El debat sobre la taula: què és Catalunya dins l'estatut d'autonomia de
l'Espanya Indissoluble? El text aprovat pel Parlament de Dalt diu que Catalunya
és una nació. Zapatero, dins l'olla de grills espanyola, amenaçat fins i tot
pels seus propis gossos que no el reconeixen com a amo, busca fórmules
alternatives que li permeten nadar en aigües més o menys plurinacionals i
guardar el vestit de vint-un-botons de l'España
Una, Grande y Libre. I doncs proposa eufemismes i circumloquis com ara
"realitat nacional" i "comunitat nacional". Però no ha reeixit a convèncer
ningú i ja li han respost des d'un dels bàndols que Catalunya és una nació.
El nou estatut que ha aprovat el Parlament de Dalt, i que gairebé tots
espanyols - civils, militars, eclesiàstics i recaptadors d'impostos- s'han
afanyat a dir que no el volen veure ni en pintura de mascara, diu que la Vall
d'Aran és una "realitat nacional". És a dir, usa una de les fórmules
eufemístiques que ha posat sobre la taula l'atabollat ZP, president del Govern
espanyol, tot indicant-ne la procedència.
Joan Ridao, d'ERC, s'ha afanyat a aclarir-li que no han considerat la Vall
d'Aran com a nació perquè "forma part d'una nació més àmplia, que és
l'occitana".
Tanmateix, ben mirat, Ridao s'ha fet un petit embolic nacional i potser,
amb els seus mateixos arguments, a Catalunya li escau aquesta definició que
empra el nou estatut per a la Vall d'Aran.
Em fa l'efecte que, si no m'han informat malament, per a ERC el projecte
nacional són els Països Catalans. Per tant, filant prim, Catalunya hauria de
ser per a ERC una part del tot, una "realitat nacional que forma part d'una
nació més àmplia", que seria, en aquest cas, els Països Catalans. Tant de bo,
però, per a evitar malentesos, Joan Ridao haguera expressat, explícitament, la
voluntat nacional de Catalunya com a nació sencera, de Salses a Guardamar i de
Fraga fins a Maó, sinònima de Països Catalans. Hi ha conceptes que cal
aclarir-los perquè els altres i nosaltres sapiguem de què parlem quan parlem de
Catalunya, i deixar d'estar, contínuament, amagant l'ou i apel·lant al fatigós
"tu, ja m'entens...".
En resum, la "realitat nacional", una de les parts, seria Catalunya entre
Portbou i la Sénia. Tanmateix, la nació, el tot, seria la que abasta de Salses
a Guardamar i de Fraga fins a Maó, i l'Alguer, és a dir, els Països Catalans.
Això proposem: admetre la pensamentada de ZP que diu que Catalunya és una
"realitat nacional" a canvi reformar-ne
el redactat, i on diu que "Catalunya és una nació" dirà que "Catalunya és una
realitat nacional que forma part d'una nació més àmplia que són els Països
Catalans, històricament reconeguts com Nació Catalana". I que ho incloguen
també als estatuts del País Valencià (oficialment de la Comunidad Valenciana) i de les Illes Balears. I si algú hi té
dubtes, podríem incloure-hi fins i tot els clàssics, propis i forasters, que han
fet servir aquesta denominació nacional, com ara Ramon Muntaner i el papa Calixt
III. Açò, ja ho sé, és d'un anticonstitucional superlatiu, concretament es fuma
l'article 145.1, que l'inventaren a posta per a nosaltres. Però si per als
espanyols el que ells no hagen proposat és, per la llei dels seu collons, anticonstitucional,
passem-nos per davall cama la seua constitució i enviem-los a fregar el bací. Al
capdavall, han de continuar lladrant i insultant-nos igualment. Ja n'hi ha prou
d'aguantar-los el pet i omplir-los la panxa de bades. De més a més, si algú els
fa aquesta proposta, res serà la bromera rojigualda que trauran la Cope, els militars
de Pepe Bono I d'Ejpanya i V de Cajtilla-la Manxa, i l'Ibarra, la Conferencia
Episcopal Española, Zaplana i el seu rellotger, i Acebes, Camps, Rajoy i tota
la banda: serà cosa d'agafar cadira i escoltar-los bramar com a ases. Un
espectacle espectacular, xe.
Països Catalans, collons!
Cucarellà ha escrit: Però si per als espanyols el que ells no hagen proposat és, per la llei dels seu collons, anticonstitucional, passem-nos per davall cama la seua constitució i enviem-los a fregar el bací.
Com?
Ja hem vist com s'han posat els espanyols per un fes-te enllà que és l'estatut (el del Principat, el valencià només arriba a "es" i li falta molt per aconseguir la part del "tatut"). Només els ha faltat agenollar-se davant la làpida del Caudillo i pregar per la seua ressurecció. ¿Per què hem d'avenir-nos a jugar segons les seues regles? Unes regles que sempre els donen l'avantatge a ells. I si per ventura entrelluquen que podem guanyar nosaltres, ni que siga una mala micoteta, ja veus com s'enfilen per les parets de la pàtria indissoluble.
Canviem de discurs, doncs. Si per un estatutet s'han posar a bramar com un ramat de jónecs, que bramen almenys perquè els hem fet l'envit fort: diem que sí, que volem la dissolució d'Espanya: volem la independència, volem Països Catalans. I que continuen bramat fins que se'ls esgarre la campaneta.
Fa uns tres mesos vaig participar al programa CATALUNYA NIT i exposar este preà mbul. Que va ser per part d'uns contertulians com si d'una rucada es tractara. Hi havia en ComÃn, la Marina d'erc, un altre de CiU, etc. i el conductor G. Hernà ndez. Allà vam fer com si fera incidència sobre els drets històrics, quan el moll de l'òs va per tot un altre cantó. A la vista de com van les coses, cada volta estic més segur de que es tracta d'una solució força racional, i estratègicament IMPECABLE.
O la gent del Principat no sap llegir la Constitució o no té projecte nacional o les dues coses.
Com no propose el Tot o el No-res, vull que continuem avançant cap a la llibertat. Alleugerint els lligams que ens subjuguen als ponentinsÂ
Vaig fer arribar el dit escrit al Grup parlamentari del Parlament el dit text. Ja que, llavors i ara es troben que els topant són la Constitució - que amb aquest text els deixaria fora del seu abast en fer l'estatut un text d'à mbit europeu polÃticament, d'un costat i per una altra banda, cal adonar-s'hi que demogrà ficament el Principat no en té -gaire , ¿un 15 % ?- pes especÃfic en el conjunt de l'Estat espanyol. Que el mà xim client del Principat es diu PaÃs Valencià . (un 40 %) i viceversa, aproximadament. Que el "Nosaltres Sols" no els (ens) hi funcionarà . Per tant, cal cercar aliats estratègics a mitjà tèrmini. No dic ara mateix. Dic més endavant. Preparar les condicions i les circumstà ncies adients. Altrament cal començar a replantejar-nos que els nostres "clients" han d'ésser més els situats a la resta d'Europa i del món. O ens globalitzem de debò o estem fora d'esta sinèrgia mundial.Â
Per una altra banda, hem d'esbandir la idea que ens pengen de que es "trenca el mercat" . De què ens parlen estos senyors neoliberals que apliquen el més ranci proteccionisme jacobàper als seus afers i ens apliquen un liberalisme insalvable econòmicament i social (estructural, al capdavall)front al Seu Estat. Com es pot permetre el luxe que senyors que no mai han tingut una empresa i que eren el grum quan la desfeta de la CENS franquista facen ara de cap dels empresaris, com ara el Sr. Cuevas, que continua propugnant un esquema peninsular de caire radial central amb epicentre a MadrÃs front al socialista de base a Saragossa?. Al remat, nosaltres i el món actual sencer funciona per fluxos: el nostre més productiu és aquell que passant per València i Barna enllaça des de Rotterdam al nord, amb Algesires al sud, per a passar a Ãfrica.Â
Per últim: les condicions no han canviat massa respecte del '32. Les noves circumstà ncies són:
 1. l'onada d'immigració no acastellanada (llegiu centreeuropeus i africans).
2. que España està dins de la UE.
3. La immigració espanyola cada vegada és més nacional.
4. Zapatero no és Azaña. I no podrà fer front a la CEDA, llegiu l'espanyolisme transversal.
5. I, de moment, els tancs i els militars continuen dintre de les casernes. Â
Â
 PREÃMBUL DE L'ESTATUT DEL PRINCIPAT.
CATALUNYA ÃS UN ENS POLÃTIC I SOCIAL QUE PERTANY A L'ACTUAL NACIà CATALANA, LA QUAL, S'ESTÃN PELS ACTUALS ESTATS ANDORRÃ, ESPANYOL I FRANCÃS.                                                                                CATALUNYA MALDARà A CONFEDERAR-SE AMB ELS ALTRES ENS HOMÃLEGS DE LA SEUA NACIà I DE LA RESTA D'EUROPA PER A LA CONSTRUCCIà POLÃTICA D'AQUESTA. DRET DE CIUTADANIA.....acà està , entre d'altres, el que l'importa realment a les persones...benestar, acollida de la immigració.......etc.
Â
Recordeu el text aquell d'en Sala del llibre "REPÃBLICA CATALANA".
Â
El govern te que ser pragmatic, pot influir sobre el benestar dels ciutadans, sól ser més moderat ja que el sentit de responsabilitat no pot fer canvis que representen un trematrèmol catastròfic. Si no més be han de ser graduals, i de vegades bandejant com un veler.
Al País Valencià, hi falta un poc de pragmatisme en la oposició, per guanyar-se el valencianisme sociologic, augmentan un poc l'espectre de les denominacions més adients, en les la major part del poble hi participi. `Ni ha que triar entre una estgràtegia intel.ligent que puga portar un poc, l'aigua al molí, o la estratègia de la travessía del dessert.
La definició de País als diccionaris, correspon a un estat o nació. Per tant el País Valencià és un estat o una nació per si mateix.
Ara be, si es vol crear una Estat de tipus "Confederació Catalana", o "Països Catalans" amb les nacions i nacionalitats històriques amb els territoris que formen part.
Altra qüestió, és si el nom o denominació? és deu conseuar amb el poble i ciutadans o és deu imposar unilateralment per un dels Països o territoris. O si simplement deu ser una organització del tipus com la dels països d'Amèrica Llatina.
Els Països Catalans som una nació inconstitucional i anticonstitucional. El que ens cal és la nostra pròpia constitució
Països Catalans i
autodeterminació! I fem el favor de deixar d'anar darrera les
safanories dels estatuts com si forem rucs.
T'ha agradat allò de la bromera que tiren els amos d'Espanya per la boca, "tots a una veu" bramant com ases contra l'Estatut de la Catalunya estricta. A mi em sembla fins i tot divertit. És clar que n'hi ha per plorar, però pense que ens ho podem passar bé. Proclamem la nostra catalanitat, i a veure si els entra caguera.
Un català del País Valencià.
A nivell institucional existeixen els Països de l'Amèrica Llatina, composada per nacions independents.
No hi veg cap problema a nivell institucional, continuant amb la mateix dinàmica la creació de forma consensuada d'els Països de la confederació de la Corona d'Aragó, composats per nacions i nacionalitats històriques.
Precisament, estava reflexionant per fer un escrit en aquest sentit. Jo també trobo que ni nosaltres mateixos, generalitzant, tenim clara quina és la nostra "realitat nacional".
Boníssim, aquest post. Lúcid, intel·ligent, engrescador i mordaç. Realment, de vegades, a Catalunya (i això és una apreciació personal que m'agradaria que algú desmentís o confirmés) s'aprecia una certa mandra a batallar pels Països Catalans, potser perquè sembla una guerra perduda d'entrada. Els blogs, però, m'estan ensenyant (cada vegada més, i que duri) que a València i a les Balears hi ha un cultiu catalanista molt més ampli, potent i de base que no m'imaginava, i això és més que reconfortant: és inspirador. Perdoneu la meva ignorància supina, però ¿com cony pot ser que entre tots no arribeu a un 5% al País Valencià? De debò que em té intrigat. Salut!