Fa quinze dies van fer-ho la jovenalla (Manel i La Brigada), la setmana passada vam descobrir dos (des)coneguts (José Domingo i Raül Moya) interpretant a duo el gran hit 'Me corrí en tus gafas' –entre d'altres grans temes, la majoria dels quals a l'entorn del fred polar (el que es respirava, un cop més, a l'Apolo)–. Avui compartiran sobre-taula Roger Mas i Eduard Canimas; així és com aquesta parella s'uniran damunt l'escenari per fer mal plegats. Un mal d'aquells que agraden; el de reinterpretar cançons, veure vi, riure, fer riure. Ja tenim la manta, els mitjons gruixuts, els guants i la bufanda apunt per participar d'aquest esdeveniment sense patir estalactites nasals.Ara ve l'apunt-sommelier de la Sobretaula...
(Per cert, brillant recordar el moment Xarel10 de la Campos... xarel·lo, carallot, xarel·lo!!!)
Tinc un pare –aquesta no és la notícia– que a la flor de la vida ha decidit matricular-se a la Facultat per (re)tornar al món de l'estudi. Sí; cada dilluns i cada dimecres va la Universitat, i no, no va al bar, se'n va a classe –tot i que hi va a beure vi–. De fet ni tansols el beu –el vi–, ja que la majoria de vegades, l'acaba escupint. És el que té catar vins, que no te'ls deixen beure.
Fa uns dies parlàvem de les sobretaules; li vaig comentar que consistia en unir dos músics damunt l'escenari amb una ampolla de vi. La resposta òbvia va deixar de ser-ho a la seva boca; enlloc de preguntar quins músics eren, va preguntar quina ampolla de vi compartien.
Interessant; aquí ve l'anotació per la gent de Bankrobber que organitza (entre d'altres) aquesta moguda. Busqueu un celler –no cal que sigui el del Llach– perquè us esponsoritzi les sobretaules. Segur que la qualitat del líquid vermell influeix en les cançons; no és el mateix veure Don Simon que un Denominació d'Origen Qualificada Priorat, això ho tenim clar.
(Ara hauríem de fer una espècie de votació popular; dir el nom d'un músic i apostar pel vi que beu... Seria arriscat... Segur que més d'un mereixeria un tetra brick llefiscós. La secció de 'Sospitosos habituals' que cada mes fa a l'Enderrock n'Albert Puig, seria una bona referència per acabar d'encertar el bingo vinícola i poc-modern que proposem)
Fa uns dies parlàvem de les sobretaules; li vaig comentar que consistia en unir dos músics damunt l'escenari amb una ampolla de vi. La resposta òbvia va deixar de ser-ho a la seva boca; enlloc de preguntar quins músics eren, va preguntar quina ampolla de vi compartien.
Interessant; aquí ve l'anotació per la gent de Bankrobber que organitza (entre d'altres) aquesta moguda. Busqueu un celler –no cal que sigui el del Llach– perquè us esponsoritzi les sobretaules. Segur que la qualitat del líquid vermell influeix en les cançons; no és el mateix veure Don Simon que un Denominació d'Origen Qualificada Priorat, això ho tenim clar.
(Ara hauríem de fer una espècie de votació popular; dir el nom d'un músic i apostar pel vi que beu... Seria arriscat... Segur que més d'un mereixeria un tetra brick llefiscós. La secció de 'Sospitosos habituals' que cada mes fa a l'Enderrock n'Albert Puig, seria una bona referència per acabar d'encertar el bingo vinícola i poc-modern que proposem)
Mercè.