni puta idea de com es parlava ací i vens a plorar. és la reòstia. Evidentment el valencià de la capital no té a veure amb el model de llengua pobra que usen a vegades a C9. la culpa sempre per a qui menys la té, vos han deixat bé el cap.
  • com respondre-hi?
    marc aureli vallbona | dissabte, 14 de març de 2009 | 23:09h
    què es mereixen els genocides?

    tothom ho sap.

    i el que es mereixen haurien de rebre... i abans no siga massa tard.

    ha de morir un poble per uns quants franquistes genocides que ajudats pel poder genocida castellà s'han enfilat a dalt de tot com bromera podrida d'albelló?

    cal ser conseqüent.

Accés de l'autor

Nom d'usuari
Clau
Recorda'm

Últims 40 canvis

Arxiu

« Maig 2012 »
dl dt dc dj dv ds dg
 123456
78910111213
14151617181920
21222324252627
28293031   
RSS 2.0 RSS Comentaris
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats